Home de Swanscombe
El home de Swanscombe, homínit de Swanscombe o cràneu de Swanscombe (en idioma anglés, Swanscombe skull) és el nom de tres fragments relacionats d'una calota de cràneu fòssil del Pleistoceno mig.[1][2]
Descobriment, datació i taxonomia
[editar | editar còdic]El descobridor del cràneu de Swanscombe va ser el mege i paleontòlec aficionat britànic Alvan Theophilus Marston (1889-1971), qui buscava fòssils en el poble de Swanscombe en el comtat de Kent (borough de Dartford, Anglaterra) des de novembre de 1933, en la gravera de Barnfield.[3]
La gravera de Barnfield era coneguda des de feya décades per les ferramentes de pedra trobades allí, procedents d'época achelense i pels fòssils d'animals del Pleistoceno mig. El 29 de juny de 1935, Marston va descobrir el primer fragment d'os que va identificar com l'os occipital d'un home antic per les seues característiques anatòmiques. Un any despuix, el 15 de març de 1936, Marston va descobrir l'os parietal esquerre ben preservat i que pertanyia al mateix cràneu trobat en el mateix lloc.[4][5][3] La busca realisada per representants del Real Institut Antropològic per a obtindre més fragments del cràneu inicialment no va tindre èxit. Solament el 30 de juliol de 1955, finalment, es va descobrir un tercer fragment del cràneu, l'os parietal dret, pero pijor conservat.
Segons una publicació de 1999, és provable que la posició estratigráfica de les troballes s'equipare en el interglacial Mindel-Riss, que els autors varen declarar que tenia aproximadament 400 000 anys d'antiguetat. Per lo tant, la calvaria seria tan antiga com el cridat home de Tautavel de la cova de Arago en la regió del sur de França d'Occitània. Els fòssils d'homínits d'esta época ara es classifiquen principalment com Homo heidelbergensis i es consideren parents propencs dels antepassats immediats del home neandertal.
Descripció
[editar | editar còdic]Els tres fragments varen permetre una reconstrucció precisa de la part posterior del cap, de la que a la seua volta es va poder derivar un volum intracraneal d'aproximadament 1300 centímetros cúbics (com a referència, dir que Homo sapiens ronda els 1500 cm³).[6] Vàries característiques sugerixen una proximitat a la llínea ancestral neandertal.[7] Per les relativament chicotetes insercions de fibra muscular es creïa que podien ser els restants d'una dòna.
En els anys posteriors al seu descobriment, el cràneu de Swanscombe va ser considerat com el tercer fòssil hominino més antic descobert en Europa despuix del home de Piltdown (al començament de la década de 1950 es va descobrir que es va tractar d'un frau científic),[8] i la mandíbula de Mauer. Al cràneu de Swanscombe se li va atribuir inicialment una edat de 200 000,[8] més tart 300 000 anys. Alvan Marston va estimar que el cràneu de Steinheim es va descriure per primera volta en 1933 i tenia aproximadament la mateixa edat que Swanscombe en tan sol 175 000 anys. Hui en dia, el cràneu de Swanscombe es considera, despuix del troballa de Boxgrove, d'aproximadament 500 000 anys d'antiguetat, com el segon fòssil d'homínit més antic en Gran Bretanya.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1938).Journal of the Royal Anthropological Institute.68
- 21-27.ISSN 1467-9655.
- ↑ «Interpretation: The Swanscombe Skull» (en anglés). Swanscombe Heritage Park. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2013. Consultat el 30 de març de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 (1937).The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland.67(juliol-decembre)
- 339–406.doi:10.2307/2844145.Consultat el 1 de decembre de 2018.
- ↑ (1935).Nature.ISSN 0028-0836.
- ↑ (1936).Nature.138
- 200–201.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/138200a0.
- ↑ Skinner y Wood, 2006.
- ↑ (2009).PNAS.106(38)
- 16022–16027.doi:10.1073/pnas.0904119106.
- ↑ 8,0 8,1 (1950).British Dental Journal.88(11)
- 292–299.
- ↑ Gamble, CliveNature.369
- 275-276.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/369275a0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hombre de Swanscombe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.