Hippeastrum reticulatum
.jpg){kind=link}
Hippeastrum reticulatum és una espècie de planta bulbosa pertanyent a la família de les amarilidáceas. Es distribuïx pel sur d'Amèrica tropical.
Descripció
[editar | editar còdic]Hippeastrum reticulatum, és una planta bulbosa, dins del subgénero Sealyana va ser descoberta en 1820. Creix en sols humits d'arena en el sur de Brasil (500-2500 m) i per lo general necessita una latencia de 4-6 semanes durant l'hivern i florix en el autumne. Va ser un dels primers hippeastrums en ser descoberts i llocs en cultiu en Europa, a on va ser introduït per Edward Whitaker Gray en 1777 i descrita per primera volta com Amaryllis reticulata en 1788. Els tépals varen ser descrits com "petalis venosis travesser distincta ", una referència a la característica que definix a esta espècie en un veteado inusual i l'exquisit reticulado de la flor, que és d'un color més obscur que el de color rosa de fondo, per lo general, en els pétals de color rosa o púrpura.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hippeastrum reticulatum va ser descrita per (L'Hér.) Herb. i publicat en Botanical Magazine sub t. 2475.[2][3]
Hippeastrum: nom genèric que deriva del grec i significa "estrela del cavaller", va ser elegit pel reverent William Herbert en 1821 per a descriure a la primera espècie del gènero, Hippeastrum reginae. L'etimologia no sembla ser en este cas de molta ajuda per a descriure alguna característica particular de l'espècie o del gènero en qüestió. La conexió "equina" en la denominació d'este gènero va ser realisada per primera volta pel botànic suec Carlos Linneo qui va denominar "Amaryllis equestris" a una espècie que hui cridem Hippeastrum, ya que la vea sumament semblada les espècies africanes del gènero Amaryllis. Qué és lo que va pensar Linneo quan va denominar "amarylis del cavall" a esta espècie potser mai se sabrà, no obstant, una acotación en la descripció de la mateixa en una revista de botànica de 1795 pot tirar alguna llum sobre el tema. William Curtis en eixa revista, en descriure les dos parts de la espata que cobrixen els pimpollos va comentar que els mateixos "s'alcen en un cert periodo de la floració de la planta, com si foren orelles, donant a tota la flor un gran semblat en el cap d'un cavall". Aparentment Linneo va estar totalment d'acort en l'observació de Curtis quan va decidir batejar a l'espècie.[4] Anys despuix, el Deán William Herbert, un botànic i clerc de el XIX que va ser una autoritat en les amarilidáceas, es va donar conte de que —a pesar de que són superficialment similars— estes plantes suramericanes no estaven estretament relacionades en les azucenas de giner o azucenas de la Veta (Amaryllis belladonna). Per esta raó, Herbert les va separar del gènero Amaryllis i va falcar un nou nom genèric que mantenia la conexió ecuestre de Linneo, encara que d'un modo un tant complicat. Herbert va escriure en 1821: "Les he denominat Hippeastrum o Lliri estrela del cavaller, continuant en l'idea que va donar orige al nom equestris". No obstant l'esforç de Herbert en distinguir abdós gèneros, la majoria dels aficionats a les plantes ornamentals continuen denominant amarilis tant a les plantes del Vell com a les del Nou Món.[4]
reticulatum: epítet latino que significa "en forma de ret".[5]
- Amaryllis reticulata L'Hér., Sert. Angl.: 12. 1789. basónimo
- Callicore reticulata (L'Hér.) Link, Handbuch 1: 193. 1829.
- Coburgia reticulata (L'Hér.) Herb., Appendix: 34. 1821.
- Eusarcops reticulata (L'Hér.) Raf., Fl. Tellur. 4: 11. 1838.
- Leopoldia reticulata (L'Hér.) Herb., Trans. Hort. Soc. London 4: 181. 1821.
- Amaryllis agatha Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 1: 72. 1840.
- Amaryllis caroliniae Sterler, Hort. Nymphenb.: 44. 1826.
- Amaryllis praeclara Sweet, Hort. Brit., ed. 2: 506. 1830.
- Amaryllis princeps Vell., Fl. Flumin. 3: 130. 1829.
- Amaryllis principis Salm-Dyck, Nova Acta Phys.-Med. Acad. Caus. Leop.-Carol. Nat. Cur. 10: 154. 1821.
- Amaryllis reticulata var. striatifolia Herb., Bot. Mag. 47: t. 2113. 1819.
- Amaryllis rutila var. latifolia Mart., Fl. Bras. 3(1): 153. 1837.
- Amaryllis striatifolia (Herb.) Sweet, Hort. Brit.: 402. 1826.
- Amaryllis sweetii Herb. ex Sweet, Hort. Brit., ed. 2: 506. 1830.
- Coburgia striatifolia (Herb.) Herb., Appendix: 34. 1821.
- Hippeastrum reticulatum var. striatifolium (Herb.) Herb., Amaryllidaceae: 137. 1837.
- Hippeastrum striatifolium Herb., Bot. Mag. 51: t. 2475. 1824.
- Leopoldia principis (Vell.) M.Roem., Fam. Nat. Syn. Monogr. 4: 129. 1847.
- Leopoldia striatifolia (Herb.) Herb., Trans. Hort. Soc. London 4: 181. 1821.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hippeastrum reticulatum en PacificBulbSociety
- ↑ «Hippeastrum reticulatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de juliol de 2013.
- ↑ «Hippeastrum reticulatum». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 11 de juliol de 2013.
- ↑ 4,0 4,1 Mathew, B. Hippeastrum, The secret of the knights star. Royal Botanical Gradens, Kew. Pàgina accedida l'1-12-2007. [1].
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Hippeastrum reticulatum en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hippeastrum reticulatum.
Wikispecies té un artícul sobre Hippeastrum reticulatum.- Herb. 1824. Botanical Magazine; or, Flower-Garden Displayed... London 51: t. 2475.
- Royal Botanic Gardens, Kew: H. reticulatum.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hippeastrum reticulatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.