Anar al contingut

Hypostomus spiniger

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Hypostomus spiniger és una espècie de peix siluriforme d'aigua dolça del gènero de loricáridos Hypostomus. Es distribuïx en el nordest del Con Sur de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1870 pel zoólogo polac-alemà Reinhold Friedrich Hensel, baix el nom de Plecostomus spiniger.[1]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “riu Cadea (Cadeira, Cadeia), estat de Riu Gran del Sur, Brasil”.[1]

Holotip

El holotip designat és el catalogat com: ZMB 7444. Va ser depositat en la colecció zoológica del Museu d'Història Natural de la ciutat alemana de Berlín.[1]

Etimologia

Etimológicamente l'epítet genèric Hypostomus es construïx en dos paraules del idioma grec, en a on: changlot significa ‘baix’ i estoma és ‘boca’, fent alusió a l'ubicació de la boca en la part inferior del cap, una de les característiques que posseïxen les espècies d'este gènero.[2] El terme específic spiniger deriva de paraules en llatí, en a on spīna és ‘espina’ i -ger és ‘que porta’ o ‘produïx’.

Història taxonómica

[editar | editar còdic]

En l'any 1877, el zoólogo austríac, especialisat en Ictiologia, Franz Steindachner va propondre que Hypostomus spiniger és un sinònim més modern de Hypostomus commersoni.[3] En l'any 1888, els ictiólogos nortamericanes Rosa Smith Eigenmann i Carl H. Eigenmann —este últim naixcut en Alemània— varen descriure a Hypostomus limosus,[4] al que en l'any 1989, el ictiólogo brasileño Luiz Roberto Malabarba va considerar un sinònim més modern de Hypostomus commersoni.[5]

Finalment, en l'any 2019, es va donar a conéixer un estudi efectuat per Yamila Paula Cardoso, Florencia Brancolini, Lucila Protogino, Ariel Paracampo, Sergio Bogan, Paula Posades i Juan Ignacio Montoya-Burgos, en el qual es va realisar una revisió exhaustiva d'espècies del gènero Hypostomus de la baixa conca de l'Argent, incloent els seus patrons cromàtics, morfològics i filogenético basats en seqüències de D-loop. Per mig del mateix, es va poder demostrar que baix lo que es considerava pertànyer a H. commersoni en realitat albergava dos espècies, sent la segona alopátrica en la primera, permetent la revalidació de Hypostomus spiniger com a espècie plena, agregant, ademés, que H. limosus és un sinònim més modern.[6]

Relacions filogenético

[editar | editar còdic]

Hypostomus spiniger forma un clado en H. affinis, H. ancistroides i H. interruptus. El mateix s'inclou en el filogrupo denominat linaje D2,[7] el qual també ho integren: H. cordovae, H. commersoni, H. boulengeri,[8] H. formosae,[9] H. derbyi, H. watwata, H. plecostomus i H. punctatus.[6]

Característiques

[editar | editar còdic]

Hypostomus spiniger posseïx com a característiques principals el presentar dents bífidos, taques obscures sobre fondo clar, la presència de 4 asproses crestes laterals en els flancs, de 26 a 29 plaques en la série lateral i 1 o 2 plaques que voregen el marge posterior de l'os supraoccipital. De les espècies més pròximes (H. affinis, H. punctatus i H. ancistroides) es diferencia per tindre cap més alt i menor distància interdorsal.

De Hypostomus commersoni, H. spiniger es diferencia per tindre grans arestes laterals en odontoides inclinats cap a arrere (H. commersoni té fines arestes laterals en odontoides que apunten cap a totes les direccions), arestes laterals fortes en el pedúncul cabal (en H. commersoni allí són dèbils), arestes laterals miges a partir de la 2ª o 3ª placa (en H. commersoni és des de la primera placa) i per últim, en l'adult, per tindre la placa temporal en vora molt dèbil (en H. commersoni és fort).[6]

Coloració

El seu cap i tronc presenten una coloració de fondo marró obscur a gris, la qual està coberta per chicotetes i irregulars taques negres en el cap, sent majors i més espayades en l'esquena, en algunes d'elles més prominents. Totes les aletes són de color marró obscur o gris, en les membranes interradiales hialinas, les quals exhibixen chicotetes i irregulars taques negres. La regió abdominal és de color marró clar a gris, generalment en taques circulares o vermiculadas.[6]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie es distribuïx en la conca de la estany dels Ànets, en el sur de Brasil, aixina com també en drenages del riu Uruguai, el qual és part de la conca de l'Argent, les aigües del qual es bolquen en el oceà Atlàntic Sudoccidental por intermedio de el Riu de l'Argent. Posseïxen poblacions d'este peix Brasil en el sur, Uruguai en l'occident i l'Argentina en el nordest.[6]

Ecorregionalmente este peix està circunscripto a les ecorregiones d'aigua dolça, estany dos Ànets, Uruguai superior i inferior.[10]


Els cursos fluvials en a on va ser colectada presentaven llit en la seua major part cobert per arena, aigües ben oxigenadas (oxigen dissolt 8,4 a 9,0 mg/l), velocitat de corrent moderada, turbidez de l'aigua de 22,4 a 74,2 NTU, conductivitat específica de 567 a 1909 μS/cm, pH alcalino (de 7,6 a 8,3) i temperatura de 19,8 a 25,3 °C.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Hensel R. (1870). Beiträge zur Kenntniss der Wirbelthiere Südbrasiliens. (Fortsetzung). Archiv Naturgesch 36: 5091.
  2. Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy. Madrit.
  3. Steindachner F. (1877). Die Süsswasserfische dones südöstlichen Brasilien (III). Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften. Mathematisch-Naturwissenschaftliche Classe 74.
  4. Eigenmann C. H. and R. S. Eigenmann (1888). Preliminary notes on South American Nematognathi. I. Proc Calif Acad Sci (Séries 2) 1: 119-172.
  5. Malabarba, l. R. (1989). Històric sistemàtic i llista comentada dones espécies de peixes de água dotze do sistema dona estany dos Ànets, Rio gran do Sul, Brasil. Comunicaçõés do Museu de Ciências i Tecnologia dona PUCRS, Série Zoologia 2: 107-179.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Cardoso et al (2019).
  7. Cardoso, Yamila Paula (2014). Filogenia molecular, biogeografía i processos de diversificació de peixos neotropicales, família Loricariidae (Siluriformes). Tesis de doctorat per al grau de Doctor en Ciències Naturals; Facultat de Ciències Naturals i Museu, Universitat Nacional de l'Argent (UNLP).
  8. Cardoso, I. P., F. Brancolini, A. Paracampo, M. Lizarralde and J. I. Montoya-Burgos (2013). A new species of Hypostomus (Siluriformes: Loricariidae) and first record of H. boulengeri from the Paraguai river basin, Argentina. Ichthyological Exploration of Freshwaters.
  9. Cardoso, I. P., F. Brancolini, A. Paracampo, M. Lizarralde R. Covain and J. I. Montoya-Burgos (2016). Hypostomus formosae, a new catfish species from the Paraguai River Basin with redescription of H. boulengeri (Siluriformes: Loricariidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters 27 (1): 9-23.
  10. Worldwildlife: freshwater ecoregions.

Bibliografia

[editar | editar còdic]