Honorífics japonesos
En l'idioma japonés existixen títuls i honorífics de la mateixa manera que en atres idiomes, en la particularitat que tenen major cantitat que l'espanyol o l'anglés; una atra particularitat és que s'usen al final del nom o llinage i no al començ (en espanyol seria don Alejandro i en japonés seria Alejandro-sant, per eixemple).

Ademés, estos títuls complixen un rol sumament important en l'interacció dels parlants. No aplicar el títul o honorífic específic durant una conversació pot resultar insultante per al receptor.
Honorífics comuns
Sant
Sant (さん?), en dialecte de Kansai en l'àrea de Kyoto, és el sufix honorífic despuix d'un nom, és de caràcter formal i posseïx un significat similar al “senyor” o “senyora” en espanyol. Usar sant despuix d'un nom també mostra respecte cap a un igual en edat, grau escolar o estatus. (S'utilisa per a persones, pero actualment, també es pot utilisar per a mascotes o objectes). És utilisat tant per a referir-se a hòmens com a dònes, sempre en segona o tercera persona i mai en referir-se a un mateixa, específicament quan la relació entre les dos persones no és de molta confiança.
Sensho —
Senshū (senshō) (選手?), referix principalment als participants de tots els jocs deportius i combats. També en la seua traducció el significat és "jugador" i se li pot amprar per a la traducció i el deportiste. Per eixemple: Onsokumaru-senshu.
Kun
Kun (君 en Kanji , くん en Hiragana). Este honorífic s'utilisa generalment per a tractar a persones de sexe masculí de menor edat o categoria.
Este sufix s'utilisa solament per a referir-se a persones del sexe masculí de totes les edats. Si no existix una relació de confiança, solament es pot utilisar este sufix en el cas de que l'home siga menor que nosatres. De lo contrari, deus cridar-ho en el sufix sant.
Encara que kun sol ser utilisat per a referir-se a hòmens, també pot ser utilisat en l'àmbit professional per a referir-se als empleats més jóvens, per part d'un empleat de major categoria.
Chan
Chan (ちゃん?) és un sufix diminutiu que indica afecte. Per este motiu, dirigir-se en el sufix honorífic chan a un superior es consideraria condescendiente i de mala educació.
Este sufix s'utilisa en general per a referir-se a persones, encara que pot utilisar-se per a expressar carinyo, per eixemple parlant d'un amic o una mascota.
Encara que tradicionalment els sufixos honorífics no s'apliquen a un mateixa, algunes dònes jóvens ampren la tercera persona afegint el sufix chan al seu nom per a referir-se a sí mateixes en lloc del pronom personal corresponent.
Senpai i Kōhai
- Artícul principal → Senpai.
Senpai (先輩 【せんぱい】?) s'usa per a dirigir-se a una persona de major ranc, o en més experiència, en coleges, empreses, associacions deportives i atres grups. Aixina, per eixemple, en l'escola, els estudiants de cursos superiors són senpai, pero no els de cursos inferiors, ni els mestres. En l'àmbit professional s'utilisa per a referir-se a companyers en més experiència o més antiguetat en l'empresa, pero no per a dirigir-se a un cap. La paraula senpai, a diferència de les anteriors, pot utilisar-se com a sustantiu ademés de com a sufix.
Un kōhai (後輩 【こうはい】?) és el contrari de senpai, aquell en menys experiència o ranc, pero no sol utilisar-se com a sufix honorífic.
Sensei
Sensei (先生 【せんせい】?) s'usa per a referir-se o dirigir-se a professors, meges, advocats, polítics i atres figures d'autoritat. S'utilisa per a expressar respecte a una persona que ha alcançat un cert nivell de mestrage en una habilitat, per lo que també pot ser amprat per a parlar de novelistes, poetes, pintors i atres artistes, incloent dibuixants de mànega. En les arts marcials japoneses o budō, sensei sol referir-se al cap del dōjō. En la majoria d'estos casos, el terme equivaldria a la paraula espanyola "mestre". De la mateixa manera que senpai, sensei pot ser usat no solament com un sufix sino com un títul en sí mateixa.
Sama
Sama (様 【さま】?) és una versió més respectuosa i formal de sant. Sol usar-se en l'àmbit professional per a dirigir-se als clients, (cridant-els o-kyaku-sama, senyor client) o a persones de major categoria que el parlant, encara que també pot usar-se per a referir-se a algú que un admira profundament. Quan s'utilisa per a referir-se a un mateixa, sama expressa una notòria arrogància o l'intenció de riure's d'un mateixa, com en el cas de ore-sama (俺様?) o watakushi-sama (私様?).
El sufix sama s'utilisa ademés en escriure la direcció del destinatari d'una carta o paquet, i en els correus electrònics de negocis.
