La Història dels dos germans és un antic relat egipcíac escrit a finals de la Dinastia XIX, ca. XIII[2] Nos ha aplegat una còpia en bon estat en el Papir D'Orbiney, conservat en el Museu Britànic en la referència EA 10183.[nota 1]

Plana de la Història dels dos germans, del Papir d'Orbiney, conservat en el Museu Britànic.[1]

El conte incidix en els tipos humans, descrivint els seus caràcters. El papir va pertànyer a Seti II,[3] i sembla ser una sàtira política basada en les dificultats que va tindre en el seu germà Amenmeses.[4] Va ser escrit pel escriga Ennana, encara que en el colofó també cita als escrigues Hori i Meremope.

El text té semblances en el relat de José en la casa de Putifar,[5] inclús podria tractar-se de dos versions de la mateixa història.[6][7] Atres elements semblen estar basats en els mits de la mort i resurrecció d'Osiris. Els noms dels protagonistes, Anpu i Bata, són els de deus del nomo 17 del Alt Egipte, cridat també Anpu.[nota 2]

Descripció

El Papir D'Orbiney està escrit en hierático, en el text estructurat en 24 seccions repartides en 19 pàgines, sèt de les quals tenen nou llínees i el restant dèu. Tant en l'epílec com en la dedicatòria es menciona al príncip i futur faraó Seti II i firma Ennana, que assegura haver-ho escrit baix la direcció de l'escriga del Tesor, Kagab i els escrigues Hori i Meremope.

L'estil és el que es va fer popular en l'Imperi Nou (1550-1070 a. C.). Baix l'apariència d'un conte popular, l'estil és menys formal que l'utilisat en l'Imperi Mig (2040-1750 a. C.). Els personages i les seues relacions són realistes, encara que els acontenyiments són pura fantasia.

Argument

Els germans Anpu i Bata viuen com a pare i fill. Un dia, el primer mamprén un viage i la seua dòna aprofita la seua soletat per a seduir al seu cunyat Bata, qui es nega. Rebujada, al regrés del seu marit, la dòna de Anpu ment i li conta que Bata no ha cessat d'acossar-la. Enfadat, Anpu decidix matar al seu germà menut, qui no té més remei que fugir per a sobreviure. Ra-Horajti crea un riu entre abdós ple de cocodrils per a que Anpu no puga creuar-ho i acabar en la vida del seu germà menut. Des d'una vora, Bata li conta la veritat al seu germà i com a prova de veracitat es talla el peu.


Arrepenedit, Anpu torna a casa i mata a la seua esposa, mentres que el seu germà Bata permaneix en un oasis de cedres fins que Jnum crea una dòna per a ell i el cor de la qual amaga en un d'eixos cedres. El faraó, que descobrix tal fet, decidix raptar a la dòna i tallar l'arbre, morint aixina Bata. Per la seua banda, Anpu retorna en busca del seu germà i, en trobar-li mort, decidix trobar el cor de l'estranya dòna. Una volta trobat, al cap dels anys, en una pinya que va plantar, Bata resucita i clama venjança. Transformat en bou i en l'ajuda del seu germà, Bata es presenta en palau i revela allí la seua identitat a la seua esposa, qui ordena matar-li. Dos gotes de la seua sanc cauen al sol i d'elles creixen dos grans perseas, que la dòna ordena també tallar. Llavors, un ascló li entra en la boca i queda embarassada, donant a llum a una reencarnació de Bata, reconeguda com a hereua al tro.

Despuix de la mort del faraó, Bata és nomenat com a tal i es descobrix tota el història -revelada per ell mateixa als seus consellers-, es castiga a la dòna i Anpu es trasllada, junt al seu germà, a palau com a pròxim hereu.

Notes i referències

Bibliografia

  • LICHTHEIM, Miriam (2006). Ancient Egyptian Literature: A Book of Readings pp. 203-211, Ed. University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-24842-2.
  • FLINDERS PETRIE, W. M. (2003). Egyptian Tals: Translated from the Papyri, Kessinger Publishing. ISBN 0-7661-3139-4.
  • BREASTED, James Henry (2001). Ancient Records of Egypt, University of Illinois Press. ISBN 0-252-06974-9.
  • Shaw, Ian; Nicholson, Paul (1995). The Dictionary of Ancient Egypt, Ed. Harry N. Abrams. ISBN 0-8109-3225-3.
  • WETTENGEL, Wolfgang (2003). Die Erzählung von donen beiden Brüdern: Der Papyrus D'orbiney und die Königsideologie der Ramessiden, Ed. Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 3-7278-1441-1.

Notes

  1. ↑ El Papir D'Orbiney rep el seu nom del comerciant d'art que ho va comprar en París en 1851, i és l'única font de la Història dels dos germans.
  2. ↑ Anpu era el nom donat a Anubis, i Bata era un deu bou que protegia el nomo 17 junt en Inpu.

Referències

  1. ↑ Sobre el full de la Història dels dos germans, en el lloc del Museu Britànic; en anglés.
  2. ↑ Lichtheim: op. cit., pág. 203.
  3. ↑ Petrie: op. cit., pág. 30.
  4. ↑ Breasted: op. cit., 3ª part, pp. 239 i ss.
  5. ↑ Génesis 39:1-20
  6. ↑ Shaw i Nicholson: op. cit., pág. 54.
  7. ↑ Wettengel: op. cit., pág. 318.