IBM 407
El IBM 407 Accounting Machine (espanyol: la màquina de contabilitat IBM 407, presentada en 1949, va ser una d'una llarga llínea de màquines tabuladoras de IBM que es remonten a l'época d'Herman Hollerith . Tenia un llector de targetes i una impressora; se li podia acoplar una perforadora de resums. El processament va ser dirigit per un panel de control .
El 407 va ser el component central de molts tallers de gravació que constituïen el pilar del negoci de IBM en aquella época. Podia imprimir dígits, lletres i varis caràcters especials en qualsevol de les 120 posicions d'impressió, espayades 2.5 mm .
IBM va deixar de comercialisar la màquina de contabilitat 407 en 1976. [1]
Descripció
[editar | editar còdic]
El 407 llegia targetes perforades, totalisava camps en les targetes, prenia decisions simples, imprimia resultats i, en l'ajuda d'una perforadora de resum, generava resultats en targetes perforades que podien ingressar-se en atres passos de processament.
El funcionament del 407 es dirigia per mig de l'us d'un panel de control extraíble i una cinta de carro . Els centres d'eixida (emissors d'impulsos) en el panel de control estan conectats als centres d'entrada (receptors d'impulsos) per a la tasca a realisar (vore Cablejat de l'equip de registre de l'unitat ). Hi ha centres per a cada columna de targeta (en abdós estacions de llectura), posició d'impressió, dígit del contador, etc. També estaven disponibles proves de llògica.
Cada targeta d'entrada es va llegir a les dos estacions de llectura successives. Aixina, per eixemple, es podien comparar els camps d'una targeta en la següent, i, si detecta un canvi, per eixemple en el número de factura, es podien imprimir els totals. A diferència de les tabuladoras anteriors de IBM, que va tindre 80 raspalls de llectura a cada estació de llectura, un per a cada columna, el 407 va tindre 960 raspalls a cada estació, un per a cada forat possible en la targeta perforada. Es mantenó en posició les targetes durant el cicle de llectura, i es va generar els polsos en llegir cada digito per commutadors, un per a cada columna pertinent. Això permetia que la targeta es llegira més d'una volta a cada estació, per a millor flexibilitat.[2]
Per a l'impressió, el model 407 utilisava rodes tipogràfiques, una millora respecte dels tabuladors anteriors que utilisaven barres d'impressió. Les rodes de 48 caràcters permaneixien estacionarias fins que es devia imprimir un impuls de caràcter; després la roda girava en dos passos. El primer pas va girar cada roda cap a un dels 12 grups de caràcters segons l'impuls de dígit associat en eixa posició d'impressió. Els impulsos de dígits varen incloure els dígits de l'1 al 9 (en orde invers), els colps combinats 8-3 i 8-4 i un grup (N) per a cap impuls de dígit. Després es va seleccionar un dels quatre caràcters de cada grup segons l'impuls de zona (0, 11, 12 o cap) per a eixa posició de caràcter. Esta selecció es va produir al mateix temps que la roda tipogràfica era impulsada contra la cinta. El moment de la selecció de l'impuls de zona estava controlat per un conjunt complex d'enllaços i electroimanes, que es va cridar Analisador, un per a cada una de les 120 posicions d'impressió. Cada roda tipogràfica també emetia un impuls (cridat "eco") per al caràcter realment imprés. El panel de control podria estar cablejat de manera que els impulsos d'eco s'acumularen per a obtindre totals; els totals de l'informe reflectiren llavors de manera confiable lo que realment s'hi havia imprés.
Els sistemes mecànics, inclós el llector de targetes, l'impressora, els contadors i les unitats d'almagasenament, estaven tots accionados per un únic motor, que també accionaba una bomba d'oli i un generador que proporcionava energia de 46 volts per a la llògica elèctrica. Açò incloïa al voltant de 900 relés que estaven montats en tres portes batientes. El panel de control tenia una matriu de 43 per 52 forats, la majoria dels quals estaven assignats.
El 407 estava disponible en un model que podia llegir 100 targetes per minut i un atre que podia llegir 150 targetes per minut. El primer tenia un relé que inhibia cada tercer cicle d'alimentació de targetes (lo que li donava a la màquina un sò característic de "shrink-shrink-colp"). Va ser possible insertar una targeta doblada entre els contactes d'eixe relé per a "overclockear" el model més llent a la velocitat més ràpida.
Impacte en el mercat
[editar | editar còdic]El 407 es lloga des de $800 a $920 per més ($ a $ per més en dólars ), depenent del model.
El seu mecanisme d'impressió va ser utilisat en el IBM 716 introduït en 1952 en la computadora IBM 701, i el 716 va ser utilisat en moltes màquines de la série IBM 700/7000 . El propi 407 va ser adaptat com a unitat d'entrada/eixida en l'IBM 650 . Més tart, el mecanisme d'impressió 407 es va utilisar en l'impressora de llínea IBM 1132, part del sistema informàtic de baix cost IBM 1130, introduït en 1965.
La IBM World Trade Corporation va comercialisar Computing Accounting Machines (CAM), variacions de el IBM 402 o 407 en una computadora adjunta. Les variacions CAM del 407 varen incloure el IBM 421, 444 i 447.
Vore també
[editar | editar còdic]- IBM 402
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «IBM 407 accounting machine». IBM Archives. IBM. Archivat des d'el original, el 1 de Giner de 2007.
- ↑ «IBM Functional Wiring Principles». IBM. Archivat des d'el original, el 2011-02-19.
- IBM (1953). IBM 407 Accounting Machine: Manual of Operation.
- IBM (1952). IBM 407 Field Engineering Manual of Instruction.
- IBM (1955). IBM 650 Manual of Additional Features: Magnetic Tapes, High Speed Storage, Printer.
- Este artícul conté una traducció derivada de «IBM 407» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.