Iglésia antiga de l'Asunción de María (Chert)
L'iglésia parroquial de l'Asunción de María (Antiga) de Chert, en la comarca del Baix Maestrat, de la província de Castelló, és una iglésia que es va erigir a partir dels murs de l'antic castell de la mencionada localitat de Chert. Està catalogada com Be de Rellevància Local, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).[1]
Presenta com a còdic identificador el número: 12.03.052-007.[1]
Descripció històric artística
Es tracta d'una iglésia catòlica construïdes seguint les pautes del d'estil renaixentista en vestigis gòtics, i està situada en el centre històric de la població, constituint, en opinió d'arquitectes com Arturo Zaragozá i Miguel García Lisón, una successió harmònica i perfecta entre el gòtic de la construcció primitiva en l'estil renaixentiste posterior.[2]
Fins a 1962 va ser sèu d'una parròquia del bisbat de Tortosa, pero en esta data es va inaugurar la nova iglésia de l'Asunción, en la zona plana de la població.
Actualment s'utilisa l'edifici per a la realisació d'actes de diverses índoles, des de religiosos a culturals, primant els concerts i les exposicions.[3]
En l'any 1984 es varen escomençar els treballs per a la restauració del temple.[2]
S'estima que la part més antiga va ser construïda a finals del XIII i principis del XIV, i és la part que es troba ubicada en la part de la nau central que està just baix de l'espadaña-campanar.[2]
Segons es desprén del lliure “Història Eclesiàstica de Chert”, de mosén Miguel Segarra i uns atres els documents més antics conservats, el temple estava constituït per una sola nau, construïda sobre quatre arcs diafragmàtics i en una coberta que presenta una techumbre de fusta de doble alvertent. La volta, que presenta nervatura gòtica, posseïx en el seu centre el símbol de l'orde de Sant Joan de l'Hospital.[3]
Per la seua banda l'altar major, que està dedicat a l'Asunción de la Verge, presentava una orientació cap a l'est.[2] La frontera principal és posterior, aproximadament del XV, moment en el que es va construir la portada gòtica, que s'actualment se situa front a l'antiga Casa Abadia.[2]
Com a conseqüència de l'aument de la població, l'iglésia primitiva quedava menuda, fet que va motivar l'interés del Bisbat de Tortosa per iniciar la construcció, al voltant de 1638, d'un nou edifici, afegint un presbiteri, dos sacristies, dos capelles (la de Sant Roque i la del Sant Crist) i el transagrario.[2] Esta obres es varen allargar, per problemes econòmics per a poder sufragar-les, fins a finals del XVII. En esta remodelació es va produir el derribe de la part més antiga del temple, és dir, la d'estil gòtic.[2]
No es va portar a terme la construcció d'una torre campanar, sino que es va procedir a l'ampliació de l'antiga espadaña.[2]
Autors dome el professor de l'Universitat de Valéncia, Joan Micó, parlen d'un incendi ocorregut en 1859, que va cremar l'altar major barroc i va causar danys estructurals, tant en la pedra de la part de l'àbsit, com en les nervaduras i parets laterals.[3]
Les campanes de l'Iglésia tenen història pròpia, i la més antiga d'elles data de l'any 1398 i se li crida la de missa d'alba, ya que s'utilisava en un primer moment per a convocar al poble a la missa d'abans de l'alba.[2]
Esta primitiva campana i una atra de les tres que es varen afegir a la espadaña, varen ser reubicades en el campanar de la nova iglésia parroquial que es va construir en la segona mitat del XX en el centre del poble.[2]
Referències
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia antiga de l'Asunción de María (Chert).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia antigua de la Asunción de María (Chert)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.