Iglésia de Sant Carlos El Real (Osuna)

Iglésia de Sant Carlos El Real (Osuna)

La iglésia de Sant Carlos El Real és una temple catòlic de la localitat d'Osuna, en Andalusia, Espanya, dedicat a Sant Carlos Borromeo. Es tracta de l'iglésia, construïda en el sigle XVII com, com a temple de l'antic colege de la Companyia de Jesús en Osuna.

Història

Els jesuïtes varen aplegar a Osuna en l'any 1602 i es varen instalar inicialment en les dependències de l'antic Hospital de l'Encarnació, l'escritura de fundació es va realisar el 21 de juliol de 1610. Les traces del colege i l'iglésia varen ser realisades cap a 1612 pel germà Pedro Sánchez, mentres es trobava en Granada. Poc despuix, en 1615, es va iniciar la construcció de la nova iglésia entre els carrers de Maese Diego, Hornillos i Sevilla, a la que es varen traslladar en 1626, i que varen ser finançades per Isabel de Sandoval i Padilla, esposa de Juan Téllez-Girón, IV duc d'Osuna.

En motiu del terremot de Lisboa de 1755 es va cegar el cor alt. En 1767, es va dictar una Pragmàtica Real que va supondre l'expulsió dels jesuïtes de tots els territoris de la corona d'Espanya. El convent va quedar abandonat en la seua marcha i l'iglésia va ser despullada de les seues obres de major interés, aixina el retaule major primitiu va passar a la parròquia de Sant Marcs evangeliste, del propenc municipi d'El Saucejo. Tot el conjunt va passar a ser propietat de l'Estat, d'a on procedix el sobrenom de Real i es va cedir a la Societat Econòmica d'Amics del País d'Osuna i el temple va quedar com oratorio privat del colege i es va clausurar la porta d'accés des del carrer. Despuix de la dissolució d'esta entitat va passar a l'Ajuntament, que va utilisar el convent primer com a colege i des de 1989, com a Casa de la Cultura.

El restant dels retaules que componien el temple es varen repartir entre atres iglésies despuix de la marcha dels jesuïtes, el de la Soletat va ser per a l'iglésia de la Pobla dels Corrals, un segon retaule va ser cap a l'iglésia del Rosari de la Pobla de Martín de la Jara, el de Sant Simpliciano a la pròpia colegiata d'Osuna i un atre va anar igualment al Saucejo.

Descripció

L'accés es realisa a través de la calle Companyia en una senzilla porta. La portada del sigle XVIII es troba en un vestíbul que donava accés també a l'antic colege jesuïta. Està construïda en marbres policromos i en estípites i frontón triangular trencat.

Destaca la colecció de pintures de el XVIII, que es troba en un dels laterals interiors del temple, que representen el martiri de Sant Laureano, Sant Nicolás de Ban, la Verge de Guadalupe, Sant Joaquín i Santa Ana, Sant Joan Batista i la Magdalena i la Revelació a Sant Ignacio en Pamplona, està última de finals de el XVII.

L'interior del temple és d'una sola nau, en volta de canó. En l'entrada es troba un tram baix cor. Despuix van cinc trams separats per pilastres i arcs fajones en volta de canó i lunetos decorades. En el presbiteri s'alça un retaule d'estil barroc realisat en el sigle XVII, procedent del derruït convent de Sant Francisco. El seu carrer central està ocupada per la figura de Sant Carlos Borromeo i les laterals per una verge Dolorosa a un costat i Sant Antonio de Pàdua en l'atre.