Home hiena
Els hombres hiena són criatures mitològiques i folklóricas capaces d'assumir la forma d'hienas. Apareixen en les llegendes i històries de vàries cultures d'Àfrica i Eurasia. Com els hòmens llop habituals en el folklore europeu, els hòmens hiena són cambiaformas teriantrópicos. Segons les llegendes, encara que normalment els hòmens hiena són humans que adquirixen la capacitat de convertir-se en hienes, en atres ocasions són hienes que es disfrassen com a humans.[1]
Cultures africanes
En l'idioma kanuri de l'antic Imperi Kanem-Bornu en la regió del llac Chad, els hòmens hiena reben el nom de bultungin, que es traduïx aproximadament com "em convertixc en una hiena".[2] En el passat era creència popular que alguns llogarets de la regió estaven habitades completament per hòmens hiena,[1] com per eixemple Kabultiloa.[3]
En Etiopia es creu tradicionalment que cada ferrer, l'ofici del qual és hereditari, és en realitat un mac en el poder per a convertir-se en una hiena. Es creu que estos ferrers hiena saquegen les tombes a mijanit i en la mitologia local li'ls coneix com boudas[1] (també pronunciat com buda).[4][2] Per esta raó els ferrers són vists en desconfiança per molts llauradors. La creència en el bouda o criatures similars també es troba present en Sudan, Tanzània i Marroc, a on els bereberes consideren al bouda com un home que cada nit es convertix en hiena i recupera la forma humana en amanecer.[1] Molts cristians etíops consideren que els judeus del país són boudas, acusant-los de desenterrar cadàvers cristians per a devorar-los; com l'herrería és una professió tradicional estesa entre els judeus d'Etiopia, pot ser que existixca una conexió entre abdós creències.[4]
En el folklore dels pobles de l'oest de Sudan, els hòmens hiena són mònstruos caníbals que cada nit es transformen per a aterrorizar a la gent, especialment als amants. La criatura a sovint és descrita com un curandero poderós, un ferrer o leñador en la seua forma humana, que només és reconeixible com a home hiena per mig de vàries senyals com un cos pelut, ulls rojos i lluents i una veu nassal.[5]
Els membres del cult Korè del poble Bambara de Mali es "convertixen" en hienes imitant la conducta d'eixos animals per mig de caraces i danses. Estes dansen evoquen els hàbits repugnants de les hienes i també s'utilisen per a invocar la por entre els participants per a que eviten eixos hàbits i traces en les seues vides humanes.[5]
Cultures euroasiàtiques
Al-Doumairy, en la seua obra Hawayan Al-Koubra (1406) va escriure que les hienes eren criatures vampíricas que atacaven a les persones de nit i bevien la sanc dels seus colls. El folklore àrap afirma que les hienes poden hipnotizar a les seues víctimes en els seus ulls i en ocasions en les seues feromones.[6]
Un tractat de medicina persa escrit en 1376 descriu cóm curar a les persones conegudes com kaftar, que es diu que són "mig hòmens i mig hienes" i que tenen el hàbit de matar chiquets.[5]
Els grecs, fins a finals de el XIX, creïen que els cossos dels hòmens llop, si no eren destruïts, merodeaban pels camps de batalla com a hienes vampíricas que bevien la sanc dels soldats agonizantes.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Woodward, Ian (1979). The Werewolf Delusion, p. 256. ISBN 0448231700.
- ↑ 2,0 2,1 Tylor, Edward Burnett (1920). Primitive culture, John Murray, p. 301.
- ↑ Massey, Gerald (2007). The Natural Genesis - Vol.1, Cosimo, Inc., p. 73. ISBN 1602060843.
- ↑ 4,0 4,1 Salamon, Hagar (1999). The Hyena People: Ethiopian Jews in Christian Ethiopia. ISBN 0520219015.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «The Magicality of the Hyena: Beliefs and Practices in West and South Àsia». Asian Folklore Studies, Volume 57, 1998: 331–344 (juny de 2008). Archivat des de l'original, el 25 de juny de 2008. Consultat el 23.
- ↑ Mounir R. Abi-Said (2006). Reviled as a greu robber: The ecology and conservation of striped hyaenas in the human dominated landscapes of Lebanon.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hombre hiena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.