Sama també apareix en algunes frases fetes com o-machidō sama (expressió que s'utilisa per a disculpar-se per la tardança, a l'estil de "perdó per fer-li esperar"), o-tsukare sama deshita (expressió en la que tradicionalment es respon a la persona que es va a casa despuix d'un llarc dia de treball, podria traduir-se com "deu vosté estar cansat"), i go-kurō sama. Encara que el kanji utilisat en estes expressions és el mateix que el que s'usa per a escriure el sufix honorífic sama, el significat en estos casos és diferent.
Atres situacions en les que s'utilisava este títul corresponen al tracte que un súbdit otorgava al Daimyō o la forma en la que els fills solien dirigir-se als seus pares.
Botchan
Botchan (坊っちゃん 【ぼっちゃん】?) és usat en famílies adinerades per a referir-se a algú molt consentit o sobreprotegido. Generalment ho usen persones que no formen part de l'unitat familiar, com sirvientes i criades, quan parlen d'un dels fills d'esta.
Danna
Danna (旦那 【だんな】?) era usat antigament com a sufix per a referir-se al cap de família d'una llar en poder o al representant d'un llogaret. També és usat per geishas o la dòna del cap per a referir-se al seu marit. Quan es parla del danna, se sol referir a ell com Danna-sama (旦那さま 【だんなさま】?).
En atres contexts és usat en el budisme i per a referir-se als visitants d'un temple, per a un mestre de siervo, en els comerciants per a fer front a un client varó o en els artesans per a referir-se a la pròpia escola o linaje. Les dònes també podien usar el sufix danna per a referir-se a la dòna.
Dono/to
El sufix to (殿 【との】?), pronunciat dono (どの?) és un sufix arcaic extremadament formal. En els temps dels samurai, s'utilisava per a denotar un gran respecte cap a l'interlocutor.
En l'actualitat ya no s'utilisa en les conversacions quotidianes, encara que se seguix usant per a dirigir-se a Buda, ademés d'en certs tipos de correspondència de negocis, aixina com en certificats o premis, i en la correspondència escrita de la cerimònia del té.
Shi
El sufix shi (氏【し】?) s'usa generalment en escrits formals, i molt rarament en el llenguage oral per a referir-se a algú a qui se li té afecte, normalment se li diu aixina a amics i familiars.
Shonen
El sufix shōnen (少年 【しょうねん】?)) significa jove i s'usa per a nomenar a aprenents o persones de menor edat, com el seu propi nom indica.
Honorífics familiars
Les paraules per a membres de la família tenen dos formes diferents en l'idioma japonés. En referir-se a un membre de la família pròpia mentres s'està parlant en algú que no és un familiar, s'utilisen noms descriptius neutres, com per eixemple haha (母) per a «mare» i ani (兄) per a «germà major». Quan l'interlocutor es dirigix als propis membres de la família, o es referix a membres de la família d'una atra persona, s'utilisen les formes honorífiques. Utilisant el sufix -sant, com és habitual, «mare» es convertix en okāsant (お母さん) i «germà major» en onīsant (お兄さん). També poden ser usats els honorífics -chan i -sama en lloc de -sant per a expressar un major nivell de rodalia o de reverència, respectivament.
La regla general és que el membre més jove de la família (per eixemple, un germà menor) es dirigixca al membre major de la família (per eixemple, un germà major) utilisant una forma honorífica, mentres que el membre major flama al menor sol pel seu nom.
Les formes honorífiques són:
- Otōsant (お父さん): pare. El nom descriptiu és chichi (父).
- Ojisan (叔父さん/小父さん/伯父さん): tio, o també «home de mijana edat».
- Ojīsant (お祖父さん/御爺さん/お爺さん/御祖父さん): yayo, o també «home jubilat» o «vell».
- Okāsant (お母さん): mare. El nom descriptiu és haha (母).
- Obasan (伯母さん/小母さん/叔母さん): tia, o també «senyora de mijana edat».
- Obāsant (お祖母さん/御祖母さん/御婆さん/お婆さん): yaya, o també «dòna jubilada» o «vella».
- Onīsant (お兄さん): germà major, o també «jovencito». El nom descriptiu és ani (兄).
- Onēsant (お姉さん): germana major, o també «jovencita». El nom descriptiu és ane (姉).
La o- (お) inicial en eixos noms és en sí mateixa un prefix honorífic. En situacions més casuals, el parlant pot ser que ometa este prefix, encara que conservarà el sufix.
- Nīchan (兄ちゃん) o Nīsant (兄さん): quan un germà o germana més jove es dirigix al seu «germà major».
- Nēchan (姉ちゃん) o Nēsant (姉さん): quan un germà o germana més jove es dirigix a la seua «germana major».
