Anar al contingut

Hylamorpha elegans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hylamorpha elegans (Hylamorpha elegans)


Hylamorpha elegans, cridat pololo vert, Sant Joan, sanjuán vert, juanito o cuc blanc (noms comuns que també es donen a Brachysternus prasinus), és una espècie de coleòpter escarabeido de la subfamília dels rutelinos que habita en el sur de Chile des de la regió d'O'Higgins fins a la dels Lagos, des del nivell de la mar fins als 1.500 m s. n. m. i en Argentina en el parc nacional Nahuel Huapi.[1] El insecte adult és de color vert, medix d'1,5 a 1,8 cm de llarc, és prou comú en la seua àrea de distribució. Les seues larves, denominades "cucs ablancos", s'alimenten de raïls de gramíneas, per lo que poden resultar perjudicials per a la agricultura.

Història natural

[editar | editar còdic]

Depositen els ous en el sol, en pastures o vivers. Les larves, conegudes com a cucs blancs, es troben en el sol entre giner i novembre, quan s'alimenten de les raïls de les plantes o de troncs en descomposició. Durant els periodos en alta humitat del sol, les larves es troben al nivell de les raïls de plantes, pero quan el sol se seca, es mouen més profundament en el sol.[1] Les primeres #eclosió dels adults comencen normalment a registrar-se a mitan d'octubre i els últims conseguixen emergir al començ de l'estiu.

Els adults consumixen fulls i les larves, raicillas de gramíneas i atres vegetals, per lo que són considerades perjudicials per a alguns cultius agrícoles.[2] Causen una reducció del creiximent, mort de branques i a voltes la mortalitat de les plantes hostes. Els adults volen durant l'estiu - de mitan de novembre a finals de febrer - i s'alimenten dels fulls dels roures (Nothofagus obliqua) i en alguns casos arbres grans són completament defoliados. En Chile, s'han reportat larves blanques causant perjuïns en pi insigne (Pinus radiata). Unes atres s'han trobat dins dels troncs en descomposició a on els seus hàbits d'alimentació semblen ser similars als escarabats de la família Lucanidae, servint com a agents de la descomposició.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Ciesla, William M. (2000) Hylamorpha elegans [1] archivat en Wayback Machine.; North American Forest Commission Exotic Forest Pest Information System.
  2. Sanjuán Vert, portal Ñuble Naturalea, s/f; accés 08.02.2013

Enllaços externs

[editar | editar còdic]