Anar al contingut

IBM 608

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El IBM 608 Transistor Calculator (calculadora a transistors) va ser la primera màquina comercial de IBM que utilisava transistors.[1][2] Anunciada en abril de 1955,[1] va ser llançada en decembre de 1957 i descatalogada en abril de 1959.[1] Era similar a nivell d'operació de l'IBM 604 de tubos de buit, que havia segut introduïda anteriorment, i millorada en els models 605 i 607.[2] Encara que els 608 varen passar a ser ràpidament populars i eren 2'5 voltes més ràpits que un 607,[1] era massa costós obrir-los mercat per l'existència d'una gran base de calculadores de targetes 604-605-607 operativa.[2] La IBM 608 usava més de 3.000 transistors de germani.

Encara que l'us de transistors era una característica diferencial sobre les màquines anteriors d'esta llínea de IBM, la 608 tenia un gran número de característiques en comuna en la 607: abdós usaven memòria de núcleu magnètic, i abdós es programaven usant taulers de conexió.[3][4] La memòria central de les 608 podria almagasenar fins a 40 números de nou dígits, i usava un acumulador de 18-dígits.[4] En atres térmens, podria realisar 4500 operacions de suma per segon, i també podria multiplicar dos números de nou-dígits obtenint un resultat de 18 dígits en 11 milisegons, i podria dividir un número de 18 dígits per un de nou dígits per a obtindre el cocient de nou dígits en 13 milisegons.[1] Els 608 podrien manejar 80 passos de programa.[4]

L'introducció dels 608 va accelerar molt les tendències tecnològiques. En 1957, un transistor era més costós que un tubo buit, açò era en gran part per les economies d'escala. Per a estimular l'adopció de la nova tecnologia, una miqueta abans del llançament del primer IBM 608, Tom Watson va marcar un determini en el que no es va fabricar cap producte. Esta decisió va obligar als encarregats de productes de IBM, que tenien la permisa per a seleccionar components per als seus productes, potenciar la tendència a la frabricaació en transistors. Com a conseqüència, el seu successor l'IBM 650 va ser també forçat a utilisar transistors, i es va convertir en l'IBM 7070, lel primer ordenador transistorizado de programa almagasenat de la companyia.[5] El 608 també va introduir el Standard Modular System (SMS), un método per a empaquetar els transistors, que va ser utilisat més alvance en atres models.[4] Els mòduls de transistors varen ser utilisats també en atres models.

El principal dissenyador de circuits de el IBM 608 va ser Robert A. Henle, qui va supervisar més alvance el desenroll de la classe de circuits emitter-coupled logic (ECL).[6] El desenroll dels 608 va ser precedit pel prototip d'una unitat 604 completament transistorizada, que va ser ensenyada en octubre de 1954 pero no va anar mai comercialisada.[2]

Model IBM 609

La IBM 609 era una versió millorada de la 608, anunciada el 26 d'abril de 1960 i retirada l'1 de juliol de 1968. Era una versió més ràpida de la 608, també d'estat sòlit, i va anar l'últim model de la llínea de calculadores de targetes perforades de IBM. Va ser dissenyada enterament per L. Roy Harper, que la va posar en producció en sol 14 mesos des de la seua concepció, sent el seu propòsit retirar l'enorme base instalada de les 604 de la década anterior. Va ser prou popular en Europa.

Ademés d'incrementar la velocitat, els passos del programa i la capacitat de memòria sobre els models 60x més antics, la 609 va incloure la comprovació d'errors, segons l'informació comercial de la màquina: "Tota l'informació d'entrada, calcule i eixida es comprova per a condicions d'error. La Calculadora 609 utilisa un tipo únic de sumador d'anàlisis matricial que inclou un 'bit de comprovació' en la seua operació aritmètica, per lo que no deuria ser necessari, com en les calculadores anteriors de la série 600, recalcular els resultats per a la seua comprovació, encara que la 609 conserva esta capacitat de recalcular. Per lo tant, el temps anteriorment dedicat en un programa a recalcular ara es pot utilisar per a aumentar la cantitat de càlculs realisats sobre una targeta en el seu pas per mig de la màquina. Per mig del cablejat del panel de control, seleccionant el seu passe a una eixida separades, o be la màquina es pot parar."

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 IBM 608 calculator, IBM Archives
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Emerson W. Pugh, Lyle R. Johnson, John H. Palmer, IBM's 360 i per ultime els sistemes 370, MIT Press, 1991, ISBN 0-262-16123-0, p. 34
  3. ↑ Frank dona Cruz, The IBM 607 Electronic Calculating Punch
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Frank dona Cruz, The IBM 608 Calculator, Columbia University Computing History
  5. ↑ Emerson W. Pugh, Lyle R. Johnson, John H. Palmer, IBM's 360 and early 370 systems, MIT Press, 1991, ISBN 0-262-16123-0, pp. 49–50
  6. ↑ Emerson W. Pugh, Lyle R. Johnson, John H. Palmer, IBM's 360 and early 370 systems, MIT Press, 1991, ISBN 0-262-16123-0, p. 59