Idioma anglés en Mèxic

Erro al crear miniatura:

Componencia del coneiximent bàsic d'anglés en Mèxic.

Si ben el anglés en Mèxic fa referència a l'estudi del idioma anglés, lo cert és que, com a país independent, Mèxic ha estat històricament lligat a este idioma per la seua frontera en els Estats Units i Belize, a la seua conexió turística en Canadà i als seus llaços acadèmics en el Regne Unit. És la quarta llengua més parlada de Mèxic (despuix de l'espanyol, el náhuatl i el maya yucateco), actualment s'estimen que hi ha més de 50 millons de mexicans que ho parlen a un nivell bàsic (lo que és més d'un 40 %)i 6 millons de manera decorreguda (5 %). També existixen llocs a on l'anglés és inclús la segona llengua dominant com Cancún, Ciutat de Mèxic, Port Vallarta, Tulum, entre uns atres.

A pesar d'haver natius en el país (majoritàriament nortamericans), l'anglés no té reconeiximent oficial pero la seua ensenyança és obligatòria, també és necessària per a egresar de l'universitat en la majoria de carreres.

Mèxic posseïx nivells alts de coneiximent d'anglés dins d'Amèrica Llatina. Pero, per a molts el colege sembla ser l'únic lloc a on es deprenen idiomes, desafortunadament els estudiants mexicans que conten en major accés a l'aprenentage de l'idioma són els que pertanyen a escoles privades ya que en dites institucions es pren l'ensenyança de l'anglés com a part dels programes d'estudi des de nivell preescolar, pel contrari, en la majoria de les escoles públiques no s'ensenya l'idioma i això revertix en trobar-se després en llimitacions en viajar al estranger o accedir a un lloc d'ocupació, solament el 7 % de la població activa és contractada per empreses multinacionals. (senya mencionada en el congrés Mextesol 2017) No obstant, solament 5 % de la població parla l'idioma.

El Consell Britànic estima que el 21% de la població mexicana estudia anglés, açò inclou l'aprenentage dels estudiants a través de tots els canals possibles: educació pública, a nivell primari, secundari, terciario i privat, incloent a individus i organisacions que deprenen anglés de forma privada o de manera independent.

Història

Durant el govern de Plutarco Elías Calles, es varen establir assentaments mormones en l'estat de Chihuahua. Varen crear comunitats rurals i llauradores que produïren les terres de l'altiplà chihuahuense a canvi de que se'ls deixara professar el seu cult sense persecució i hostigamiento. Varen fundar la Colónia Juárez i la Colónia Dublán, en el municipi de Cases Grans, estos immigrants venien procedents d'Utah en forts llaços anglo-nortamericans. Les colónies mormonas en Mèxic són ciutats prop de la Serra Mare establides pels pioners mormones. Varen ser fundades per membres de L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies, incloent Brigham Young (fill) i Charles Sreeve Peterson, en el XIX com a part d'un gran esforç colonizador instigat per Brigham Young, que va esguitar el mapa de l'Oest dels Estats Units, el sur d'Alberta, i el nort de Mèxic en assentaments mormones. Ademés de les colónies en Chihuahua, existien atres assentaments mormones en l'estat de Sonora que ara estan abandonats. Els membres de la família Pratt-Romney, Li-Baroy tenen les seues raïls en estes colónies chihuahuenses, incloent tant Marion G. Romney i George W. Romney, que varen nàixer allí.

En l'estat de Jalisco és a on viu la comunitat més numerosa de nortamericanes que ronda en 30,000 ciutadans i és considerada la comunitat més gran de nortamericanes anara del seu país, viuen principalment en Chapala, Guadalajara i Port Vallarta. Ells són jubilats i veterans de guerra que han comprat cases, principalment en Ajijic.

Encara que l'espanyol és la llengua majoritària de Mèxic, l'anglés és usat àmpliament en els negocis en l'exterior degut a que és la llengua franca mundial i a que el govern està interessat en obrir sectors industrials i mantindre estretes relacions en països estrangers. El domini de l'idioma anglés és una característica molt demandada en la busca d'empleats profesionistas, lo que ha dut a un increment exponencial en la cantitat d'escoles i instituts d'ensenyança de l'anglés i la majoria de les escoles privades oferixen educació bilingüe i inclús lo que s'ha denominat «bicultural». Per a profundisar en lo anterior, hi ha dos tipos d'escoles privades en currículum en anglés: l'escola bilingüe, a on els chiquets comencen a deprendre anglés als tres anys a temps complet, després en primària i secundària, reduït a dos o tres hores diàries; i l'escola bicultural, a on els estudiants ocupen el 50% del seu temps deprenent anglés, és dir els continguts que se'ls ensenyen en espanyol també són depresos en anglés, en atres paraules s'eixecuta una correspondència de continguts en la llengua materna i la segona llengua (anglés). En l'àmbit educatiu, de mitan de la década dels noranta a la data, hi ha hagut un gran creiximent de les escoles bilingües i biculturals, i és d'esperar-se que en els pròxims anys dit número s'incremente de manera més o menys accelerada. Un dels detonants principals va ser la firma del Tractat de Lliure Comerç entre Mèxic, Estats Units i Canadà, que va entrar en vigor l'1 de giner de 1994.

