Home de Bodo
Home de Bodo o Bodo 1 es denomina a l'espècimen corresponent al cràneu fòssil d'un homínit descobert el 16 de febrer de 1976 per Alemayehu Asfaw, Paul F. Whitehead i Craig B. Wood en les rodalies de la localitat de Bodo d'Ar, en la depressió de Afar, Etiopia. S'ha estimat que este cràneu data de 600 000 anys abans del present.
El cràneu inclou el rostre, gran part del os frontal, parts de la volta i la base anterior del foramen magnum. Un parietal trobat posteriorment, correspon provablement a un individu del mateix tàxon. En 1990 va ser trobat també un húmer. En el lloc es varen trobar també ferramentes de tipo acheulense i restants de fauna.
En molts aspectes l'home de Bodo s'assembla al Homo erectus (cara ampla, ossos grossos, torus supraorbitario, quilla òssea en la llínea mija del cràneu), pero presenta algunes sinapomorfias que apunten al Homo sapiens: les característiques de la front i del rostre, l'obertura nassal d'aspecte empinat, la colocació del canal incisiu superior i especialment la capacitat craneana calculada entre els 1200 i 1350 cc, molt superior a l'esperada per a H. erectus, evidenciant l'expansió del cervell fins a un tamany propenc al dels humans actuals. Estes últimes característiques apunten a un procés d'especiación que també ha segut evidenciat en atres fòssils del pleistoceno mig.
La classificació ha segut molt polèmica ya que alguns científics consideren que l'home de Bodo, com atres fòssils africans que daten de 660 000 a 200 000 anys, deuen agrupar-se dins de l'espècie Homo rhodesiensis; mentres que, atres científics es pronuncien per reunir tots estos, en els fòssils de l'época trobats en Europa, en una única espècie, Homo heidelbergensis.
El cràneu presenta marques de corts que evidencien manipulacions voluntàries fetes en ferramentes de pedra poc despuix del decés de l'individu i que correspondrien a pràctiques funeràries, rituals o inclús a canibalisme.
En 2021 els investigadors Mirjana Roksandic, Predrag Radović, Xiu-Jie Wu i Christopher J. Bae varen propondre canviar el nom de l'espècie Homo rhodesiensis per Homo bodoensis, argumentant que la primera es troba mal definida i s'utilisa de forma variable; aixina com per estar associat al bagage sociopolític del Imperi Britànic,[1] rememorant al magnat miner i primer ministre de la Colónia de la Veta Cecil Rhodes, de la mateixa manera que al territori colonial de Rhodèsia.[2][3][4] No obstant, les normes del Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica indiquen que «el nom vàlit d'un tàxon és el nom disponible més antic que s'aplique»,[5] per lo que Homo rhodesiensis es mantindria en haver-se falcat en 1921, mentres que el nom H. bodonesis és un sinònim més modern.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews.ISSN 1060-1538.doi:10.1002/evan.21929.Consultat el 2021-11-07.
- ↑ «New human species has been named Homo bodoensis - but it may not stick» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2021-11-07.
- ↑ «[1]». Consultat el 2021-11-07 (en en).
- ↑ «[2]». Consultat el 2021-11-07 (en en-GB).
- ↑ «Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica (4a Edició)». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 7 de novembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hombre de Bodo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.