Idioma nenezo

El nénets o nenezo és l'idioma parlat pels nénets. Pertany a la branca llingüística samoyeda i el seu número de parlants és d'aproximadament 30 000 persones distribuïdes en un vast territori comprés entre la península de Kola i el riu Yeniséi, en la costa àrtica russa.

Tradicionalment s'ha dividit en dos dialectes: el "nenezo de tundra" i el "nenezo de bosc"; no obstant, recentment ha incrementat la tendència a diferenciar estes dos varietats com dos llengües distintes, donada la ininteligibilidad entre abdós. Dels dos, és el nenezo de tundra el que té el major número de parlants.

Història

L'arribada dels nénets al seu actual territori es remonta al primer mileni de la nostra era. Els de la part europea varen estar en estret contacte en els komis i, més vesprada, en els russos; mentres que els de la part siberiana, en els jantýs, mansís, samoyedos i atres pobles, com deixen en clar els préstams llingüístics a esta llengua. Alguns nénets es varen traslladar a la península de Kola durant el XIX, d'a on varen ser desestajats pels ensajos nuclears de l'era soviètica.

Actualment, despuix de la colectivisació, la reubicació de molts pobles i l'actiu desenroll de l'indústria petrolera i gasífera en les seues terres amenacen els tradicionals modos de vida dels nénets. No obstant, el seu idioma encara goja d'un relatiu bon us, sobretot entre els nénets que viuen en la tundra.

Distribució geogràfica

El nenezo és parlat en una àmplia zona en el nort de Rússia que comprén el territori de Nenetsia i Yamalo-Nénets, aixina com algunes zones del krai de Krasnoyarsk, Komi i la part oriental del óblast de Múrmansk en la península de Kola.

Fonologia

El nenezo té una estructura silàbica CV(C); en atres paraules, una sílaba pot contindre una consonante inicial, una vocal mija i una consonante final alternativa. Alguns eixemples són: ya (“terra”), wada (“paraula”) i ŋarka (“gran”). Una vocal schwa o curta, a voltes, pot aparéixer en lloc d'una consonant final. Encara que formalment en este idioma no hi ha paraules que comencen per vocal; en la pràctica, açò a voltes succeïx en els dialectes occidentals, especialment per la pèrdua de ŋ inicial. Per eixemple, arka “gran” (en el parla occidental) per ŋarka (en el parla oriental i central estàndar).

A pesar d'açò, l'estructura silàbica és prou coherent en tots els dialectes: no hi ha diptongos, ni grups consonàntics finals o inicials, tampoc hi ha grups intermijos de més de dos consonant.

Vocals

Schwa	ə
Curtes	ø
Miges	a | style="width:3em; text-align:center; padding: 3px;" | i	i	o	o
Llargues	iː	oː	æ

Alguns dialectes substituyen el æ en i.

Consonante

Sordes	k	kʲ / c	p	pʲ	t	tʲ / ƫ
Sonores	ɡ	ɡʲ / ɟ	b	bʲ	d	dʲ
Africades	ʦ	ʦʲ / ʨ
Fricatives	s	sʲ / ɕ	ʒ	ʒʲ / ʑ
Nassals	m	mʲ	n	nʲ / ɲ	ŋ
Líquides	l	lʲ / ʎ	r	rʲ
Semivocals	h	hʲ / ç	w	j	ʔ

La marca 〈ʲ〉indica palatalisació o un moviment cap a l'articulació palatal o l'articulació palatal secundària.

Escritura

El nenezo s'escriu en un alfabet cirílico que incorpora els caràcters Ӈ, ' i ".

А а а	Б б бе	В в ве	Г г ге	Д д де	Е е е	Ё ё ё	Ж ж же
З з зе	И и и	Й й й	й й	К к ка	Л л ел	М м ем	Н н ен
Ӈ ӈ еӈ	О о о	П п пе	Р р ер	С с ес	Т т те	У у у	Ф ф еф
Х х ха	Ц ц це	Ч ч че	Ш ш ша	Щ щ ща	Ъ ъ ъ	Ы ы ы
Ь ь ь	Э э э	Ю ю ю	Я я я	'	"

Vore també

• Idiomes oficials en Rússia

Enllaços externs

{{{1}}}

• ethnologue. com/show_language. asp? code=yrk Reporte d'Ethnologue
• proel. org/index. php? pagina=mundo/uraloyu/uralo/samoyedo/nencico Llengua néncica en la pàgina de la Promotora Espanyola de Llingüística (Proel)