Iglésia arciprestal de Santiago (Villena)
La iglésia arciprestal de Santiago de Villena està situada en la plaça de Santiago de dita ciutat. Va començar a edificar-se en el XIV, encara que el seu aspecte actual data d'el XVI. És la major i més important iglésia de Villena, i es tracta d'un dels conjunts gòtic-renaixentistes més importants de la Comunitat Valenciana, ya que va conformar l'arquetip de l'escola arquitectònica del gòtic valencià que va tindre àmplia resonància regional.[1]
Tipologia
[editar | editar còdic]El seu planta de tres naus i les seues columnes torsas, similars a les de les llonjas de Valéncia i de Mallorca es poden considerar típiques del gòtic, si be adquirixen ací una major monumentalitat, ademés de ser les més antigues construïdes en un edifici religiós, posteriorment imitades per la catedral d'Oriola. La seua disposició interior s'assembla a la de la Sèu de Manresa, en la que provablement es va inspirar el seu autor.[2]
Història
[editar | editar còdic]Se sap que a mitan d'el XV ya existia un temple baix la advocación de Santiago, de proporcions reduïdes i considerablement estret. Poc abans de 1492, en el patronazgo de l'ilustre família villenense de Medina s'inicia la primera fase de l'ampliació que acabaria cap a 1510. El temple llavors era més curt que l'actual, i caria de la sacristia i la capella de la comunió, amén de que tenia un hort anex i cases adossades als murs, que varen ser demolides en 1741. El primitiu retaule de l'altar major procedia de la catedral de Múrcia i es va adquirir el 17 de giner de 1513 per la suma de 34 375 maravedís.[1]
L'ampliació que va continuar a lo llarc de tot el XVI, introduint-se en este moment els elements renaixentistes més destacats de l'iglésia tal com són la porta d'accés a la sacristia i l'aula capitular, la pila bautismal i les dos finestras del primer pis de la torre, tot això de tradició murciana i atribuït a Jacobo Florentino i a Jerónimo Quijano. Destaquen al peu de l'altar els restants de la reixa llaurada en Roma l'any 1543.[3] Abans de 1575, en total seguritat, ya s'havia allargat l'iglésia fins als seus llímits actuals a fi de dotar-la de cor i trascoro i s'havia cobert de lloses de marbre l'altar major. En la Relació que el Concejo de Villena va enviar a Felipe II en 1575 apareixen numeroses mencions a diferents aspectes del temple. D'una part, es fa relació dels benefactors del temple i qué varen fer:
Es mencionen també els escuts heràldics que es varen colocar en el mur de l'actual carrer Ramón i Cajal, i que varen ser destruïts durant la Guerra Civil i restaurats en 2007:[5]
Apareix aixina mateix la localisació de l'iglésia i la relació dels seus enterrament i capelles:
Entre 1576 i fins a 1581 el compositor Ambrosio Cotes va ser mestre de capella de l'iglésia de Santiago.[8] En 1656 es va adquirir un nou orgue, que es va destruir durant la guerra civil, per l'elevada suma de 143 915 maravedís. Durant el XVIII es varen portar a terme numeroses reformes. Ya en 1709 es nomena blanquejar l'iglésia, cosa que es manarà fer a lo manco en una atra ocasió, encara que en l'actualitat les parets tornen a lluir la pedra nueta. A mitan de dit sigle s'afigen les pilastres en florones de la porta de l'iglésia que dona a la plaça. També es va manar dorar el nou retaule, adquirit en 1728, i es va partir en quatre l'antic retaule. Es varen picar els pilars de l'iglésia, es varen colocar florones de fusta en les claus de les voltes i es varen adornar les finestres en balconcillos, celosías i vidrieres.
