Iglésia de La nostra Senyora de la Guia

Iglésia de La nostra Senyora de la Guia

La Iglésia de La nostra Senyora de la Guia (en portugués: Igreja de Nossa Senhora dona Guia) és un temple catòlic ubicat en el municipi brasiler de Lucena, en l'Estat de Paraíba. En l'iglésia es realisa anualment la festivitat coneguda com «Festa dona Guia», de caràcter sincrético profà i religiós, que involucra a tota la comunitat local.

Història

La seua fundació és obra dels flares carmelitas, religiosos que pertanyien a l'Orde de La nostra Senyora del Mont Carmelo, que varen aplegar a Paraíba en 1591, tenint un paper important en la catequizaació dels indígenes locals. Va ser iniciada cap a fins de el XVI, passant per diferents fases de construcció i obres menors.

En el llibre «Festa da Guia» se senyala:

(...) Erigit en un punt estratègic, des del qual, fins a hui, es té una vista privilegiada de tota la desembocadura del riu Paraíba (...) el lloc a on es va construir el temple estava ubicat en un àrea propenca a un llogaret indígena, la conversió del qual i la catequesis es varen constituir en un dels principals objectius dels carmelitas, ya que estes varen ser algunes de les condicions baix les quals la Corona portuguesa donó terres a les órdens religioses. Ara be, era molt més important 'domar' a la gent forestal, fent-los disponibles per a treballar en els ingenis azucareros, que convertir eixes ànimes al evangelio.

En l'época de les invasions neerlandeses a Paraíba (1634–1654) els neerlandesos varen movilisar als indígenes de les localitats de Pontal i Jacuípe per a Guia, pero, al no poder adaptar-se, els autòctons varen abandonar el lloc en quant varen poder. En 1763, l'iglésia va ser demolida, i quinze anys despuix reconstruïda gràcies als esforços del fra Manuel de Santa Teresa. A partir de 1866 va sofrir vàries remodelacions, havent estat abandonada durant varis periodos. Cap a 1877, l'iglésia i el seu entorn es varen transformar en una colónia per a migrants del sertão. Recentment va ser restaurada segons el Proyecte de la Fundació Cultural de l'Estat de Paraíba.

Característiques

Detall d'un pòrtic de l'iglésia en una calavera tallada en la part superior

L'iglésia es localisa estratègicament sobre un replanell a menys d'un quilómetro de distància de la conca del riu Soé, en el municipi de Lucena, no molt distant del districte de Costinha. L'accés és via barco, a partir de Cabedelo, o per terra per les carreteres estatals PB-008, PB-025 i PB-019, per Lucena.

L'iglésia va ser construïda en un estil denominat barroc tropical i presenta en la seua frontera dissenys extravagants, com les figures popularment conegudes com a «àngels deformes». La frontera també està profusament decorada en fruts tropicals, corones, ceptres, armes del Imperi Colonial Portugués, entre atres motius, com una calavera en pedra calcàrea. És un dels monuments més representatius de l'arquitectura colonial en l'estat de Paraíba, i va ser registrada com a patrimoni per l'Institut do Patrimônio Històric i Artístic do Estat dona Paraíba (IPHAEP) el 16 de maig de 1949.

Segons el historiador Percival Tirapeli, l'Iglésia de La nostra Senyora de la Guia és l'iglésia que conté l'altar més gran construït en pedra calcàrea en Brasil.