Anar al contingut

Hydromedusa casamayorensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Hydromedusa casamayorensis és una espècie extinta de tortuga quélida integrant del gènero Hydromedusa, les representants vivents del qual són denominades comunament tortugues aquàtiques de coll llarc, tortugues de coll d'escurçó o tortugues de riu. Va habitar en el Eoceno mig en lo que hui és la porció austral del Con Sur de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2002 pels paleontòlecs Marcelo Saúl de la Font i Paula Bona.[1]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “Cañadón Fondo, Pas Niemann, Província del Chubut, Argentina”. Esta localitat és una depressió erosiva ubicada a 65 km al nornoroeste de la ciutat de Comodoro Rivadavia.[1]

Holotip

L'eixemplar holotip és el catalogat com: MCNMP 736h, es tracta d'un os nucal, el que estava associada a material fragmentario del plastrón.[2] Va ser colectado en la década de 1960 pel paleontòlec Galileo Scaglia i depositat en la colecció paleontológica del Museu Municipal de Ciències Naturals Lorenzo Scaglia (MCNMP), ubicat en la ciutat de Mar de l'Argent, en la costa marítima de la província de Buenos Aires, centre-este de l'Argentina.[1]

Diversos autors ya havien assignat eixe material al gènero Hydromedusa[3][4] i en 1993 s'havia sugerit que pertanyien a un tàxon específic no descrit.[5]

Etimologia

Etimológicamente el terme genèric Hydromedusa es construïx en paraules del idioma grec, ὕδωρ (húdōr, hydor= “aigua”, hydre= “reptil aquàtic”) i Μέδουσα (Médousa) des de μέδω (médō, medon= “guardià”, “protector”).[6][7] L'epítet específic casamayorensis aludix a l'estrat portador del material tipo, atribuït a una edat SALMA Casamayorense.[8]

Procedència estratigráfica i edat atribuïda

[editar | editar còdic]

Hydromedusa casamayorensis solament és coneguda pel registre fòssil exhumat en una chicoteta regió de la Patagonia argentina.[9] Els restants que varen permetre la seua descripció varen ser trobats en un horisó terrestre adscripto als nivells més baixos de la Formació Sarmiento (= Formació Cañadón Fondo),[10] SALMA Casamayorense, corresponent a a el Eoceno mig.[1][8] També varen ser trobats restants d'una tortuga assignats a Hydromedusa #cf. casamayorensis en Cerro Hansen (zona del llitoral del golf Sant Jorge en la província del Chubut, Argentina), en estrats pertanyents a la formació Salamanca, d'edat Daniense,[11] lo que situaria l'orige de l'espècie 20 Ma abans respecte a les mostres típiques,[12] sent aixina el més antic Chelonii de Sudamérica.[13] D'esta manera, el seu biocrón comprendria des de 66 Ma fins a 37 Ma.[14]

En l'any 2018 es va descriure un lot de 27 #espècimen d'esta espècie del Eoceno mig de la Formació Sarmiento en Cañadón Fondo; dits materials, en la seua majoria varen ser descoberts pels equips del Museu Paleontológico Egidio Feruglio i del Museu d'Història Natural de Sant Rafael (Mendoza) durant una série d'expedicions de camp efectuades en els estius australs de 2010 i 2012. Un espècimen adicional va ser exhumat pel tècnic Pablo Porta, en la mateixa àrea, pero en l'any 2001. L'anàlisis de tots estos materials va permetre evaluar noves característiques pròpies d'esta tortuga, esmenar el diagnòstic original i respalar la seua validea com un tàxon distint.[12]

Relacions filogenético

[editar | editar còdic]

Hydromedusa casamayorensis s'inclou en el gènero de tortugues suramericanes Hydromedusa (creat en 1830 per Johann Georg Wagler),[15] sent esta la seua única espècie extinta, habitant les dos restants en l'est de Brasil (H. maximiliani)[16][17] i en la conca de l'Argent (H. tectifera).[18][19]

