El khmer o camboyano (autoglotónimo ភាសាខ្មែរ phiăsaa khmae AFI: [pʰiə.ˈsaː kʰmae], o més formalment ខេមរភាសា kheemaʾraʾ phiăsaa AFI: [kʰiː. maʔ. raʔ pʰiə.ˈsaː]) és l'idioma del poble khmer i l'idioma oficial de Camboya. En aproximadament 16 millons de parlants, és el segon idioma austroasiático més parlat (despuix del vietnamita).[1] El sànscrit i el pali tenen considerable influència en l'idioma a través del budisme i del hinduisme. Com a resultat de la seua proximitat geogràfica, el camboyano va influir a la seua volta en el tailandés i el laosiano, i a l'inversa.

Idioma khmer

Una característica regionalmente inusual i que diferencia a l'idioma khmer dels seus veïns és que no és una llengua tonal.

Classificació

Artícul principal → Llengües austroasiàtiques.


El khmer és membre de la família de llengües austroasiàtiques, la família autòctona d'una zona que s'estén des de la península malaya fins a l'est de l'Índia, passant pel surest asiàtic.[1] El austroasiático, que també inclou el mon, el vietnamita i les llengües munda, s'estudia des de 1856 i es va propondre per primera volta com a família llingüística en 1907.[2] A pesar de la cantitat d'investigacions, seguix havent dubtes sobre la relació interna de les llengües de l'austroasiático.[3]

Diffloth situa el khmer en una branca oriental de les llengües mon-khmeres.[4] En estos esquemes de classificació, els parents genètics més propencs del khmer són les llengües bahnáricas i peráricas.[5] Classificacions més recents dubten de la validea de la subagrupacó mon-khmer i situen la llengua khmer com una branca pròpia de l'austroasiático equidistant de les atres 12 branques de la família.[3]

Fonologia

En el següent quadro fonètic de consonant i vocals es reproduïxen els sons del camboyano modern.[6]

És de fer notar que el sistema fonològic descrit ací és un inventari dels sons parlats, no de la llengua escrita l'alfabet de la qual és propi, i que constituïx l'alfabet més llarc del món. Vejau alfabet camboyano.

Consonante

p t c k ʔ
ɓ ɗ
(f) s h
m n ɲ ŋ
w j h
l
ɽ

La consonant f apareix en molt poques paraules. Les consonant ʃ, z i g apareixen solament en paraules que varen ser preses del francés i atres idiomes occidentals de recent influència com l'anglés.

Núcleu de vocals

a i ɨ ə a ɑ o o
i iː ɛː ɨː əː aː ɑː oː oː ɔː
iːə iːi aːi ɨːə əːɨ aːə ɑːo oːə oːo ɔːə
iə oə oə

Es deu aclarir que no hi ha consens sobre el número precís i dels valors fonètics dels núcleus vocàlics.

Sílabes i paraules

Les paraules camboyanas són predominantment monosílabes o bisílabas. Hi ha 85 possibles conjunts de dos consonant al principi de les sílabes i dos conjunts de tres consonant en alteracions fonètiques com es mostra a continuació:

pʰt- pʰc- pʰk- pʰʔ- pɗ- pʰn- pʰɲ- pʰŋ- pʰj- pʰl- pɽ- ps- ph-
tʰp- tʰk- tʰʔ- tɓ- tʰm- tʰn- tʰŋ- tw- tj- tl- tɽ- th-
cʰp- cʰk- cʰʔ- cɓ- cɗ- cʰm- cʰn- cʰŋ- cʰw- cʰl- cɽ- ch-
kʰp- kʰt- kʰc- kʰʔ- kɓ- kɗ- kʰm- kʰn- kʰɲ- kŋ- kʰw- kʰj- kʰl- kʰɽ- ks- kh-
sp- st- sk- sʔ- sɓ- sɗ- sm- sn- sɲ- sŋ- sw- sl- sɽ- sth-
ʔəw-
mət- məc- məʔ- məɗ- mən- məɲ- məl- məɽ- məs- məh-
ləp- lək- ləʔ- ləɓ- ləm- ləŋ- ləw- ləh- ləkh-

Les sílabes escomencen en una de les consonant d'estos conjunts seguides d'un dels núcleus vocals. Al final de la sílaba poden aparéixer les següents consonant: -p, -t, -c, -k, -ʔ, -m, -n, -ɲ, -ŋ, -w, -j, -l i -h (-ç). Quan el núcleu vocal és breu, deu haver al final una consonant.

