Huijazoo
| Nom: | Lloc Arqueològic de Suchilquitongo |
| Ubicació | Municipi de Santiago Suchilquitongo. Municipi de Sant Pablo Huitzo, Oaxaca México
|
| Coordenades | </noinclude> |
| Cultura | Zapoteca |
| Periodo | Clàssic (250 a 800 d. C.) |
Huijazoo és un jaciment arqueològic mesoamericà ubicat en el Municipi de Santiago Suchilquitongo, a 30 quilómetros de la ciutat d'Oaxaca de Juárez. D'acort en Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), este lloc arqueològic rep localment el nom de Cerro de la Campana, perque es creu que algun lloc del lloc es troba una campana d'or. No obstant geogràficament se li assigna al lloc el nom de Cerro de la Pedrera pels jaciments pedrera rosada. Esta pedrera és d'alta calitat, s'usa per a acabaments fins en construccions modernes.[1]
Resenya històrica
D'acort en l'Enciclopèdia de Municipis, el nom de Suchilquitongo és una contracció de Xochiliquitonco, que es compon de Xochitl, "flor", Quilitl, "quelitón, quelite", i Tontli, "diminutivo" i de Co, "en"; significa: "en els quelites floridos".[2]
Segons estudis d'Enrique Méndez, este lloc va ser desenrollat aproximadament 1000 anys abans de Crist, formant encara núcleu social degudament estructurat, en una conformació social, territori i degudes formes de govern, en l'any 300 o 400 d. C., conformant aixina l'assent de lo que va anar el gran señorío de guijazoo, en els edificis a on radicaven els poders de guijazoo formant la figura d'una ferradura, que queda entre els pobles de Sant Pablo Huitzo cap al nort i Santiago Suchilquitongo cap al sur.[2]
Este últim poble, en el cerro de la campana s'ubica la tomba número 5. En 1985 va ser motiu de controvèrsia entre autoritats i pobles de Santiago Suchilquitongo i sant Pablo Huitzo, els qui es disputaven la propietat del territori a on s'ubica la joya arqueològica. Tant com Huitzo i Suchilquitongo tenen cada cual un cerro cridat Cerro de la Campana, el Cerro de la Campana que s'ubica en el costat de sant Pablo Huitzo, conegut com El Mogote de la Cova de la Vella, va aparéixer una fortalea molt important decorada en serps, figura que representa al Quetzalcóatl venerat en totes les cultures de Mesoamérica.[2]
No obstant, d'acort en l'Enciclopèdia de Municipis, Sant Pablo Huitzo significa en espanyol Espinazo. També Huexolotitlan vol dir lloc a on hi ha guajolotes. Huexolotl, pavo, Guajolote; titlan lloc de. Els zapotecas cridaven a este poble Huijazoo, que vol dir: atalaya o lloc de guerrers.[3]
La Resenya Històrica de Sant Pablo Huitzo especifica que la població té una antiguetat que es remonta a l'any 1200 a. C. Per l'any 1400 d. C., aproximadament, se li coneixia com Huijazoo i anys més alvance, durant la conquista mexica, el poblat es va cridar Gueixolotitlan, en 1700 finalment es va canviar per Huitzo.[3]
D'acort en les investigacions arqueològiques, existixen evidències de la construcció, i dates d'ocupació humana més antiga, en el municipi de Huitzo, Barri del Rosario i uns atres més recents dins del llímit territorial de Santiago Suchilquitongo. El complex “Cova de la Vella” no ha segut investigat encara. Es pensa que l'evolució d'este lloc correspon en les dates més primerenques de desenroll humà en Oaxaca, hi ha evidències humanes en una antiguetat de fins a 2799 anys (Barri del Rosario) en Huitzo.[1]
S'ha tractat de relacionar al lloc en la mítica Huijazo o Atalaya de Guerra, quan els zapotecas varen defendre la seua nació contra invasores mixtecos, no obstant no ha segut degudament documentat.[1]
No obstant, encara no se sap l'any en que este centre ceremonial va ser abandonat.[1]
Descripció de la zona arqueològica
El complex arquitectònic s'ubica en el cim del cerro a una altura de 150 metros, té una posició excepcional, en dies clars otorga una vista de fins a quaranta quilómetros.[1] Este lloc prehispánico va més allà dels llímits actuals i cobrix els municipis de Sant Pablo Huitzo i de Santiago Suchilquitongo. El lloc es compon de tres conjunts arquitectònics al voltant dels quals la població actual es va desenrollar, al més antic se li denomina Barri del Rosario, un atre més en Huitzo és conegut com La Cova de la Vella i per últim el Cerro de la Campana en el municipi de Suchilquitongo.[1]
La superfície d'assentament, nivellada artificialment, va permetre la construcció de huit edificacions de més de quatre metros d'altura i en fonamentacions de vinticinc metros per costat. En el seu apogeu, les ales del cerro varen tindre mamposterías recobertes en aplanados de estuc de calç, conformant una fortalea. Hi ha restants de plataformes i edificacions menors en les ales, aixina com terrats, recobertes de estuc, es considera va haver accés restringit. Tres dels edificis semi-restaurats evidencien paraments sobreposts en escalinates remetidas contra la frontera. Resalten escales laterals de l'accés principal en un. Els huit edificis tenen en el seu cim, recints d'un sol quarto en un vestíbul al front. Per indicis trobats, presumiblement eren utilisats per sacerdots, hechiceros i nobles per a cerimònies, observacions astronòmiques i sacrificis humans. Per les decoració en les fronteres d'alguns d'estos edificis, es pensa que varen estar dedicats al cult de Cocijo, deu de la pluja.[1] Investigadors del lloc pensen que cada u dels huit edificis té tombes, per lo que esta zona podria ser una necròpolis.[1]
El lloc va ser dissenyat en un eix llongitudinal d'orient a ponent, les tres places estan en diferents nivells al pis del Pati Afonat o Cancha de joc de pilota. El desnivell entre l'Edifici 1 i el pis del Pati Afonat, 6.50 metros, el desnivell entre el pati de l'Edifici 3 i el pis de la Plaça Principal és de 4.60 metros.[1]
Notes
Vore també
- Santiago Suchilquitongo. Municipi de Sant Pablo Huitzo, Oaxaca
- Estat d'Oaxaca
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huijazoo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.