Iglésia de La nostra Senyora del Rosario (Rafal)
La iglésia de La nostra Senyora del Rosario (Rafal) és un temple catòlic i edifici d'interés arquitectònic va començar a construir-se per orde de l'I marqués de Rafal Jerónimo de Rocamora en 1639
Història
[editar | editar còdic]Iglésia d'el XVII
[editar | editar còdic]Este edifici d'interés arquitectònic va començar a construir-se per orde de l'I marqués de Rafal Jerónimo de Rocamora en 1639, qui ya havia construït en l'any 1622 l'iglésia de Sant Jerónimo en Benferri. Les despeses de l'obra varen ser coberts pels distints marquesos de Rafal de la Casa de Rocamora que es varen ser succeint en el títul. El mateix any del començ de les obres va fallir Jerónimo i la construcció va ser continuada pel seu fill i successor Gaspar de Rocamora, II marqués de Rafal, qui va encarregar que anaren colocades en la frontera del temple les armes i els escuts dels Rocamora i dels García de Lasa.
En 1640 va finalisar la primera fase de construcció, consistent únicament en l'altar major i els laterals del mateix i que culminava en una menuda torre (campanar) situada en el centre i que un terremot derribaria casi dos sigles despuix. Este primer campanar va acollir una sola campana, fosa en Valéncia i duta d'una ermita de Pobla de Rocamora que es trobava en ruïnes i que pertanyia al marqués.
Per a llavors el tamany del temple ho feya més una ermita que una iglésia. Aixina i tot i a petició del marqués Gaspar de Rocamora, el bisbe Juan García Artés va conseguir el nomenament d'iglésia per al temple de Rafal, celebrant-se una eucaristía de consagració en 1640, oficiada pel propi Bisbe Don Juan García Artés junt a Don Mosén Jacinto Moreno, primer retor que va regentar la parròquia. A eixa cerimònia varen assistir els Marquesos Don Gaspar i Donya María Manuela Fernández de Valenzuela.
L'III marqués de Rafal, Juan de Rocamora, va ser el que va realisar el trasllat a l'iglésia de Rafal de l'image de la patrona del poble, Nostra Senyora del Rosario i del retaule, també procedents de Pobla de Rocamora i abdós existents a dia d'hui (encara que en séries reparacions realisades despuix de la Guerra Civil tant en el retaule com en l'image de la patrona). El retaule es troba situat en el sagrario, ubicació que ocupa des de que va ser dut al temple en el XVII, encara que hi ha indicis de que ha segut desmontat en el passat a lo manco en una ocasió, segurament durant alguna de les restauracions del temple. L'atre retaule existent, que res té que vore en el citat en anterioritat, és l'ubicat en l'altar i va ser construït a mitan dels anys 90.
Va ser en temps del V marqués de Rafal Jaime de Rocamora i al voltant de l'any 1700 quan el temple va ser acabat despuix d'un llarc procés de construcció d'uns xixanta anys, encara que llavors encara no tenia el seu tamany actual. Existix un document que podem trobar en l'Archiu Històric d'Oriola (Protocol Bartolomé Roig 1666), que cita que l'obra inicial de construcció del temple va ser encarregada per Jerónimo de Rocamora a Miguel de Xarana, qui la va contractar per 600 lliures.
En 1775 la marquesa de Rafal Antonia María d'Heredia i Rocamora, va encarregar tres quadros als pintors italians del rei d'Espanya Carlos III, pertanyents a l'escola de José de Ribera. La marquesa va ordenar que anaren colocats en l'iglésia de Rafal a on encara permaneixen. Les obres són El Purgatori, La Verge de la Llet i Martiri de Santa Águeda.
Una de les rèpliques del terremot de 1829, en epicentre en Torrevella, va destruir part del temple en derribar-se la torre del campanar sobre la teulada que cobrix l'altar major, causant l'única mort registrada en Rafal per eixe terremot.
La llavors marquesa de Rafal María del Pilar Melo de Portugal i Heredia que residia en la població pacense de Cheles va contribuir econòmicament en la reconstrucció de l'iglésia, les obres de la qual varen ser aprofitades per a realisar una nova ampliació.
Va ser eixamplat el temple fins al seu ample actual i es va ampliar la separació entre l'altar i el fondo del temple, creant-se una porta orientada com l'actual porta principal, pero varis metros més prop de l'altar. També va ser construïda la cúpula i els sostres en volta actuals, ademés de la sacristia. I es va construir un nou campanar situat a on està l'actual, pero més menut i de menys altura, tot açò en temps del retor Salvador Vidal (1830).
En el periodo 1925-1927 en Carlos Anar-els Vinal com a retor, es va realisar l'última ampliació que li va donar al temple les seues dimensions actuals i el seu actual aspecte exterior en el derribe de la part alta del menut campanar i la construcció de l'actual en quatre campanes, en l'excepció del rellonge que va ser incorporat en 1948 junt a les tres campanes que marquen les hores. També es va construir una planta elevada (cor), a la que s'accedix a través de la torre del campanar i en la que són colocats els músics en aquelles misses en orquesta.