L'estructura de paraula més comuna en khmer és la descrita a continuació, precedida d'un émfasis menys de l'estructura que té CV-, CɽV-, CVN- o CɽVN- (C significa consonant; V, vocal; i N, les nassals m, n, ɲ o ŋ). La vocal en esta sílaba "breu" es reduïx freqüentment a la vocal neutra ə en la llengua parlada.

Les paraules poden estar formades per dos sílabes completes.

Les paraules en tres o més sílabes són, per lo general, préstams del pali, del sànscrit, del francés o d'atres idiomes.

Accentuació

L'accent en khmer recau en l'última sílaba d'una paraula.[7] Per este patró predible, l'accent no és fonémico en khmer (no distinguix diferents significats).

La majoria de les paraules khmeres consten d'una o dos sílabes. En la majoria de les paraules disilábicas natives, la primera sílaba és una sílaba menor (no accentuada). Estes paraules s'han descrit com sesquisílabas (és dir, que tenen una sílaba i mija). També hi ha algunes paraules disilábicas en les que la primera sílaba no es comporta com a sílaba menor, sino que du accent secundari. La majoria d'estes paraules són compostes, pero algunes són morfemes simples (generalment préstams). Un eixemple és ភាសា ('llengua'), pronunciada [ˌpʰiəˈsaː].[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 10 

Les paraules de tres o més sílabes, si no són compostes, són en la seua majoria préstams, generalment derivats del pali, del sànscrit o, més recentment, del francés. No obstant, estan adaptades al patró d'accentuació khmer.[9] L'accent principal recau en l'última sílaba i el secundari en cada dos sílabes des del final. Aixina, en una paraula de tres sílabes, la primera sílaba té accent secundari; en una paraula de quatre sílabes, la segona sílaba té accent secundari; en una paraula de cinc sílabes, la primera i la tercera sílabes tenen accent secundari, i aixina successivament[37]: 10-11 Els polisílaps llarcs no solen utilisar-se en conversació.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 12 

No obstant, els composts conserven l'accent de les paraules que els formen. Aixina, សំបុកចាប, el nom d'un tipo de galleta (lliteralment 'niu de pardal'), es pronuncia [sɑmˌbok ˈcaːp] en accent secundari en la segona sílaba i no en la primera, perque es compon de les paraules [sɑmˈbok] ('niu') i [caːp] ('pardal').[9]

Dialectes

Archiu:Chantara 20210210 khm.webm Dins del país, es diferencien els dialectes o accents locals: hi ha notables variacions en els parlants de Phnom Penh (o Nom Pen, capital de Camboya), en Battambang (la segona ciutat) i en el camp.

La característica més notable de l'accent de la capital és la seua tendència cap a una pronunciació relaixada, en frases dites de manera ràpida i casi sintetisada. Per eixemple, en lloc de dir "Phnom Penh" (la paraula en khmer és [pnum pɨɲ]), diran [m pɨɲ]. Una atra característica es dona paraules en /r/ en la segona posició de la primera sílaba (és dir, quan "r" és la segona consonant, com en la paraula castellana "bregar"), la /r/ no es pronuncia, pero si esta és la primera consonant de la paraula, es pronuncia més forta de lo usual, casi com en la paraula "rata" del castellà, i la sílaba adquirix un llauger to molt semblat al to hỏi del vietnamita. Un atre eixemple és la paraula kroich (forma clàssica), 'taronja', pronunciada aixina per la gent del camp, pero koich (sense la /r/) per la gent de la ciutat.

