Hipoblasto
El hipoblasto és un tipo de teixit que es forma en la massa celular interna (en mamífers en general) o embrioblasto (en humàs en particular).[1] Es troba baix del epiblasto i consistix en chicotetes cèlulas cúbiques.[2]
Del hipoblasto deriva l'endodermo extraembrionario (incloent el sac vitelino).
Formació
Als 7 dies de la fecundació comença a formar-se el disc embrionari, que està compost de dos capes: l'epiblasto, que es relaciona en la cavitat amniótica en formació, i el hipoblasto, que es troba adjacent a la cavitat exocelómica, conformant el seu sostre. El hipoblasto (o endodermo primari) es forma per delaminaació dels blastòmers en la superfície interna del embrioblasto.[3] Qué cèlulas migrarán cap al hipoblasto no se sap en exactitut, pero una teoria sugerix que el destí de les cèlules de la massa interna de la mórula (epi o hipoblasto) està determinat per la posició relativa que ocupen originalment.[4]
Evolució
Als 9 dies, ha finalisat l'implantació del blastocisto.[4] El hipoblasto comença a aumentar el seu número de cèlules (proliferar), que també migran sobre el citotrofoblasto fins a tapizar totalment la cavitat del blastocisto formant una prima capa de cèlules aplanadas.[4] Este endodermo extraembrionario és denominat membrana de Heuser o membrana exocelómica,[3] mentres que la cavitat del blastocisto ara es denomina cavitat exocelómica o sac vitelino primitiu.[4]
A mida que transcorre el desenroll embrionari, comença a formar-se un sac vitelino secundari gràcies a la migració cap a l'interior de la cavitat de cèlules endodérmicas extraembrionarias provinents del hipoblasto, al mateix temps que es reduïx el tamany de sac vitelino primitiu.[3] A partir del dia 12, novament comença a proliferar el hipoblasto, pero esta volta les noves cèlules cúbiques emigren cap a l'exterior, sobre la superfície del mesodermo extraembrionario. Açò fa que es desprenga el sac vitelino primitiu i comence a formar-se el secundari o sac vitelino definitiu.[4]
En la gastrulación, algunes cèlules que ingressen per la llínea primitiva des de l'epiblasto desplacen les cèlules del hipoblasto fins a substituir-ho completament, formant el endodermo o entodermo definitiu, que originarà el revestiment de l'intestí.[4]
Si be les tres capes de l'embrió (ectodermo, mesodermo i endodermo) deriven únicament de l'epiblasto, els factors inductores s'originen primer en el hipoblasto i més vesprada en el mesodermo.[4]
Vore també
Referències
- ↑ UNSW Embriology. [1] archivat en Wayback Machine. Dr. Mark Hill (en anglés)
- ↑ Moore (2003). Philadelphia: Elsevier (ed.). El ser humà en desenroll: Embriologia clínicament orientada, 7ma edició. ISBN 0-7216-9412-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Moore (2009). Embriologia Clínica, 8 edició (en és), Elsevier Espanya, pp. 38 - 70. ISBN 8480863374, 9788480863377.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Larsen, William D. (2002). Elsevier Espanya (ed.). Embriologia humana Pas a pas, 3, ilustrada edició, pp. 39 - 75. ISBN 848174655X, 9788481746556.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipoblasto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.