Idioma adai
El idioma adai o atayo (també escrit com Adaize, Adaise, Adahi) era la llengua parlada pels adai un chicotet grup humà del noroest de Luisiana extint a mitan del XIX. El nom adai és un exònim procedent de la paraula caddo hadai 'maleza'.
Història
Els adai estan entre els primers pobles de Norteamérica en ser contactats pels europeus, fet que els va afectar profundament. En 1530 Álvar Núñez Cap de Vaca va escriure d'ells usant el nom Atayos. Posteriorment els adai migraren fòra del seu territori originari. Cap a 1820, només quedaven uns 30 persones d'ètnia adai.
Classificació
El adai es considera una llengua no classificada, es tracta d'una llengua molt mal documentada i coneguda solament per una llista de 275 paraules, compilada per John Sibley en 1804.[1] Campbell (1997) considera que es tracta d'una llengua aïllada sobre la base de les escasses senyes existents. Anteriorment s'havia propost una conexió en les llengües caddoanas (per la proximitat geogràfic), pero un parentesc filogenético sembla improvable. Actualment el adai és una llengua morta.
Referències
- ↑ Sibley, John. 1804. A vocabulary of the Adaye or Adaize Indians. Manuscript. (Mithridates Vol. 3, part 3., p. 278.)
Bibliografia
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-509427-5
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma adai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.