També és un idioma important i es parla principalment encara que de forma minoritària en les ciutats fronterices per la rodalia en Estats Units, pero en estes, de la mateixa manera que en algunes del costat nortamericà, s'ha mesclat en l'espanyol creant un dialecte híbrit cridat espanglish. L'anglés també és l'idioma principal de les comunitats d'immigrants nortamericans en les costes de Baixa Califòrnia i la llengua materna dels descendents de comunitats mormonas establides en l'estat de Chihuahua des de 1912.

Situació actual de l'anglés en Mèxic

Erro al crear miniatura:

Percentage de població activa contractada per empreses multinacionals.

D'acort a l'Associació Nacional d'Universitats i Institucions d'Educació Superior (ANUIES), el 48% de les institucions considera a l'anglés com a matèria obligatòria i 41% considera com a requisit tindre un segon idioma per a titular-se. No obstant, moltes universitats mexicanes no tenen un programa d'anglés institucional ni centralisen el procés d'evaluació del nivell d'Inglés dels estudiants, la majoria d'elles cobren una tarifa adicional per a que els alumnes obtinguen els seus nivells i se certifiquen en l'idioma. No obstant, els alumnes deuen obtindre un mínim d'al voltant de 450 punts en la prova institucional d'Inglés com a Llengua Estrangera (TOEFL Test Of English as a Foreign Language) o el seu equivalent en atres proves d'anglés reconegudes internacionalment, açò establit com a requisit de titulació. Este tipo d'evaluació està sent utilisada per a proporcionar evidència mesurable de la seua calitat educativa i per lo tant, per a competir per l'assignació de fondos. La suposició subjacent d'esta política sembla ser que en establir este requisit per als estudiants, se'ls encorajarà o obligarà a millorar el seu nivell de competència en anglés.

A nivell país, no existixen estadístiques oficials del nivell de domini de l'idioma. Segons una enquesta de l'institut d'investigació CIDAC, de 2009, 4% de la població domina l'anglés; per a l'Enquesta de Benestar Autorreportado del INEGI de 2012 era el 9.4 %, i segons un estudi de Consulta Mitofsky de 2013 l'11.6 % dels mexicans parlen anglés. D'acort en l'Índex de Nivell d'Inglés 2014 (English Proficiency Index) d'Education First, Mèxic està en el lloc 39 de 63 països evaluats en el domini de l'idioma, i ocupa el sext lloc en Amèrica Llatina, per baix d'Argentina, República Dominicana, Perú, Equador i Brasil.

En Mèxic és latent la falta de personal docent, tant els mestres actuals com els futurs que estan en camí provinents de les universitats mexicanes, consideren com el major desafiu per als mexicans l'èxit del PNIEB (Programa Nacional d'Inglés en Educació Bàsica). ademés sostenen la creència de que els estudiants estan interessats en deprendre anglés, l'ensenyança, els materials són adequats i el cost és mínim i inclús en la majoria dels casos és gratuït, pero hi ha una falta de mestres preparats per a impartir la matèria, ya que en algunes escoles s'està donant la situació de que el mestre titular del grup dona la classe d'Inglés encara no tenint la preparació per a això. Es poden trobar oportunitats en àrees que necessiten millores, com la necessitat de contractar i preparar més als professors d'idiomes.

En l'àmbit industrial les habilitats de l'idioma anglés seran cada volta més estretament alineades en la empleabilidad, i açò podria combinar-se en l'interés en el respal corporatiu per a l'idioma anglés. La percepció de l'anglés en Mèxic està canviant. es visualisa cada volta com una habilitat necessària per a que Mèxic puga comerciar i comprometre's en una comunitat internacional més àmplia i, a l'inversa.