Hydromedusa casamayorensis, ademés, està molt estretament relacionat en el gènero de tortugues fòssils Yaminuechelys.[20] El clado que abdós tàxons formen, més el gènero Chelodina (d'Australasia) representen un grup monofilético —recolzat per caràcters craneals i postcraneales derivats— antic conjunt que es va diferenciar en la Patagonia per lo manco en el Cretácico tardà.[21]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 De la Font, M.S. & Bona, P. (2002). Una nova espècie del gènero Hydromedusa Wagler (Pleurodira, Chelidae) del Paleógeno de Patagonia. Ameghiniana, 39: 77-83.
  2. ↑ Maniel, I. J., and Marcelo, S. (2016). A review of the fossil record of turtles of the clade Pa-Chelidae. Bulletin of the Peabody Museum of Natural History, 57(2), 191-228.
  3. ↑ Wood, R. and Moody, R. (1976). Unique arrangement of carapace bone in the South American chelid turtle Hydromedusa maximiliani (Mikan). Zoological Journal of the Linnean Society, 59, 69-78.
  4. ↑ Gasparini, Z. B. de, and A. M. Báez (1975). Aportes al coneiximent de la herpetofauna terciaria de l'Argentina. Actes 1er Congrés Argentí de Paleontologia i Bioestratigrafía, 2, 377-415.
  5. ↑ Broin, F. & de la Font, M. S. (1993). Els tortues d’Argentine: synthèse. Annales de Palèontologie, 79: 169-232.
  6. ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
  7. ↑ Carreira, Santiago; Melitta Meneghel, & Federico Achaval, (2005). Reptils d'Uruguai. Secció Zoologia Vertebrats , Departament de Biologia Animal, Universitat de la República, Facultat de Ciències. Montevideo, Uruguai, 639 p.
  8. ↑ 8,0 8,1 Pol, D.; J. M. Leardi, A. Lecuona, and M. Krause (2012). Postcranial anatomy of Sebecus icaeorhinus (Crocodyliformes, Sebecidae) from the Eocene of Patagonia. Journal of Vertebrate Paleontology 32:328–354.
  9. ↑ Marcelo S. de la Font, Juliana Sterli and Ignacio Maniel (2014). South Gondwana Pleurodiran Turtles. In Origin, Evolution and Biogeographic History of South American Turtles (pp. 53-93). Springer, Cham.
  10. ↑ Andreis, R. R. (1977). Geologia de l'àrea de Cañadón Fondo, Depto. Escalante, província del Chubut, República Argentina. Museu de l'Argent, Obra del Centenari, 4, 77-102.
  11. ↑ Bona, P. (2006). Paleocene (Danian) chelid turtles from Patagonia, Argentina: taxonomic and biogeoagraphic implications. Neues Jahrbuch fur Geologie und Paläontologie, Abhandlungen, 241: 303-323.
  12. ↑ 12,0 12,1 Ignacio J. Maniel, Marcelo S. de la Font, Juliana Sterli, Juan M. Jannello and J. Marcelo Krause (2018). New remains of the aquatic turtle Hydromedusa casamayorensis (Pleurodira, Chelidae) from the middle Eocene of Patagonia: taxonomic validation and phylogenetic relationships. Papers in Palaeontology, 4(4), 537-566.
  13. ↑ Scanferla, A., & Agnolín, F. L. (2015). Nous aportes al coneiximent de la herpetofauna de la formació Cerro Blau (mioceno superior), província de la Pampa, Argentina. Papeu Avulsos de Zoologia, 55(23).
  14. ↑ †Hydromedusa casamayorensis de la Font and Bona 2002. Fossilworks.org (consultat el 8 de maig de 2019).
  15. ↑ Wagler, J. G. (1830). Natürliches System der Amphibien, mit vorangehender Classification der Säugthiere und Vögel. Ein Beitrag zur vergleichenden Zoologie. München: J.G. Cotta'schen Buchhandlung, 354 pp., pls. 1–2.
  16. ↑ Wetmore, A. (1925). Dates of publication of Mikan’s Flora and Fauna of Brazil. The Auk, 42(2), 283-283.
  17. ↑ Souza, F. L.; A. F. Cunha, M. A. Oliveira, G. A. G. Pereira, H. P. Pinheiro, and S. F. Dos Reis (2002). Partitioning of molecular variation at local spatial scales in the vulnerable Neotropical freshwater turtle, Hydromedusa maximiliani (Testudines, Chelidae): implications for the conservation of aquatic organisms in natural hierarchical systems. Biological Conservation 104:119–126.
  18. ↑ Cope, I. D. (1870). Seventh contribution to the herpetology of tropical America. Proc. Amer. Philos. Soc. 11: 147-169.
  19. ↑ Cei, José Miguel (1993). “Reptils del noroest i est de l'Argentina. Herpetofauna de les selves subtropicales, Puna i Pampes.” Museu Regionale vaig donar Scienze Naturali. Torino. 949 p.
  20. ↑ de la Font, M., de Lapparent de Broin, F., & Manera de Bianco, T. (2001). The oldest and first nearly complete skeleton of a chelid, of the Hydromedusa sub-group (Chelidae, Pleurodira), from the Upper Cretaceous of Patagonia. Bulletin de la Société géologique de France, 172(2), 237-244.
  21. ↑ Bona, P., and de la Font, M. S. (2005). Phylogenetic and paleobiogeographic implications of Yaminuechelys maior (Staesche, 1929) new comb., a large long-necked chelid turtle from the early Paleocene of Patagonia, Argentina. Journal of Vertebrate Paleontology, 25(3), 569-582.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hydromedusa_casamayorensis&oldid=536970»