Idioma micmac

El meu'kmaq, o El meu'kmaq, (autónimo : el meu'kmawi'simk ) és una llengua nativa americana de la família de llengües algonquinas parlada per la nació La meua'kmaq.

En 2016, Statistics Canada va identificar a 7140 personnes^[1] la llengua materna del qual és el meu'kmaq i 8870 personnes^[2] que poden parlar l'idioma. En 2013, 205 personnes parlaven la meua'kmaq en els Estats Units.^[3]

Escritura

L'orige dels jeroglífics El meu'kmaq és objecte de debat. Una publicació del govern de Quebec,^[4]^[5] atribuïx l'escritura en jeroglífics Micmacs a un misionero francés de nom Chrétien Li Clercq. el misionero va adaptar els símbols, que els chiquets varen dibuixar en trossos de corfa d'arbre com a ajuda per a recordar, en un sistema adequat per a escriure oracions. És improvable que atres fonts ho atribuïxquen a una visita dels antics egipcíacs.^[6] Una atra font sugerix que esta forma d'escritura existia abans de l'arribada dels francesos i que era original dels Micmacs.^[7]

El pare Pacifique (Henri-Louis-Joseph Buisson) va deixar escrits tant en l'idioma El meu'kmaq com en este idioma. En 1906 va publicar un almanac en llengua la meua'kmaq i, més vesprada, un catecisme . En 1921, va publicar, en dificultat, un llibre sobre jeroglífics El meu'kmaq.

Un extracte d'un llibre d'oracions La meua'kmaq : segons la llegenda en anglés, el primer jeroglífic significa " papa "I el segon," cel », Formant aixina l'inici del Pare Nostre .

Transcripcions alfabètiques per a La meua'kmaq
API	a ! align="center" \| a:	el meu	el meu:	yo	yo:	ə	dʒ / tʃ	G k	l	metro	no	o	o:	b / p	X	s	d / t	el teu	o:	w	j
Francis-Smith	a \| align="center" \| a \| align="center" \| el meu	el meu	yo	yo	ɨ	j	k	l	metro	no	o	o	pags	q	s	t	el teu	ú	w	i
Listuguj	a \| align="center" \| a'	el meu	i '	yo	yo '	'	j	gram	l	metro	no	o	o '	pags	q	s	t	el teu	o '	w	i
Lèxic	a \| align="center" \| a:	el meu	el meu:	yo	yo:	ɨ	j	k	l	metro	no	o	o:	pags	q	s	t	el teu	o:	w	i
Pacífic	a \| colspan="2" align="center" \| el meu		yo			tj	gram	l	metro	no	Oh		pags		s	t	o
Rand	a \| align="center" \| un â	el meu	a \| align="center" \| yo	el meu	ŭ	ch	ck	l	metro	no	ŏ	o ō	segon	h	s	dt	ŏŏ	oo o	w	i

Llocs en llengua la meua'kmaq

Quebec, del Gepèèg micmac (estret, estretament del riu)
Acadie, de l'El meu'kmaq (hipòtesis) algatig (campament)
Gaspésie, del micmac de Gespegeoag (últim terreny adquirit)
Restigouche i Ristigouche, de Micmac Listuguj (desobediència al pare o riu que es mostra com la mà)
Cascapedia, del Gesgapegiag micmac (a on el riu s'eixampla)
Gaspé, de l'El meu'kmaq Gespeg (fi de la terra)
Tracadièche, micmac tracadigash (llocs a on passen el temps les garzas)
Paspébiac, de La meua'kmaq Ipsigiag ( pisos dividits, barachois )
Matapedia, de l'El meu'kmaq Matapediag (trobada d'aigües, confluència)
Amqui, de La meua'kmaq Ankwi (a on juguen les aigües)
Lac-Humqui, La meua'kmaq Ankwi o Unkoui (a on juguen les aigües)
Sayabec, de l'El meu'kmaq Sakpediak (sak : complet, pediak : riu ; ple de riu)
Causapscal, de Goesôpsiag micmac (la pedra que lluïx en el fondo de l'aigua, punta de cudols)
Kouchibouguac, derivat de l'El meu'kmaq Pijeboogwek parcialment corrompido pels francesos (riu en marees llargues)
Shediac, de l'El meu'kmaq Esedeiik (que es remonta a un llarc camí)
Bouctouche, del meu'kmaq Chebooktoosk (gran chicotet paraís)
Richibouctou, Micmac Kitchipogteo o Gtjipotog (el gran incendi)
Mowebaktabaak (baïa gran), hui el nom de la baïa és Baie dones Chaleurs