El 7 d'octubre de 1956 es va celebrar en Rafal l'acte de coronació de la patrona del municipi. La cerimònia va ser presidida pel Bisbe d'Oriola junt al cura Rafael Cubí Zambrana, que regentava la parròquia en aquelles dates.
En 1988 en Joaquín Rodes Roca de sacerdot en Rafal, es va eixecutar en el temple una important remodelació, esta molt més de caràcter estètic que tècnic, encara que cal destacar que es varen reduir les dimensions dels immensos pilars centrals que daten de 1640 i en els que els obrers encarregats de la remodelació varen trobar restants humans emparedados.
En 1995 es va remodelar la sacristia.
En 2009 es va planificar una nova remodelació del temple, per iniciativa de l'actual retor Daniel Riquelme Amorós. Es va plantejar l'eixecució de l'obra en dos fases. La primera fase consistia en la remodelació de les cobertes de les tres naus que componen el temple i de la seua cúpula d'el XIX. I la segona fase consistia en la substitució del pis de l'interior del temple, la restauració de les parets interiors en nous tractaments hidrófugos duts d'Itàlia, la decoració del temple de la mà de tres pintores valencianes especialisades, la restauració de la frontera i la construcció d'una nova cúpula que des del 23 de decembre de 2010 corona el campanar.
Les obres varen ser iniciades a finals de 2009 i es varen donar per concloses al començament de 2011. De la mateixa manera que durant l'anterior remodelació, s'han tornat a trobar restants humans sepultats en l'interior del temple, pero esta volta baix el pis (junt a la porta lateral de Sant Josep i junt a la porta d'accés a la torre del campanar).
El 5 de febrer de 2011 es va celebrar el solemne acte d'obertura del temple, el qual va ser presidit pel Bisbe d'Oriola.
Llistat dels sacerdots que han regentat la parròquia
[editar | editar còdic]| Periodo | Sacerdots en Rafal |
|---|---|
| 1640-¿? | Mosén Jacinto Moreno (primer retor) |
| ¿?-¿? | Es desconeix en este periodo |
| 1826-1828 | José Manuel Laymon |
| 1828-1829 | Francisco Valera |
| 1829-1830 | Salvador Vidal |
| 1830-1833 | Manuel Trives |
| 1833-1834 | Antonio Aguilar |
| 1834-1837 | José Juan Pérez |
| 1837-1838 | Lucas de Soria |
| 1838-1839 | José Marín |
| 1839-1845 | Pedro Soler |
| 1845-1845 | Francisco Juan Martínez Batalla (va estar només uns mesos) |
| 1845-1845 | Juan Francisco de Francisco (va estar només uns mesos) |
| 1845-1851 | Juan José Benito |
| 1851-1853 | Pedro Soler (per segona volta) |
| 1853-1854 | Agustín Almarcha |
| 1854-1876 | Francisco Còrdova |
| 1876-1877 | Luis Ros |
| 1877-1894 | Antonio Bravo |
| 1894-1894 | Manuel José Lorente (només va estar uns mesos) |
| 1894-1916 | José Sola |
| 1916-1917 | Trinitario Salines |
| 1917-1934 | Carlos Anar-els Vinal |
| 1934-1936 | José Martínez Serna |
| 1936-1939 | Vacant per la guerra civil espanyola |
| 1939-1940 | José Martínez Serna (per segona volta) |
| 1940-1943 | Patrocini Villagordo Zapata |
| 1943-1951 | Juan Cubí Zambrana |
| 1951-1961 | Rafael Cubí Zambrana (germà de l'anterior retor) |
| 1961-1964 | Francisco Munuera Morals |
| 1964-1967 | Fernando Navarro Cremades |
| 1967-1970 | Francisco Blasco Mateo |
| 1970-1970 | Fausto Ruiz Gómez (va estar només uns mesos, ya que va deixar de ser sacerdot per voluntat pròpia) |
| 1970-1986 | Rafael Monerris Planelles |
| 1986-1986 | Avelino Rodríguez (va estar només uns mesos) |
| 1986-1990 | Joaquín Rodes Roca |
| 1990-1995 | Juan Carlos Ferri Albert |
| 1995-2000 | Noé Ordóñez Herrera |
| 2000-2004 | Ángel Úbeda |
| 2004-2008 | Manuel Rives Íñigo |
| 2008-2015 | Daniel Riquelme Amorós |
| 2015-2016 | Guillermo Giner Mataix |
| 2016-actual | Antonio Jesús Andújar Birlanga |
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de La nostra Senyora del Rosario (Rafal).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Nuestra Señora del Rosario (Rafal)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.