Huttonita
La huttonita és un mineral de la classe dels nesosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat «grup de la monacita».[1] Va ser descoberta en 1950 en la mina Gillespie Beach, en West Coast (Nova Zelanda), sent nomenada aixina en honor del mineralólogo Colin Osborne Hutton.
Característiques químiques
És un silicat anhidro de tori, molt radiactiu, que cristalisa en el sistema monoclínic, pols un mineral dimorfo en la torita, d'igual composició química, pero esta última cristalisa en el sistema tetragonal.[2]
Pot formar série de solució sòlida en els distints minerals de la monacita, en les que la substitució gradual del tori per atres elements terres rares va donant els distints minerals de la série.[3]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: urani, ferro, manganeso, calcio, flúor i hidroxilo.
Formació i jaciments
Mineral de molt rara aparició, solament trobat en mines de Nova Zelanda i Polònia. Sol aparéixer associat a atres minerals com: scheelita, cassiterita en titani, uranotorita, ilmenita, or natiu, cheralita, thorogummita o ningyoíta en tori.
Referències
- ↑ Pabst, A. i C.O. Hutton, 1951. «Huttonite, a new monoclinic thorium silicate». Amer. Mineral., 36, 60-69.
- ↑ Taylor, M. i R.C. Ewing, 1978. «The crystal structures of the ThSiO4 polymorphs: huttonite and thorite». Acta Cryst., 34, 1074-1079.
- ↑ Kucha, H., 1980. «Continuity in the monazite-huttonite séries». Mineral. Mag., 43, 1031-1034.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huttonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.