- Kāsant (母さん): quan un home es dirigix a la seua «esposa» (la «mare» dels seus fills).
- Bāchan (祖母ちゃん): quan un net es dirigix a la seua «yaya».
Quedant clar que la raïl d'algunes de les formes honorífiques són Tō, Kā, Nī, Nē, i encara que es puguen usar per separat per sí sols, este us és menys comú.
Atres títuls
Per ocupació
És molt comuna usar el nom de la professió, en lloc d'atres títuls honorífics. Per eixemple, als atletes sol cridar-se'ls -senshu (選手?) en lloc de -sant, i per a dirigir-se a un mestre carpintero (棟梁 'tōryō'?) cridat Suzuki podria utilisar-se "Suzuki-tōryō" en lloc de "Suzuki-sant".
En un ambient de negocis, és normal referir-se a les persones usant el seu càrrec dins de la companyia, especialment per a posicions d'autoritat, com cap de departament (部長 buchō?) o president de la companyia (社長 shachō?). Dins de la pròpia companyia o quan es parla d'una atra, sol utilisar-se tant el càrrec dins de l'empresa com el sufix sant. Aixina, per a referir-se al president s'utilisaria shachō-sant. Quan parlem de la pròpia companyia a un client o a una atra companyia, el títul és usat solament o adjunt a un nom propi. Aixina, a un cap de departament cridat Suzuki se li cridaria buchō o Suzuki-buchō.
Títuls per a criminals i acusats
Condenats i sospitosos d'actes criminals eren nomenats sense títul, pero ara hi ha un esforç per a distinguir entre sospitós (容疑者 iōgisha?), acusat (被告 hikoku?), i condenat (受刑者 jukeisha?), aixina com no assumir la culpabilitat ans que els fets siguen provats. Estos títuls poden ser utilisats per ells mateixos o adjunts als noms.
No obstant, encara que "sospitós" i "acusat" escomencen com a descripcions neutrals, han aplegat a ser despectius en el temps. Quan Gorō Inagaki va ser arrestat per un accident de tràfic en 2001, alguns mijos li varen nomenar en el nou títul menbā (メンバー?), originat en la paraula anglesa “member”, per a evitar l'us de iōgisha (容疑者? sospitós). Pero, ademés de ser criticat com un terme artificial, este títul també es va convertir en despectiu casi instantàneament.
Títuls per a les empreses
Hi ha vàries paraules diferents per a "la nostra empresa" i "la seua empresa". "La nostra companyia" es pot expressar en els humils heisha (弊社? terramaner / Empresa pobra) o jisha (自社? nostra pròpia empresa), i "la seua empresa" es pot expressar en l'honorífic Kisha (貴社? empresa noble -usat en l'escritura) o onsha (御社? honorable societat-s'usa en el parla). Ademés, el neutre tōsha (当社? esta empresa) pot referir-se a l'empresa ya siga del parlant o de l'escoltant. Tots estos els títuls són utilisats per ells mateixos, no unit als noms.
En mencionar el nom d'una empresa, es considera important incloure la situació de l'empresa, ya siga Kabushiki Kaisha (株式会社? Societat Anònima) o Iūgen Kaisha (有限会社? Societat Llimitada). Estos són a sovint abreviat com 株 i 有.
No kimi
No kimi (の君?) és un atre sufix arcaic que posseïx un significat més o menys equivalent a "la vostra mercé" o "el meu senyor" en espanyol.
Ue
Ue (上?) significa lliteralment "per damunt", denota un alt nivell de respecte. Si ben el seu us no és molt comú, encara és vist en construccions com chichi-ue (父上?) i haha-ue (母上?), respectuosament en térmens com "pare" i "mare", respectivament. Els rebuts que no requerixen l'especificació del nom del solicitant, a sovint es reblixen en UE-sama.
Títuls reals i oficials
- Heika (陛下Heika?) s'utilisa per a la realea sobirana, similar a la "majestad" en espanyol. Per eixemple, Tennō Heika (天皇陛下?) significa "El seu Majestad l'Emperador" i Kōgō Heika (皇后陛下?) significa La seua Majestad l'Emperatriu. Kokuō Heika (国王陛下?) és El seu Majestad el Rei i Joō Heika (女王陛下?) és El seu Majestad la Reina. Heika per sí mateixa també pot ser usat com un terme directe de la direcció, lo que equival a "El seu Majestad".
- Denka (殿下Denka?) s'utilisa per a la realea no sobirana, similar a "Alteza Real"." Per eixemple, Suwēdonen Ōkoku, Vikutoria Kōtaishi Denka (スウェーデン王国、ヴィクトリア皇太子殿下? "El seu Alteza Real, la princesa hereua Victoria de Suècia"). Denka pot ser utilisat per sí mateixa, com "El seu Alteza Real."
