Hipòtesis iris
La hipòtesis del iris és una hipòtesis proposta per Richard Lindzen et al. en 2001 en la que sugerien que l'aument de la temperatura de la superfície de la mar en els tròpics donaria com resultat una reducció dels cirros i, per tant, una major fuga de radiació infrarroja de la atmòsfera terrestre. El seu estudi dels canvis observats en la cobertura de núvols i els efectes modelats sobre la radiació infrarroja lliberada a l'espai varen respalar l'hipòtesis.[1] Es va plantejar l'hipòtesis de que esta fuga de radiació infrarroja sugerida era una retroalimentación negativa en la que un calfament inicial donaria com resultat un refredat general de la superfície. En canvi, l'opinió dels defensors del canvi climàtic antropogénico és que l'aument de la temperatura de la superfície de la mar donaria com resultat un aument dels cirros i una reducció de la fuga de radiació infrarroja i, per tant, una retroalimentación positiva.
Atres científics varen provar posteriorment l'hipòtesis en diferents resultats. Al principi alguns no varen trobar proves que respalaren l'hipòtesis;[2] Uns atres inclús varen trobar proves que sugerien que l'aument de la temperatura de la superfície de la mar en els tròpics si reduïa els cirros, pero dien que l'efecte era una retroalimentación positiva en lloc de la negativa que Lindzen havia plantejat com a hipòtesis.[3][4]
Posteriorment, un estudi de 2007 realisat per Roy Spencer et al. usant senyes satelitales actualisats va recolzar potencialment l'hipòtesis del iris.[5] En 2011, Lindzen va publicar una refutació de les principals crítiques.[6] En 2015, Thorsten Mauritsen i Bjorn Stevens varen publicar un artícul que novament sugeria la possibilitat d'un "efecte iris".[7] També varen propondre un "mecanisme físic plausible per a un efecte iris". En 2017, es va publicar un artícul que va trobar que "els núvols cirros d'enclusa tropicals eixercixen una retroalimentación climàtica negativa en forta associació en l'eficiència de la precipitació".[8] Si es confirma, eixa troballa respalaria en gran medida l'existència d'un "efecte iris".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2001).Bull. Amer. Meteor. Soc..82(3)
- 417–432.doi:10.1175/1520-0477(2001)082<0417:DTEHAA>2.3.CO;2.
- ↑ (2002).Bull. Amer. Meteor. Soc..83(2)
- 249–254.doi:10.1175/1520-0477(2002)083<0249:NEFI>2.3.CO;2.
- ↑ (2002).Atmos. Chem. Phys..2(1)
- 31–37.doi:10.5194/acp-2-31-2002.
- ↑ (2002).J. Clim..15(1)
- 3–7.doi:10.1175/1520-0442(2002)015<0003:TIHANO>2.0.CO;2.
- ↑ (2007).Geophys. Res. Lett..34(15)
- L15707.doi:10.1029/2007GL029698.
- ↑ (2011).Àsia-Pacific J. Atmos. Sci..47(4)
- 377–390.doi:10.1007/s13143-011-0023-x.Consultat el 2014-01-11.
- ↑ (2015).Nature Geoscience.8(5)
- 346–351.doi:10.1038/ngeo2414.
- ↑ (2017).Journal of Geophysical Research: Atmospheres.122(11)
- 2016JD025827.ISSN 2169-8996.doi:10.1002/2016JD025827.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipótesis iris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.