Vore també

Referències

↑ «statcan. gc. ca/census-recensement/2016/dp-pd/hlt-fst/lang/Tableau. cfm? Lang=F&T=41&Geo=01 Langue – Faits saillants en tableaux, Recensement de 2016». statcan. gc. ca. Statistique Canada. Consultat el 2020-08-11..
↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada StatCan
↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada USCensus
↑ Jacques Maurais (directeur). «archive. org/web/20210324053540/http://www. cslf. gouv. qc. ca/bibliotheque-virtuelle/publication-html/? tx_iggcpplus_pi4%5Bfile%5D=publications%2Fpubb133%2Fb133ch1. html Els langues autochtones du Québec». Conseil supérieur de la langue française, Dossiers no 35, Gouvernement du Québec. Archivat des d'el cslf. gouv. qc. ca/bibliotheque-virtuelle/publication-html/? tx_iggcpplus_pi4[file]=publications/pubb133/b133ch1. html original, el 24 de març de 2021. Consultat el 30 de giner de 2021..
↑ archive. org/web/20040714091015/http://www. cslf. gouv. qc. ca/Publications/pubb133/B133ch5. html Ancienne version de la même publication, Gouvernement du Québec.
↑ (anglés) science-frontiers. com/sf088/sf088a01. htm Egyptians in Acadia? de Science Frontiers.
↑ (anglés) native-languages. org/mikmaq. htm El meu'kmaq (El meu'kmawi'simk, El meu'kmaw, Micmac, Mikmaq) du site web Native Languages of the Americas: Preserving and promoting American Indian languages.

Bibliografia

Kauder, Christian (1921). Manuel de prières, instructions et chants sacrés en hiéroglyphes micmacs. Sapeoig Oigatigen tan tetli Gômgoetjoigasigel Alasotmaganel, Ginamatineoel ag Getapegiemgeoel, Ristigouche: The Micmac Messenger, pp. 456.
(1989).jstor. org/stable/1265392? seq=2 «Two Basque Loanwords in Micmac».International Journal of American Linguistics.55(2)Consultat el 14 juin 2014.
(1989).jstor. org/stable/30027995 «The Language of the Coast Tribes is Half Basque».Anthropological Linguistics.31(3/4)Consultat el 14 juin 2014.
Sabre, Trudy; Francis, {{{nom2}}} (2012). org/details/languageofthisla0000sabl Language of this Land El meu'kma'ki (en en), Cape Breton University Press, pp. org/details/languageofthisla0000sabl/page/132 132. ISBN 978-1897009499.

Enllaços externs

{{{1}}}

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma micmac» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «statcan. gc. ca/census-recensement/2016/dp-pd/hlt-fst/lang/Tableau. cfm? Lang=F&T=41&Geo=01 Langue – Faits saillants en tableaux, Recensement de 2016». statcan. gc. ca. Statistique Canada. Consultat el 2020-08-11..

[StatCan-2] Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada StatCan

[USCensus-3] Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada USCensus

[4] Jacques Maurais (directeur). «archive. org/web/20210324053540/http://www. cslf. gouv. qc. ca/bibliotheque-virtuelle/publication-html/? tx_iggcpplus_pi4%5Bfile%5D=publications%2Fpubb133%2Fb133ch1. html Els langues autochtones du Québec». Conseil supérieur de la langue française, Dossiers no 35, Gouvernement du Québec. Archivat des d'el cslf. gouv. qc. ca/bibliotheque-virtuelle/publication-html/? tx_iggcpplus_pi4[file]=publications/pubb133/b133ch1. html original, el 24 de març de 2021. Consultat el 30 de giner de 2021..

[5] rchive. org/web/20040714091015/http://www. cslf. gouv. qc. ca/Publications/pubb133/B133ch5. html Ancienne version de la même publication, Gouvernement du Québec.

[6] (anglés) science-frontiers. com/sf088/sf088a01. htm Egyptians in Acadia? de Science Frontiers.

[7] (anglés) native-languages. org/mikmaq. htm El meu'kmaq (El meu'kmawi'simk, El meu'kmaw, Micmac, Mikmaq) du site web Native Languages of the Americas: Preserving and promoting American Indian languages.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]