- Hidenka (妃殿下Hidenka?) és per a tractar a la consorte del príncip, i s'utilisa la mateixa forma que els atres títuls reals.
- Kakka (閣下Kakka?) significa "La seua Excelència" i s'utilisa per als embaixadors i caps d'Estat. També podrà ser utilisat per sí mateixa o adjuntes a un títul específic.
- Shushō (首相Shushō?) s'utilisa per al primer ministre de Japó.
Títuls en les arts marcials
Els practicants nomenen als seus professors com sensei. Veterans i novells estudiants són organisats per un sistema senpai/kōhai. Varis títuls són amprats per a nomenar a instructors veterans. Els títuls Del qual depenen de l'organisació en la que s'usen.
Shōgō
Shōgō (称号? "títul", "nom", "grau") són títuls d'arts marcials desenrollats pel Dai Nippon Butoku Kai,[1] el Kokusai Budoin i la Federació Internacional d'Arts Marcials d'Europa.
- Renshi (錬士 : れんし?): instructor.
- Kyōshi (教士 : きょうし?): es referix a un professor alvançat.
- Hanshi (範士 : はんし?): es referix a un expert veterà en consideració de “professor de professors”. Este títul és usat per moltes varietats d'arts marcials per al cim d'instructors de dit estil, a voltes és traduït com "Gran Mestre".
- Meijin (名人?): otorgat per una junta especial dels examinadors.
Atres títuls de les arts marcials
- Kyōshi (教師 : きょうし?): que en japonés coloquial pot ser un sinònim més modest per a sensei, a voltes s'utilisa per a indicar un instructor.
- Oyakata (親方 : おやかた?): mestre, especialment un entrenador de sum. El sentit lliteral és el d'algú in loco parentis.
- Shihan (師範 : しはん?): simplement significa instructor cap, a diferència dels títuls anteriors, no està relacionat en el grau. En el Isshin-ryū escola de karate-do, Shihan s'utilisa per a referir-se als cinturons negre 5.º grau o superior.
- Shidōin (指導員:しどういん?): instructor intermig, no té relació en el grau.
- Shishō (師匠 : ししょう?): és un atre títul usat per a instructors d'arts marcials.
- Zeki (関 : ぜき?): lliteralment "barrera", utilisat per als lluitadors de sum en les dos primeres divisions (sekitori).
Religiós
- Hōshi (法師: ほうし?): monge budiste.
Sufixos eufónicos i jocs de paraules
En el llenguage informal, alguns japonesos poden utilisar sufixos adulterats en lloc dels honorífics normals. Açò és essencialment una forma de joc de paraules en sufixos que són elegits pel seu sò, o per la seua connotació amistosa o de despreci. Encara que la gama de sufixos d'eixa índole que s'ha falcat és illimitada, alguns d'ells han guanyat us tan generalisat que la frontera entre honorífics establits i jocs de paraules s'ha convertit en una miqueta borrosa. Eixemples d'estos sufixos inclouen variacions en chan (vore avall), bee (despectiu) i rin (amistós). Rin es creu que han segut inspirats pels noms de chiqueta Europea com Katherine i Marilyn. Tinga en conte que a diferència dels usos adequats dels sufixos honorífics, com rig en gran mida, per cóm sonen en conjunt en un nom en particular, i sobretot l'efecte que el parlant està tractant de conseguir.
Llenguage infantil
Alguns honorífics tenen versions infantilizades i errors de pronunciació típicament associats en els chiquets chicotets i, per lo tant, considerat «mona, lindo o adorable» (kawaii). La versió en llenguage de bebé de sama és chama (ちゃま?), per eixemple, i de fet chan és una versió del llenguage de bebé sant que va aplegar a ser considerada com un títul honorífic d'us ordinari.
Hi ha inclús versions en llenguage de bebé de les versions de llenguage de bebé. Chan pot ser canviat per tan (たん?), i, en menys freqüència, chama (ちゃま?) a tama (たま?). Estos són popularment utilisats en els noms d'antropomorfisme moe, en la que un personage femení lindo representa un objecte, un concepte o producte de consum popular. Eixemples ben coneguts són els antropomorfismes del nom del sistema operatiu VOS-tan i la mascota de carbó Binchō-tan.
Vore també
Referències
- ↑ Patrick McCarthy. «Dai Nippon Butokukai». Consultat el 25 d'agost de 2007.
Llectura adicional
- Potts, Christopher; Kawahara, Shigeto(2004).«Japanese honorifics as emotive definite descriptions».Proceedings of SALT.14: 253-270.Consultat el 24 de giner de 2014.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Honoríficos japoneses» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.