IBM 709
El IBM 709 va ser uns dels primers sistemes de computadoras introduïts per IBM en agost de 1958. Era una versió millorada del IBM 704 i un membre de la família de computadors científics IBM 700/7000.
Característiques
El IBM 709 agregava entrada/eixida superposta, direccionament indirecte, i tres instruccions de "conversió" (les quals proveïen soport d'aritmètica decimal, indicador de supressió de zero, i moltes atres operacions). El 709 tenia una memòria de 32.768 paraules de 36 bit i podia eixecutar 42.000 instruccions de suma o resta per segon o 5.000 multiplicacions per segon.[1]
Un hardware emulador opcional permetia eixecutar programes natius de IBM 704 en el IBM 709. Va ser el primer emulador comercialment disponible abans de 1960. Els registres i les instruccions de 704 usades freqüentment eren emulades en el hardware del 709. Les instruccions del 704 complexes eren emulades per software.
El 709 va ser construït usant vàlvules. En novembre de 1959 IBM va introduir la versió transistorissada del 709, cridat IBM 7090.
El FORTRAN Assembly Program va ser creat inicialment per al 709.
Format de Senyes i Instruccions
El format bàsic de les instruccions tenia 3 bits de prefix, 15 bits de decremento, 3 bits de etiqueta, i 15 bit de direcció. El camp de prefix especificava la classe d'instrucció. El camp de decremento a sovint contenia un operant immediat per a modificar el resultat de l'operació, o era usat per a definir en més precisió el tipo d'instrucció. Els 3 bits de l'etiqueta especificaven tres índexs de registre, dels quals el contingut era restat de la direcció per a produir una direcció efectiva. El camp de direcció contenia tant una direcció com un operant immediat.
- Número de menge fixa eren almagasenats en format binari.
- Número de menge flotant de precisió simple tenien signe, 8 bit d'excés, 128 d'exponent i 29 bits de magnitut.
- Caràcters alfanumèrics eren BCD de 6 bits, s'empaquetaven sis per a formar una paraula.
El IBM 709 no incloïa instruccions decimals, per es. Només acceptava instruccions binàries, principalment en els formats de sancers de 36 bits en signe i de 36 bits en menge flotant. Per a sancers grans, l'Acumulador i els registres M-Q podien combinar-se per mig del programa per a representar sancers de 71 bits més 1 bit per al signe (representava el doble). Les funcions d'índex de registre proveïen adicionalment aritmètica sense signe de 15 bits (només suma i resta). Les senyes decimals requerien ser convertits a binari abans de ser processats.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «IBM 709» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.