Iglésia de San Lucas Evangelista (Xest)

La iglésia parroquial de Sant Lucas Evangeliste se situa en el municipi de Xest, en la província de Valéncia, Espanya.

Este temple és un edifici religiós d'estils barroc i rococó construït en el XVIII, i és una mostra eixemplar de l'esplendor barroc d'orientacions clasicistas que va sorgir en Valéncia en la primera mitat d'el XVIII, baix l'influència del tractat d'arquitectura del Pare Tosca (1712), que arreplegava les novetats de l'arquitectura italiana.

En Sant Lucas es reinterpreten magistralment dos obres excepcionals de l'immediata tradició arquitectònica valenciana: la torre, versió en clau clasicista de la salomónica Torre de Santa Catalina, i la frontera, del model de frontera a la romana, vignolesca, d'órdens superposts i enllaçats per esveltes volutes, inaugurada en l'arquitectura valenciana de principis de sigle per la frontera de Sant Tomás atribuïda al Pare Tosca.

En ella varen treballar els més importants artistes de l'época, tals com José Vergara, Antonio Gilabert, Pedro Juan Isart, Tomás Llorens, Antonio Richart i José Esteve Luciano.

Descripció

Planta

La planta de l'edifici és de creu llatina de tipo jesuítico, puix la profunditat de les capelles laterals iguala a la del travessia, d'aproximadament 54,50 per 25 metros, i d'una altura de 20 m, alcançant l'arremate de la llanterna de la cúpula els 36 m. Des del travessia, dos portes comuniquen en la sacristia i en la capella de la Comunió. A la seua volta, estes dos estàncies comuniquen en el presbiteri i en una successió de menuts espais situats en la part posterior.

L'estructura inicial de l'iglésia va quedar modificada per les reformes d'el XIX, obrint-se els actuals arcs que comuniquen entre sí les capelles laterals, transformant l'iglésia en un model claustral.

Frontera principal

La composició de la frontera principal respon al model vignolesco derivat de l'Iglésia del Gesù de Roma. En dos pisos de desigual altura, la frontera es compartimenta per órdens arquitectònics, corintio en el primer i compost en el segon. La divisió en vertical en tres espais en el cos baix i un en l'alt es fa per mig de pilastres pareades en el carrer central i simples en els extrems del cos baix. El tractament dels elements arquitectònics en seqüències rítmiques dels órdens i dels volums produïx un important joc de llums i ombres.

Torre Campanar

La torre-campanar, de planta hexagonal, és un esvelt element de casi cinquanta metros d'altura. El cos base es dividix en tres trams de requadros resaltats i el cos de campanes en columnes dòriques flanquejant els buits i els estribos arrematats per ménsulas recurvades, suponen una interpretació clasicista de la Torre de Santa Catalina de Valéncia.

L'arremate del campanar ho formen dos cossos més el trànsit dels quals s'establix a través de volutes que descansen en els contraforts del cos baix i s'eleven després cap al cupulín en penell que culmina el conjunt. Tota l'obra està feta en sillería de pedra blanca d'Iàtova, molt ben travada i aparellada.