Iglésia de Sant Francisco (Xàtiva)

Erro al crear miniatura:

Iglésia de Sant Francisco (Xàtiva)

Erro al crear miniatura:

Portada lateral

La iglésia de Sant Francisco, també conegut com a antic convent de Sant Francisco, està siti en el carrer Moncada número 1 del municipi espanyol de Xàtiva, en la comarca de La Costera, de la província de Valéncia. Està catalogada com Be d'interés cultural, en número d'anotació ministerial: R-I-51-0004493.

Història

Esta iglésia es pot considerar l'únic vestigi arquitectònic del desaparegut convent de Sant Francisco, fundat per Jaime I d'Aragó, del que formava part. La seua primera ubicació va ser fora de la muralla, pero va ser destruït durant Guerra castellà-aragonesa de 1356-1369, cridada Guerra dels Dos Pedros (quan la ciutat va ser sitiada per Pedro I de Castella, el Cruel), reconstruint-se (convent i iglésia) entre 1366 i 1377 en terrenys de la ciutat situats intramuros.

El conjunt conventual es va vore afectat per l'incendi de la ciutat a principis d'el XVIII, en 1707 i com a conseqüència d'això, posteriorment va ser reformat i ampliat. D'esta época és el revestiment, segons els gusts del moment, en pilastres i voltes de canó en lunetos. La seua ubicació en el carrer de Moncada, eminent zona noble de la ciutat, va fer que s'utilisara com panteón de part de la noblea setabense. Allí varen ser sepultats numerosos personages: el Comte d'Urgell, pretenent a la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp; ascendents i parents dels pontífexos de la casa de Borja, Alejandro VI i Calixto III; els Comtes de Toreno; els Bertrán de Lis, i uns atres.

En la desamortisació de 1835, va passar a ser del Ministeri de Guerra que ho va adequar per a quarter de cavalleria. En 1936 va ser devastat, convertit en almagasén, i posteriorment en cine. Despuix d'uns anys d'abandó va ser subastat i, en 1960 derribat, conservant-se únicament l'iglésia. En 1976 es va eliminar la volta barroca deixant l'estructura gòtica original. A partir de 2006, es varen realisar una série de restauracions, a mans de la Fundació Llum de les Imàgens, en motiu de l'exposició “Lux Mundi Xàtiva 2007”. Va ser en este moment quan es va restaurar l'iglésia per a celebrar cult religiós en ella.

Descripció

L'estructura de l'iglésia és la típica del primitiu gòtic valencià, en concret és d'estil gòtic cisterciense, en una sola nau rectangular compartimentada per mig de sis arcs perpiaños aguts que deixen espai per a sèt capelles laterals entre els contraforts, en volta de crucería. En el mur meridional es conserva una portada tardogótica en arquivolta ogivals en cardinas.

En 1786, l'iglésia va ser reformada per Francisco Vicente Conca, es va obrir un nou accés als peus de l'iglésia, es va alçar el cor elevat, i es va canviar la decoració, adossant pináculos flamígeros a les capelles. Durant el XVIII es va adaptar el temple a les formes barroques del moment, recobrint les parets interiors a l'estil clàssic i es va construir la volta de canó.

En la segona mitat dels anys 1970 es va eliminar la decoració d'el XVIII, deixant a la vista les traces d'el XIV. En la restauració de l'any 2006, es va recuperar els restants de policromía que es conservaven, es varen portar a terme excavacions arqueològiques en els enterrament situats en les capelles laterals, aixina com la neteja, reposició i reparació de desperfectes en els contraforts i arcs de diafragma, l'instalació d'una nova estructura en el cor i la colocació d'una vidriera ornamental policromada. Es va procedir a la renovació dels sols de la nau i les capelles i es va habilitar l'iglésia per a l'accés de persones en movilitat reduïda eliminant les barreres arquitectòniques.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Francisco (Xàtiva).