Comparació lèxica

Els numerals comparats de diferents varietats khmer són:[10]

GLOSSA Central Nort PROTO-
KHMER
1 muːəj mʊːj **muːəj
2 piː piːr **piːr
3 ˀbɤːj bɛj ɓaj
4 ˀbuːən bʊːn ɓʊːn
5 præm pram **pram
6 prəmˈmuːəj prammʊːj **pram-muːəj
7 prəmˈpiː prampil **pram-piːr
8 prəmˈˀbɤːj prambɛj **pram-ɓaj
9 prəmˈˀbuːən prambʊːn **pram-ɓʊːn
10 ˀdɒp dɒp ɗɒp

Gramàtica

L'orde de l'oració en khmer és similar al de l'espanyol: subjecte-verp-objecte. El camboyano és davant tot una llengua analítica, pero les derivació pel significat de prefixos i sufixos són comuns. La gramàtica resulta molt més simple que la de qualsevol llengua romanç: no existixen els accidents de temps, gènero ni número i tampoc l'ús d'artículs. La dificultat de l'idioma radica en la seua numerosa gama de sons que fan difícil la pronunciació i en la gran jerarquisació de la llengua, és dir, les maneres de parlar diferencien estrictament l'edat i condició social.

Sistema d'escritura

El khmer s'escriu en l'alfabet camboyano. La numeració camboyana és molt més usada en Camboya que la numeració aràbiga. Els numerals del sistema de numeració camboyano varen evolucionar dels del sànscrit.

Periodos històrics

 
Una pedra tallada en khmer antic.

L'estudi llingüístic de la llengua khmer dividix la seua història en quatre periodos, un dels quals, el khmer antic, es subdivide en preangkoriano i angkoriano.[11] El khmer preangkoriano és la llengua khmer antiga des de l'any 600 fins al 800. El khmer angkoriano és la llengua que es parlava en l'Imperi khmer des del IX fins al XIII.[12]

En els sigles següents es varen produir canvis en la morfologia, la fonologia i el lèxic. La llengua d'este periodo de transició, entre els sigles XIV i XVIII aproximadament, es denomina khmer mig i en ella es varen produir préstams del tailandés en el registre lliterari.[12] El khmer modern està datat des del XIX fins a l'actualitat.[11]

La següent taula mostra les etapes històriques del khmer convencionalment acceptades.[13]

Etapes històriques del khmer
Etapa històrica Data
Pre- o Proto-Khmer Abans del 600 CE
Khmer antic preangkoriano 600–800
Khmer antic angkoriano de 800 a mitan del XIV
Khmer mig De mitan del XIV al XVIII
Khmer modern de 1800 a l'actualitat

En el moment en que el khmer modern eixia del periodo de transició representat pel khmer mig, Camboya va caure baix l'influència del colonialisme francés.[14] Tailàndia, que durant sigles havia reclamat la sobirania sobre Camboya i controlava la successió al tro camboyano, va escomençar a perdre la seua influència sobre la llengua.[15] En 1887 Camboya es va integrar plenament en la Indochina francesa, lo que va dur en si una aristocràcia francòfona. Açò va fer que el francés es convertira en la llengua de l'educació superior i de la classe intelectual. En 1907, els francesos havien arrebatat al control tailandés més de la mitat de l'actual Camboya, inclosos el nort i el noroest, a on el tailandés havia segut la llengua de prestigi, i l'havien reintegrat al país.[15]

A principis del XX, molts erudits natius, liderats per un monge cridat Chuon Nath, es varen resistir a les influències francesa i tailandesa en la seua llengua. Varen formar el Comité Cultural, patrocinat pel govern, per a definir i estandardisar la llengua moderna, i varen defendre la khmerisació, la depuració dels elements estrangers, la recuperació de l'afixament i l'ús de les raïls del khmer antic i del pali i sànscrit històrics per a falcar noves paraules per a les idees modernes.[14][16] També varen influir els opositors, encapçalats per Keng Vannsak, que va abraçar la "jmerisació total" denunciant la reversó a les llengües clàssiques i favorint l'ús del khmer coloquial contemporàneu per als neologismes, i Ieu Koeus, que estava a favor dels préstams del tailandés.[16]

