Iglésia de Sant Marcos (Jerez de la Frontera)
L'iglésia de Sant Marcos és un temple de cult catòlic d'estil gòtic situat en la plaça del mateix nom de la ciutat de Jerez de la Frontera (Cadis), Espanya).
Declarat Be d'Interés Cultural, el seu valor arquitectònic i artístic li va valdre la declaració de Monument, la publicació del qual va aparéixer en La Gaceta de Madrid en l'any 1931.
Descripció[editar | editar còdic]
Les referències documentals a les obres de l'any 1480 deuen correspondre's a la construcció de la nau actual i única que presenta l'iglésia, de gran amplitut, en capelles adossades lateralment, i capçalera simple de tres costats. Els quatre trams de la nau es cobrixen en una magnífica volta estrelada, de major complexitat decorativa sobre el seu traçat en les zones de la capçalera i del primer tram.
Sacristia[editar | editar còdic]
De les dependències i capelles d'esta iglésia mereix especial atenció la Sacristia, coberta en volta estrelada del sigle XVI, i la del Batisme, coberta en volta galonada sobre trompes i accés a través d'arc de mig punt emmarcat per un arrabà en mocàraps en les impostes.
El major interés de les capelles del temple està en el repertori de formes mudéixars que presenta, clar eixemple de les possibilitats que posseïx l'arquitectura migeval jerezana.
Capella del Sagrari[editar | editar còdic]
La Capella és una obra barroca realisada en la segona mitat del sigle XVIII, que presenta una reixa a on figura la data de 1795, ya en época neoclàssica, a l'estil de la qual pertany el retaule d'esta capella.
Retaule Major[editar | editar còdic]
La peça cim d'esta iglésia és el seu Retaule Major, que cobrix tot l'àbsit seguint la forma poligonal del mateix.
Es tracta d'un esplèndit eixemplar barroc creat en el sigle XVII, on s'organisa i mostra una notable colecció de taules pictòriques de diferents tamanys i formats del sigle XVI que representen a distintes escenes dels evangelis i a sants, entre una elegant arquitectura de fusta dorada repleta de detalls decoratius; i que per damunt dels seus dos cossos principals remonta un espectacular àtic escalonat en taules entre pilastres tallades que soporten un mogut rebanc replet d'ornamentació, tot això arrematat per grans pinàculs i escuts que es entremeten pels panys de la volta estrelada en que es cobrix i arremata el recint.
Guarda també la parròquia de Sant Marcos, en el seu ric repertori de mobles, una chicoteta image de la Verge de Belén de finals del sigle XV.
Fronteres[editar | editar còdic]
Exteriorment l'iglésia és molt senzilla, i presenta tres fronteres, en una portada principal als peus del temple d'estil manieriste del sigle XVI, resolta en pilastres encoixinades flanquejant la porta d'entrada, que superiorment es corona en una capelleta centrada per un senzill frontó recte partit.
Peces de valor[editar | editar còdic]
Ademés del retable i les imàgens de la germandat que té la seua sèu en el temple, destaca la recent resturació del templet de la Verge del Rosario