Anar al contingut

Hospitalitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Abraham, en oferir hospitalitat als àngels.

La hospitalitat[1] és la qualitat d'acollir i agasajar en amabilitat i generositat als invitats o als estranys. “Hospitalitat” es traduïx del grec filoxenía, que lliteralment significa “amor (afecte o bondat) als estranys”.[2] En llatí, hospitare significa "rebre com invitat".

Existixen algunes paraules en raïls llatines que estan estretament relacionades, com a hospital, hospici i hostal. En cada una d'estes paraules, el significat principal se centra en un amfitrió que dona la benvinguda i respon a les necessitats de les persones que es troben temporalment absents de les seues llars. La frase "rebre com invitat" implica a l'amfitrió preparar-se per a complir els requeriments bàsics d'un invitat. Els requeriments d'un hoste són, tradicionalment, alimentació i estage o refugi.

Adicionalment, alguns hostes proveïxen algun tipo d'entreteniment als seus invitats. No obstant, l'entreteniment s'ha convertit en una gran indústria separada que inclou algunes de les més grans empreses del món, com a parcs temàtics, fires, musicals, espectàculs deportius, festivals i desfilades. Aixina que, l'entreteniment està estretament associat en els viages i el turisme, pero no és un requeriment necessari.


Antecedents antropològics

La paraula deriva del terme llatí hospitium i existixen indicis de rituals d'hospitalitat en les tribus ibèriques, germàniques i cèltiques a partir del sigle V A.C.[3] El filòsof Jacques Derrida establix en el seu model teòric dos tipos de hospitalitat: restringida, la qual es conferix esperant alguna cosa a canvi, i generalisada, la qual, aun cuando utòpica, és la que busquen els migrents i refugiats.[4]

Daniel Innerarity Grau sugerix que l'hospitalitat és com el risc, la seua naturalea és intempestiva i sorpressiva. Tancar-se a l'estranger es correspon en el propi extermini cultural.[5] Per la seua banda, Paul Lynch i colegues argumenten que la lliteratura especialisada encara no ha consensuat quin és la definició unívoca del terme, pero es debat entre dos corrents específiques. Un grup recolza l'idea de que l'hospitalitat servix com a instrument ideològic de control a l'estranger, mentres un atre grup emfatisa l'hospitalitat com un sistema d'intercanvi de bens, dons i favors, els quals fonamenten l'autoritat i la llegitimitat social.[6][7][8]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Perspicacia para comprender las Escrituras, tomo I, encabezado Hospitalidad.
  3. ↑ Balbín Chamorro, Paloma (2006). Hospitalidad y patronato en la Península Ibérica durante la Antigüedad, Valladolid: Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Turismo. ISBN 84-9718-367-3.
  4. ↑ Derrida, Jacques; Dufourmantelle, Anne (2000). La hospitalidad, Buenos Aires: Ediciones de la Flor.
  5. ↑ Innerarity, Daniel (2001). Ética de la hospitalidad, Barcelona: Península.
  6. ↑ Lynch, Paul; Germann Molz, Jennie; McIntosh, Alison; Lugosi, Peter(2011).«Theorizing hospitality».Hospitality & Society.1(1): 3-24.doi:10.1386/hosp.1.1.3_2.
  7. ↑ (2007) Lashley, Conrad; Lynch, Paul; Morrison, Alison J. (ed.). Hospitality: A Social Lens, Elsevier. ISBN 978-0-08-045093-3.
  8. ↑ Lynch, Paul A.(2005).«Sociological impressionism in a hospitality context».Annals of Tourism Research.32(3): 527-548.ISSN 0160-7383.doi:10.1016/j.annals.2004.09.005.

Enllaços externs