Koeus es va unir posteriorment al Comité Cultural i va recolzar a Nath. Els punts de vista de Nath i el seu prolífic treball es varen impondre i se li atribuïx el cultiu de l'identitat i la cultura en llengua khmer moderna, supervisant la traducció de tot el cànon budiste pali al khmer. També va crear el diccionari de la llengua khmer moderna que encara s'utilisa hui en dia, ajudant a preservar el khmer durant el periodo colonial francés.[14]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Diffloth, Gerard & Zide, Norman. uni-graz. at/pub/05s/2005-05-0219. PDF Austroasiatic Languages
  2. ↑ Thomas, David(1964).«A survey of Austroasiatic and Mon-Khmer comparative studies».The Mon-Khmer Studies Journal.1: 149–163.Consultat el 19/06/2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 Sidwell, Paul (2009a). The Austroasiatic Central Riverine Hypothesis. Keynote address, SEALS, XIX.
  4. ↑ Diffloth, Gérard (2005). "The contribution of linguistic palaeontology and Austroasiatic". in Laurent Sagart, Roger Blench and Alicia Sanchez-Mazas, eds. The Peopling of East Àsia: Putting Together Archaeology, Linguistics and Genetics. 77–80. London: Routledge Curzon.
  5. ↑ Shorto, Harry L. edited by Sidwell, Paul, Cooper, Doug and Bauer, Christian (2006). A Mon–Khmer comparative dictionary. Canberra: Australian National University. Pacific Linguistics. ISBN 0-85883-570-3
  6. ↑ 6,0 6,1 Huffman, Franklin. 1970. Cambodian System of Writing and Beginning Reader. Yale University Press. ISBN 0-300-01314-0
  7. ↑ Schiller, Eric (1994). «Khmer Nominalizing and Causitivizing Infixes». University of Chicago. Archivat des de l'original, el 2022-10-09. Consultat el 2008-12-04.
  8. ↑ Huffman, Franklin (1970). Modern Spoken Cambodian, 1998 edició, Ithaca, NY: Cornell Southeast Àsia Program Publications. ISBN 978-0877275213.
  9. ↑ 9,0 9,1 Headley, Robert K.; Chhor, Kylin; Lim, Lam Kheng; Kheang, Lim Hak; Chun, Chen. 1977. Cambodian-English Dictionary. Bureau of Special Research in Modern Languages. The Catholic University of America Press. Washington, D. C. ISBN 0-8132-0509-3
  10. ↑ eva. mpg.de/numeral/AustroAsiatic. htm Khmer Numerals (I. Chan)
  11. ↑ 11,0 11,1 Sak-Humphry, Channy. The Syntax of Nouns and Noun Phrases in Dated Pre-Angkorian Inscriptions. Mon Khmer Studies 22: 1–26.
  12. ↑ 12,0 12,1 Jacobs, Judith (1993). «The deliberate use of foreign vocabulary by the Khmer: changing fashions, methods, and sources».
  13. ↑ Sidwell, Paul (2009). Classifying the Austroasiatic languages: history and state of the art. LINCOM studies in Asian linguistics, 76. Munich: Lincom Europa.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada CBHP
  15. ↑ 15,0 15,1 Chandler, David P. (1992). A history of Cambodia, 2, illustrated edició, Westview Press. ISBN 978-0813309262.
  16. ↑ 16,0 16,1 Sasagawa, Hideo(2015).kulib. kyoto-u. ac. jp/dspace/bitstream/2433/197740/1/sas_4_1_5_sasagawa.pdf «The Establishment of the National Language in Twentieth-Century Cambodia: Debats on Orthography and Coinage».Southeast Asian Studies.4(1)Consultat el 2016-02-06.

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]