Anar al contingut

Hiperbilirrubinemia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La hiperbilirrubinemia és l'aument del nivell de bilirrubina en la sanc (valors normals de 0,3 a 1 mg/dL); la bilirrubina s'acumula en els teixits, sobretot aquells en major número de fibres elàstiques (paladar, conjuntiva). Si és major de 2 a 2,5 mg/dL, s'observa una coloració groguenca de la pell i mucosa, un fenomen conegut com aliacrà. Un atre cas que es pot donar en la hiperbilirrubinemia, en produir molt d'esta substància, s'aumenta la secreció de la bilis, per lo tant si no hi ha cap aliment en el duodeno, este s'aniria a la vesícula biliar. En produir massa pot dur a problemes extrems com pot ser l'aument de poc en poc de la vesícula fins a rebentar lo que duria a un aument de bilirrubina i biliverdina en el tubo digestiu.

Hiperbilirrubinemia no conjugada o indirecta

[editar | editar còdic]

Hiperbilirrubinemia conjugada o directa

[editar | editar còdic]

Habitualment la hiperbilirrubinemia de predomini directe és causada per malalties hepàtiques en les que hi ha insuficient capacitat de excretar la bilirrubina. Esta dificultat pot localisar-se en el fege o en la via biliar (aliacrà obstructiva).


Referències

[editar | editar còdic]