Durant la guerra civil l'iglésia va sofrir numerosos danys. Es va mutilar el reixat de l'altar major, es va destruir l'orgue, varen desaparéixer totes les imàgens, quadros, ornaments i objectes de cult i es varen perdre casi tots els llibres capitulares, els registres parroquials i l'archiu musical. Ademés, es varen picar els blasones de pedra que adornaven el mur del carrer Ramón i Cajal, i que varen ser restaurats en 2007.[5] En els anys 50 es va eliminar el cor i es va derribar la plataforma del cor. En canvi, es varen reconstruir vàries capelles i el púlpit. L'iglésia va ser declarada Monument Històric-Artístic Nacional en 1931.[9]
Les campanes i el rellonge
[editar | editar còdic]No es tenen notícies de les campanes anteriors a el XVII. Se sap que la llengua de la amijanadora es va reparar en 1623 i que en 1650 es varen fondre i varen reparar dos d'elles. En 1662 es va reparar la campanilla de la cridada Segundilla, i en 1686 es va colocar una campana nova. En 1703 es va reparar la triple tirant-li més ferro i en 1742 es va fondre una de les antigues per a fer una nova. Sobre les actuals, la segona està datada en 1750 i la tercera en 1727.
Se supon que ya hi havia rellonge en el XVIII, donat el prestigi de que varen contar els relojeros villenenses en tot eixe sigle i part del següent. L'actual, no obstant, està datat en 1888, i fins a 1951 no es remozaron les seues esferes.[1]
Curiositats
[editar | editar còdic]- En la cara exterior del mur del àbsit es varen gravar dos marques a una distància que corresponen en la mida de la tahúlla.[1]
- Sobre la porta d'entrada per la plaça de Santiago es troba un rellonge de sol en el que resa l'inscripció "BREUS DIES HOMINIS SVNT" (Els dies dels hòmens són pocs).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Soler García (2002). «Monuments: Vicissituts del temple de Santiago», Villena : Prehistòria - Història - Monuments, 1.ª edició (en espanyol), Madrit: Imprenta Taravilla, pp. 178. ISBN 84-95112-05-1.
- ↑ (2009) «Villena», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ Teodoro Llorente (1889-1900). «XX. Villena i Alacant», Valéncia, Barcelona: Establiment tipogràfic-editorial de Daniel Cortezo i C.ª, p. 924.Este reixat es va construir en Roma l'any 1543.
- ↑ Concejo de Villena (1575). «38. Les persones senyalades en lletres o armes o en atres coses bones o mals que hi haja en el dit poble o que hagen nasido o eixit d'ell, en lo que se sabera del seu fets i dits, i atres contes graçiosos que en els dits pobles hi haja hagut.», Relació de Villena de 1575.
- ↑ 5,0 5,1 «Els escuts destruïts de l'Iglésia de Santiago es repondran en febrer». El Periódico de Villena. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 15 d'octubre de 2009.
- ↑ Concejo de Villena (1575). «41. Els mayoradgos que hi ha en el dit poble i les cases i solars de linages que hi ha en ell i els escuts d'armes que tingueren i la raó i causa dellas, si d'això s'alcançara a saber alguna cosa.», Relació de Villena de 1575.
- ↑ Concejo de Villena (1575). «48. L'iglésia catedral o colegiala que hi haguera en el dit poble i les parròquies que hi haguera, en alguna breu relació de les capelles i enterrament i donacions senyalades que en elles hi haja, i la vocació d'elles.», Relació de Villena de 1575.
- ↑ Soler García (1979). «VI. Primers anys de Cotes. El seu accés al magisteri de capella de Santiago», El polifonista villenense Ambrosio Cotes (en espanyol), Villena.
- ↑ Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià Iglésia Parroquial de Santiago Apòstol
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia arciprestal de Santiago (Villena).
- Iglésia de Santiago en GothicMed-Museu Virtual d'Arquitectura Gòtica Mediterrànea
- M. I. Ajuntament de Villena, Villena ¡Un tesor!, Guia turística de Villena
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia arciprestal de Santiago (Villena)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.