Ifat

Ifat (Awfat, Wafat) va ser un sultanato musulmà que ocupava una vasta regió que comprenia des de la zona este de Shoa en Etiopia fins a Berbera en Somàlia, i que va existir entre els anys 1285 fins a 1403 o 1415.

Història

En el XIII consta l'existència d'alguns estats musulmans en Shoa, el més important dels quals era el de Djabarta, que segons la tradició havia segut fundat el 896 i governat per la dinastia makhzúmida.^[1] Este estat va a existir fins a 1285.

Eixe any va ser conquistat per un sobirà vassall, de nom Omar^[2] que duya el títul de walashma o walasma,^[3] que també va a sometre a atres estats veïns, incloent a l'estat nómada d'Adal algun temps despuix. El nou estat va ser conegut com Awaft (Ifat pels cronistes etíope), i va anar en algunes ocasiones vassall del regne pagà de Damot, i en unes atres del regne cristià d'Abissínia, en alguns periodos d'independència plena.

Era el més septentrional dels estats musulmans, trobant-se alguna cosa més sur estaven Hayda, Fatajar i uns atres a els qui servia de tapó contra l'expansió abisinia. Taddesse Tamrat diu que tractaven de consolidar el domini musulmà en el Banya d'Àfrica de la mateixa manera que els cristians ho consolidaven en Abissínia^[4] i que els dos estats van a chocar en Shoa inevitablement, pero els sultanatos musulmans eren dèbils i estaven dividits[1].

Hakk al-Din (Haqq al-Din) lluitarà contra el negus (emperador) Amda-Seyon Seyon (cap a 1314-1344) pero va ser derrotat1328, tenint que pagar tribut; el negus va atacar en 1332 Zeila (Zaylac) capital de l'estat d'Adal, quan l'emir d'Adal, que intentava tallar-li el pas, va ser derrotat i mort. En Ifat va ser instalat un sobirà vassall Jamal al-Din (cap a 1333-1337). Ifat es va a rebelar pero va ser derrotat i el seu sobirà Jamal al-Din assessinat, conquistant els etíops la seua capital Talag;^[5] despuix va ser elevat al tro el seu germà Nasr ad-Din.^[6]

L'historiador Al-Umari nos dona un important relat d'eixa época en dir que el territori d'Ifat s'estenia fins a Zeila a l'est(incloent eixa ciutat).^[7] Sembla puix que Adal va passar a ser part d'Ifat en una data desconeguda de la sija XIV. Els historiadors moderns pensen que Ifat incloïa Fatawar, Dawaro i la província de Bele assegurant la ruta fins al port de Zeila, que els ortogaba un considerable poder comercial^[8]

Ifat es va a rebelar vàries voltes contra els abisinios. El tumult que es va produir cap al 1400 va ser dirigida per Sa'd al-Din. Derrotat l'eixèrcit d'Ifat, el sultà Sa'ad ad-Din va a fugir a Zeila, fins a a on va ser perseguit per l'emperador, morint en les illa que es troba enfront de la ciutat i que hui du el seu nom (1403 o 1415)^[9]

Llavors el sultanato va ser anexionado per Abissínia. La dinastia walashma, despuix d'un breu exili en el Yemen, retorna al cap de poc temps i funda un nou estat en les seues províncies d'orige (Adal-Zeila), duent el títul de sultans d'Adal o de Zeila. Vore Sultanato d'Adel.

Llista de sobirans

Umar Walashma cap a 1285
Ali ben Umar cap a 1285-1304
Baziwi (o Jaziwi) cap a 1304-1321
Hakk al-Din I cap a 1321-1328
Husain cap a 1328-1330
Al-Mansur I cap a 1330-1332
Jamal al-Din I cap a 1332-1335
Nasr I cap a 1335-1340
Abud cap a 1340-1343
Zubair cap a 1343-1344
Ma'at Layla (reina) cap a 1344-1352
Sabr al-Din I Muhammad Walkhui cap a 1352-1354
Qat-Ali ibn Sabir al-Din cap a 1354-1360
Ahmad Harbi Ar'ed cap a 1360-1366
Hakk al-Din II cap a 1366-1373
Sa'ad al-Din Ahmad 1373-1415

Font: (Regnal Chronologies, en retocs) [2] archivat en Wayback Machine.

Notes

↑ Segons l'historiador àrap Ibn Said
↑ segons algunes fonts el sobirà conquistador va ser Omar, pero segons uns atres va ser el seu fill Ali
↑ document descobert per I. Cerulli
↑ Taddesse Tamrat, Church and State in Ethiopia (1270-1527) (Oxford: Clarendon Press, 1972), pàgina 125
↑ (1965) The Glorious Victories of Ameda Seyon, King of Ethiopia (en anglés), Oxford: Oxford University Press, pp. 20, 71.
↑ The Glorious Victories, p. 107.
↑ G. W. B. Huntingford, The Glorious Victories of Ameda Seyon, King of Ethiopia (Oxford: University Press, 1965), p. 20.
↑ Taddesse Tamrat, Church and State in Ethiopia (1270-1527) (Oxford: Clarendon Press, 1972), p. 84.
↑ J. Spencer Trimingham, Islam in Ethiopia (Oxford: Geoffrey Cumberlege for the University Press, 1952), p. 74 en nota explicativa sobre la discrepància en les fonts sobre les dos dates, una resultant de les cròniques etíope i l'atra de la "Crònica de Walashma".

Bibliografia

Ademés de les obres indicades en les notes:

I. Cerulli: Studi Etiopici, I, 5; Documenti Arabi per la storia dell'Etiopia, 1931; Il soldanato dello Scioa nel secolo XIII a Resegna vaig donar studi Etiopici, 1941
J. Perruchon, Histoire dones guerres d'Amda Syon, 1889
J. F. Ade Ajayi & Michael Crowder, Historical Atles of Africa

Este artícul conté una traducció derivada de «Ifat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Segons l'historiador àrap Ibn Said

[2] segons algunes fonts el sobirà conquistador va ser Omar, pero segons uns atres va ser el seu fill Ali

[3] ument descobert per I. Cerulli

[4] Taddesse Tamrat, Church and State in Ethiopia (1270-1527) (Oxford: Clarendon Press, 1972), pàgina 125

[5] (1965) The Glorious Victories of Ameda Seyon, King of Ethiopia (en anglés), Oxford: Oxford University Press, pp. 20, 71.

[6] The Glorious Victories, p. 107.

[7] G. W. B. Huntingford, The Glorious Victories of Ameda Seyon, King of Ethiopia (Oxford: University Press, 1965), p. 20.

[8] Taddesse Tamrat, Church and State in Ethiopia (1270-1527) (Oxford: Clarendon Press, 1972), p. 84.

[9] J. Spencer Trimingham, Islam in Ethiopia (Oxford: Geoffrey Cumberlege for the University Press, 1952), p. 74 en nota explicativa sobre la discrepància en les fonts sobre les dos dates, una resultant de les cròniques etíope i l'atra de la "Crònica de Walashma".

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]