Hospital Militar Vázquez Bernabéu

Erro al crear miniatura:

Hospital Militar Vázquez Bernabéu

El Hospital Militar Vázquez Bernabéu està situat entre les poblacions de Mislata i Cuart de Poblet (abdós en la província de Valéncia), a uns 5 quilómetros de Valéncia. Ocupa una superfície de 87 500 metros quadrats, d'ells 12 914 estan ocupats per 22 edificis que constituïxen el conjunt de l'hospital i que té una superfície coberta de planta de 24 000 metros quadrats; el restant és zona verda.

Va ser inaugurat el 27 de maig de 1952 pel llavors cap de l'Estat, Francisco Franco, junt en el ministre d'Indústria, Joaquín Planell, acompanyats pel coronel mèdic i primer cap de l'Hospital Francisco Tarifa.

Any de construcció

Les obres varen començar en 1944 i el seu proyecte va ser desenrollat pel Servici Militar de Construccions.

Distribució

Dels 22 pabellons, els corresponents a direcció, administració i clíniques, aixina com els de siquiatria i pabelló d'infecciosos, estan totalment aïllats del restant i es troben enllaçats per una àmplia galeria acristalada, que permet al servici els seus desplaçaments sense eixir a l'exterior.

En el centre de l'hospital es troba un edifici que comprén la capella, i en pabellons independents, constituint una zona aïllada de l'exterior, estan els pabellons de vivendes per al personal directiu, la residència que utilisaven les Germanes de la Caritat i la porteria.

El número total de llits per a malalts és d'unes 350 en l'actualitat.

COMUNICACIONS
Metro	Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Mislata Almassil
Autobús urbà	Plantilla:Llínea[enllaç trencat]
Autobús interurbà

Decadència

L'Hospital Militar de Valéncia es va crear en la década dels cinquanta dins de la ret sanitària de Defensa per a donar assistència al personal militar. De la mateixa manera que ha passat en tots els hospitals militars espanyols, el Vázquez Bernabéu és víctima de la decadència i crisis de la Sanitat Militar espanyola. Des de la creació de l'eixèrcit professional i la reducció del presupost de Defensa, les instalacions, que conten en tres edificis, una capella i un heliport, han anat decaent. Els pisos superiors de la zona d'hospitalisació estan tancats i sense accés. Les mandarinas s'acumulen en el sol en els jardins interiors, i algunes consultes del centre d'especialitats han segut tancades per trasllat de personal. Mentrestant, Defensa i la Generalitat continuen les seues conversacions per a incloure a l'Hospital en la ret pública de la Sanitat Valenciana.

L'interés del Ministeri de Defensa en este hospital, com en tots els demés llevat l'Hospital Gómez Ulla de Madrit, està en dubte. Com a conseqüència de l'incapacitat de Defensa per a poder mantindre la seua ret d'hospitals militars, Defensa ha entregat a atres administracions públiques molts dels seus hospitals (com el de Sant Fernando (Càdis), el de Sevilla i molts uns atres, etc.) Quan les administracions públiques no han mostrat interés en quedar-se en els hospitals militars, com a conseqüència de l'alt cost de manteniment, Defensa s'ha vist forçada a vendre'ls la sanitat privada (Policlínica Naval de Madrit) o els ha tancat i demolit (Hospital d'Aire) per a poder vendre els terrenys despuix. A raïl de la reducció del personal de les Forces Armades, el Ministeri de Defensa no té pacients militars suficients per a justificar el manteniment d'una ret d'hospitals militars. A això s'unixen les enormes dificultats de reclutament de meges militars, que impossibiliten poder cobrir les places vacants que apareixen en els hospitals militars.

Durant uns anys, la solució que s'havia trobat per a estos hospitals militars eren els convenis de colaboració en la sanitat autonòmica. D'esta manera, a canvi d'assistir a pacients civils, les comunitats autònomes contribuïen al manteniment de la sanitat militar. No obstant, en els últims anys el bajísimo número de militars tractats, l'alt cost de manteniment del personal i instalacions sobre el total de les contribucions de les administracions autonòmiques, i les pressions financeres sobre el presupost de Defensa, han fet que Defensa haja perdut l'interés en mantindre una ret d'hospitals militars. Solament s'han anat mantenint els hospitals que la sanitat autonòmica ha assumit en la seua totalitat i integrat en la seua ret sanitària pròpia. Els demés hospitals militars s'han tancat o venut.

En l'actualitat, Defensa considera que per a un número tan reduït de pacients militars és més barat desviar al personal militar i a les seues famílies a les empreses de segurs mèdics, que mantindre hospitals militars. Este mateix sistema es ve usant, en èxit, en els funcionaris civils de les administracions públiques espanyola des de fa décades.

Aixina, els experts en gestió aconsellen que, per a les necessitats actuals del Ministeri de Defensa, n'hi ha prou en tindre un únic gran hospital militar per a tota Espanya, com a hospital de referència per als casos de guerra (inclosa la guerra nuclear, química i bacteriològica), catàstrofe, pandèmia, emergències nacionals i com a Escola de Sanitat Militar: l'Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla.

Conveni en la sanitat autonòmica

Vista esta situació, en 1999 es varen iniciar les gestions per a incorporar l'Hospital a la ret autonòmica evitant el seu desmantellament. En 2008 es va firmar el document de cessió entre el Ministeri de Defensa i la Conselleria de Sanitat (Bolletí Oficial de l'Estat número 174, de 19 de juliol de 2008).

El document establix les condicions necessàries per a transferir l'us de les instalacions i equips, aixina com el traspàs voluntari del personal civil d'este hospital a l'Agència Valenciana de Salut. Prestaven servici en el centre 51 militars i 267 civils, dels quals més de 100 eren personal sanitari.

L'hospital en 2010

En 2010 es va aprovar una modificació en el mapa sanitari de la Comunitat Valenciana, per la qual la població de Mislata va passar a integrar-se en el Departament de Salut de Manises. La Conselleria de Sanitat va encarregar a eixe departament de salut gestionar una part de les instalacions de l'hospital militar per a donar servici a la població. La Conselleria de Sanitat va establir la creació en este complex d'un Centre d'Especialitats, un Hospital de Crònics per a mija i llarga estància i un punt d'atenció urgent. Ademés, posteriorment es varen desplaçar allí alguns dels servicis més especialisats del Hospital de Manises. En concret les Unitats de Neurorrehabilitación Infantil per a atenció a chiquets en Trastorn de l'Espectre Autiste i Dany Cerebral, aixina com el Servici de Rehabilitació Cardíaca. Des d'aquell moment, el recint va oferir servicis a civils.