Iglésia de Sant Antonio de Pàdua (Negrón)

L'iglésia parroquial de Sant Antonio de Pàdua és un temple de cult catòlic situat en la llogaret de Negrón, terme municipal de Vallanca, comarca del Racó d'Ademuz, (Comunitat Valenciana, Espanya).

No obstant trobar-se en un chicotet llogaret, el temple té ranc de parròquia.

Història

Encara que provablement l'orige de la chicoteta iglésia de Sant Antonio de Pàdua siga anterior, des del XVIII comença a documentar-se en Negrón l'existència d'una ermita baix eixa advocación. Esta va resoldre els desplaçaments que els fidels del llogaret estaven obligats a realisar habitualment a l'iglésia parroquial de Vallanca.

Des de 1868 l'ermita de Negrón va adquirir el ranc d'iglésia parroquial, servida per un rector. L'expedient per a convertir-se en vicaría perpètua es va escomençar durant el pontificat del bisbe de Segorbe, don Alonso Cano (1772), pero la seua dotació no es va completar fins al següent prelat, don Lorenzo Gómez d'Haedo (1785). En posterioritat, les vicarías perpètues haurien de convertir-se en parròquies autònomes i els seus vicaris en retors propis o retors (Concordato, 1851). En l'informe de la Relació «ad limina» del bisbe de Segorbe -don Francisco d'Assís Aguilar i Serrat (1885)]- apareix una taula de Rèdits [Reditus], a on se situa ordenadamente cada parròquia de la diòcesis, segons el número de cases que posseïx. En el conjunt diocesà, la de Negrón ocupa el número 59, entre Riera Cerezo [67] i Osset [55].^[1]

Descripció

L'estructura de l'edifici és d'una simpleza franciscana: frontera plana en acroterio, planta rectangular, dividida en tres trams que constituïxen capella major, cos i cor. Este últim se situa sobre la porta d'accés. Des del presbiteri, costat de l'evangeli, s'accedix a la sacristia: «estància rehabilitada, el recint de la qual va ser estretit fa anys per a ampliar el carrer que circunda el temple per eixa part i que pogueren passar vehículs a la plaça. Sobre la porta hi ha una roda de campanillas, que es feyen sonar per a anunciar l'eixida del celebrante i durant la consagració, en el moment de alçar a Deu. La dependència a penes posseïx el mínim moblaje per a les vestidures i objectes llitúrgics».^[2]

De l'exterior destaca la seua austera portada adintelada, sobre la que s'erigix el chicotet campanar quadrangular de rajola roja, en teulada que aboca a quadro aigües coronat per un penell, que va ser construït en 1952, en substitució de l'antic. En el seu va oriental, que recau sobre la frontera principal, hi ha una chicoteta campanya fosa en Valéncia per Manclús (ca.1980), en diàmetro de 34 cm i pes de 22 kg. Des del pis de campanes pot observar-se la cobertura del temple, basada en teixixca àrap, tipo canal i acarona i abocant a dos aigües: l'alvertent meridional recau parcialment sobre el tejadillo de la sacristia i la septentrional sobre el carrer d'eixe costat.

Patrimoni moble

L'interior actualment es troba despullat de la major part del seu mobiliari original. Les imàgens són totes posteriors a 1939, ya que varen ser destruïdes durant la Revolució espanyola de 1936: Sant Antonio de Pàdua presidix l'altar major, la Verge del Rosari i San Antonio Abad s'estagen en sengles hornacinas als costats de la nau.

Posseïx una Pila Bautismal, basada en un arcón d'obra en tapa de fusta, en l'interior de la qual apareixen un chicotet llibrell vidriado, tipo lebrillo i un caldero de coure en tapa. En un armari anex es guarda la closca de batejar, en metal plateado. Els gots sagrats són moderns i entre atres útils de cult cal destacar un senzill acetre de bronze en el seu hisop del mateix material, que porta un parell de querubines llaurats en els engarzar de l'asidero.

Galeria

Vista parcial de Negrón, Vallanca (Valéncia), des de la carretera CV-478.
Detall de l'image de sant Antonio Abad en l'iglésia de Negrón, Vallanca (Valéncia), abans de la seua restauració.
Vista del cor en l'iglésia de Negrón, Vallanca (Valéncia), en detall d'estandart.
Vista de la frontera de l'iglésia de Negrón, Vallanca (Valéncia), despuix de la seua restauració.
Vista del cor en l'iglésia de Negrón, Vallanca (Valéncia).