Idioma borgoñón

El borgoñón és una llengua romanç parlada en la regió francesa de Borgoña. Pertany al grup de les llengües de oïl. S'estima que té al voltant de cinc mil parlants i apareix en l'atles de l'Unesco com una llengua en perill d'extinció.

Distribució

Es parla en Borgoña i la seua àrea de distribució s'estén en la major part dels departaments de Côte-d'Or, Saona i Loira i part de Nièvre i Yonne, en la regió del Morvan.

Sociollingüística

Com totes les llengües de França diferents del francés, l'us del borgoñón ha estat prohibit des de l'any 1700 al 2008, decret abolit en la reforma de la constitució francesa. Ha vixcut durant molts anys discriminada, ridiculisada i en situació de diglòsia considerada una llengua patois. Durant els sigles XIX i XX els chiquets eren castigats per parlar borgoñón en l'escola. Encara que cada volta més es va abandonant l'us de la llengua, no obstant existix el tòpic que és el parla de la gent inculta i rural.

Lliteratura

La cançó ha segut el gènero per excelència de la lliteratura borgoñona des de l'Edat Mija fins a l'Edat Contemporànea. Fonamentalment es transmetien oralment i algunes s'escrivien. El primer text publicat va ser una traducció de la bula Ineffabilis Deus (1849) realisada per Jacques-François Baudiau i per Lereuil. Achille Millien va ser pels pobles arreplegant les cançons populars i és gràcies a ell que moltes d'elles nos han aplegat.

Des d'el XX es destaquen els escritors com Louis de Courmont, Émile Blin i Marinette Janvier. H. berthas és l'autor de Contes, faules et laijandes en bregognon (Contes, faules i llegendes en borgoñón). Pero, sense dubte, lo que ha aplegat a la màxima calitat lliterària en borgoñón és Alfred Guillaume. És l'autor de la âme du Morvan (l'ànima del Morvan), una novela que se seguix llegint i editant, encara que no s'aposta casi res per les publicacions en borgoñón. Gérard Taverdet estava realisant les traduccions de Tintin al borgoñón. La publicació de Les joyes de la Castafiore es va publicar en 2008.

Obres lliteràries en borgoñón

• (1701) Noëls bregognons
• (1701) Lai joye dijonnaise
• (1706) Lé festin dones eta
• (1787) Lé mitan du gatiau
• Branle du diable
• Histouaies de chez nous, contes et récits du Pays Bregognon
• L'âme du Morvan
• (1978) Dones histouaies du canton de Vejau'la * (1984)

Vaicances ai Yocotai

• Zoizeau Flash
• Ai traivars lai Pleshie

Ensenyança

No està present en cap escola pública ni privada. Durant els últims anys d'el XX es feya un curs en l'Universitat de Dijon, pero es va eliminar posteriorment.

Normativisació

No té cap normativa generalment acceptada i no està regulat.

Eixemples

Borgoñón	Francés	Espanyol
Tôtes els jans nâssant lliures et pairoils dans lot deignetai et dans els dreits. El aivant de lai raizon et peus de lai conscience et ai devant aigi els eins pels autres comant dones freires.	Tous els êtres humains naissent lliures et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir els uns envers els autres dans un esprit de fraternité.	Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets. Dotats de raó i consciència, deuen comportar-se els uns en els atres en esperit de fraternitat.
Lai bige peus el soulei s'pisagaint, chaicun diant qu'el étot el pus fôrt, quand qu'el' ont vu un voèyaigeou que s'aippeurchot, enroûté donen són mantiau. È' s'sont mettus d'aiccord que çu qu'airriverot el premer ài fére oûter són mantiau au voèyaigeou serot ergaidé coume el pus fort.	La bise et li soleil es disputaient, chacun assurant qu'il était li plus fort, quand ils ont vu un voyageur qui s'avançait, enveloppé dans són manteau. Ils sont tombés d'accord que celui qui arriverait li premier à faire ôter són manteau au voyageur serait regardé comme li plus fort.	El vent i el sol disputaven, cada u assegurant quin era el més fort, quan varen vore un viager que alvançava envolt en el seu mant. Varen acordar que el que fora el primer en fer traure el mant al viager seria pres com el més fort.