Idioma q'anjob'al
El idioma q'anjob'al (AFI [qʼaŋχoˈɓal], també conegut com a k'anjob'al)[1] és una llengua mayense de la branca occidental-q'anjob'al parlada per la població de l'ètnia q'anjob'al assentada històricament en el sur de Mèxic principalment en els estats de Chiapas, Campeche, Quintana Roo i també en el altiplà occidental de Guatemala.
Forma part de la branca q'anjob'al de les llengües mayenses que inclou també els idiomes chuj, acateco, jakalteco i tojol-ab'al. Els idiomes q'anjob'alenses són considerats com els més conservadors de les llengües mayenses, encara que existixen també innovacions interessants.[2]
Ubicació geogràfica
L'idioma q'anjob'a l'es distribuïx pel sur de Mèxic, principalment en l'estat de Chiapas, a on és parlat en un gran número de comunitats ubicades en els municipis de Catazajá, Maravella Tenejapa, Amatenango de la Frontera, Bella Vista, L'Independència, Les Margarites, La Trinitaria i Frontera Comalapa. Es parla també en l'estat de Campeche en les localitats de La Llibertat, Els Llorers i Quetzal Edzná del municipi de Campeche, en Maya Tecún I, Maya Tecún II, Gumarcaaj i Sant Dumenge Kesté del municipi de Champotón, mentres que en l'estat de Quintana Roo es parla en les localitats de Maya Balam, Kuchumatán i Sant Isidro l'Estany del municipi de Bacalar.[3]
La comunitat llingüística q'anjob'al guatemalteca tenia uns 77 800 parlants segons estimacions de SIL en 1998, concentrats en tres municipis del departament d'Huehuetenango: Santa Eulalia (Jolom Konob’), Sant Joan Ixcoy (Yich K’ox), Sant Pedro Soloma (Tz’uluma’) i Santa Cruz Barillas (Yal Motx).[4][5]
Característiques
Té 31 grafemas:
S'usa les lletres de l'alfabet espanyol més un número de lletres compostes en el signe ’ que significa "un stop glotal", un sò creat en la gola (k', q', t', ch', tx', tz').
La lletra b s'escriu com a b' per a diferenciar-la de la b espanyola que és més suau.
La lletra xh es pronuncia com una ch suau. La lletra x és semblada, pero una miqueta més forta.
- Vocabulari
Referències
Notes
- ↑ Atres variants del nom inclouen kanjobal de Santa Eulalia, kanhobal, qanjobal, conob, i kanjobal oriental.
- ↑ Robertson (1992), p.154.
- ↑ «inali. gob. mx/clin-inali/html/v_qanjobal. html#1 Catàlec de les llengües indígenes nacionals: Variants llingüístiques de Mèxic en les seues autodenominaciones i referències geoestadísticas: Q'anjob'a el».
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ La majoria dels parlants radiquen en el municipi de Santa Eulalia. A raïl d'emigració recents existix també comunitats de parlants de q'ankob'a l'en Mèxic i els EE. UU. Vore Gordon (2005).
Bibliografia
- Comunitat Llingüística Q'anjob'a el (2005). almg. org. gt/wp-content/uploads/2020/10/GRAM%C3%81TICA-DESCRIPTIVA-1. pdf Gramàtica descriptiva q’anjob’a el = Yaq’b’anil stxolilal tu’ q’anjob’a el, Ciutat de Guatemala: Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala (ALMG), Comunitat Llingüística Q'anjob'a el. OCLC 70631325.
- Gordon, Raymond G., Jr. (2005). «Q'anjob'al, Eastern», SIL International (ed.). Ethnologue: Languages of the World (version en llíneaversion en llínea), Fifteenth edition edició, Dallas, TX: SIL International. OCLC 60338097. ISBN 1-55671-159-X.
- Oxlajuuj Keej Maya’ Ajtz’iib’ [OKMA] (2000). Variació dialectal en q'anjob'a el = Sk'exkixhtaqil yallay koq'anej, Guatemala: Cholsamaj. OCLC 49332799. ISBN 99922-53-08-8.
- Robertson, John S. (1992). org/details/historyoftenseas00robe The History of Tense/Aspect/Mood/Voice in the Mayan Verbal Complex, Austin: University of Texas Press. OCLC 26160695. ISBN 0-292-72075-0.
Enllaços externs
- almg. org. gt/portfolio-item/c-l-qanjobal Comunitat Llingüística Q'anjob'al, Comunitat Lungüistica Q'anjob'al de l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala [ALMG]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma q'anjob'al» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.