L'ensenyança de l'anglés en Mèxic: reptes i oportunitats

Un dels principals reptes que enfronta el sistema educatiu mexicà és el baix nivell de competència en anglés dels seus estudiants. Segons Rivera Cabell i Moreno Villamar (2022), la majoria dels estudiants evaluats es troben en nivells A1 i A2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües, en solament un chicotet percentage alcançant nivells intermijos o alvançats. org/index. php/alternancia/article/view/1103/2289

Estos resultats són consistents en l'índex Education First English Proficiency Index (2023), que ubica a Mèxic en els nivells més baixos de domini de l'idioma a nivell mundial. Davies (2020) reforça esta visió en senyalar que, encara que existixen institucions exitoses com a escoles bilingües i centres d'idiomes, la majoria dels programes d'anglés en institucions públiques no produïxen alvanços substancials. Estudis com el de González et al. (2004) i Aquino et al. (2017) reporten que fins al 90% dels estudiants de nou ingrés a l'universitat i més del 95% dels alumnes de secundària pública no alcancen els nivells esperats d'anglés.uaeh. edu. mx/revistas/index. php/lc/article/view/5471/7044

La baixa competència en anglés no es deu únicament als programes escolars, sino també a factors contextuals. Iturria-Cedillo (2023) destaca cóm elements com l'entorn familiar, la motivació de l'estudiant, el nivell socioeconòmic i la falta d'exposició real a l'idioma afecten significativament el procés d'aprenentage. Ademés, molts estudiants no perceben l'anglés com una prioritat, lo que s'agrava en contexts rurals o marginats. uaeh. edu. mx/revistas/index. php/lc/article/view/10529/10133

Un atre obstàcul senyalat per Davies (2020) és que els esforços per profesionalisar l'ensenyança de l'anglés no han donat els fruts esperats. A pesar de l'aument en la cantitat de docents en formació acadèmica especialisada, els resultats en l'aprenentage seguixen sent deficients, lo que sugerix que el problema va més allà de la capacitació docent i està arraïlat en les estructures i condicions del sistema educatiu.

La cultura com a part de l'ensenyança de l'idioma

Una dimensió moltes voltes descuidada en el procés d'ensenyança de l'anglés és el component cultural. Méndez Rojas (2024) demostra que integrar continguts culturals en les classes d'anglés no solament motiva als estudiants, sino que també millora la seua comprensió i competència comunicativa. A través d'un estudi en el Centre d'Idiomes Orizaba de l'Universitat Veracruzana, l'autora va trobar que el 100% dels estudiants va considerar molt important l'inclusió de la cultura en l'aprenentage de l'anglés, i que este enfocament favorix el desenroll d'habilitats i actituts interculturals clau per a la comunicació real. Este enfocament respon a les propostes de Byram i Flemming (1998), els qui afirmen que ensenyar una llengua sense el seu context cultural impedix el desenroll d'una competència comunicativa efectiva. En incorporar tradicions, costums, expressions idiomàtiques i aspectes socials en l'aula, els estudiants conseguixen conectar l'idioma en situacions reals.

En base en l'estudi anterior, les raons més destacades per a considerar important la cultura es troben:

• Permet una millor comunicació en parlants natius.
• Ajuda a comprendre atres modos de vida i costums.
• És part de l'identitat personal i nacional.

• Enriquix l'aprenentage en fer-ho més significatiu i interessant.

Necessitats urgents d'investigació

Davies (2020) fa un cridat a la comunitat acadèmica a dirigir les seues investigacions cap als problemes reals del ELT en Mèxic. Encara que existix una abundant producció acadèmica sobre temes globals de la llingüística aplicada, fa falta més investigació empírica que evalue l'impacte real dels programes educatius, identifique models exitosos i proponga solucions escalables. Per a millorar el sistema, és crucial conéixer senyes precises sobre el nivell d'anglés dels estudiants en distintes etapes, les trayectòries d'aprenentage dels parlants competents i l'impacte de polítiques com el Programa Nacional d'Inglés (PRONI). El panorama de l'ensenyança de l'anglés en Mèxic mostra una coexistència entre experiències exitoses en contexts privilegiats i un fracàs sistemàtic en la majoria de les escoles públiques. Factors com la falta de continuïtat, l'escassa integració de continguts culturals, la desmotivación estudiantil, la desigualtat regional i la llimitada investigació sobre el tema agraven el problema. Superar estos reptes requerix una política educativa articulada, una inversió sostinguda, un redisseny metodològic i una estratègia d'evaluació robusta i transparent. L'ensenyança de l'anglés no deu entendre's solament com una meta curricular, sino com un mig d'accés al coneiximent, a l'ocupació i a la participació global.

Vore també

• Llengües de Mèxic
• Espanglish
• Idioma Inglés
• Immigració nortamericana en Mèxic
• Immigració canadenca en Mèxic
• Immigració britànica en Mèxic
• Immigració irlandesa en Mèxic
• Immigració beliceña en Mèxic
• Gringo Gazette