Anar al contingut

Retroalimentación del canvi climàtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Retroalimentación del canvi climàtic
El gèl marí, que es mostra ací en Nunavut (nort de Canadà), reflectix més llum solar, mentres que la mar oberta absorbix més, accelerant el derretimiento.

La retroalimentación del canvi climàtic és el procés de retroalimentación (feedback) pel qual un canvi en el clima pot facilitar o dificultar canvis ulteriors.

El sistema climàtic inclou una série de retroalimentaciones que alteren la resposta del sistema als canvis en els forzamientos externs.[1] Les retroalimentaciones positives incrementen la resposta del sistema climàtic a un forzamiento inicial, mentres que les retroalimentaciones negatives la reduïxen.[2] Els dos fenomens es poden donar al mateix temps i del balanç general eixirà algun tipo de canvi més o menys brusc i impredictible a llarc determini, ya que el sistema climàtic és un sistema caòtic i complex.


Existix una série de retroalimentaciones en el sistema climàtic, inclós el vapor d'aigua, els canvis en el gèl i el seu efecte albedo (la capa de neu i gèl afecta la cantitat que la superfície de la Terra absorbix o reflectix la llum solar entrante), els núvols i els canvis en el cicle del carbono de la Terra (per eixemple, la lliberació de carbono del solc).[3][4][5] La principal retroalimentación negativa és l'energia que la superfície de la Terra irradia cap a l'espai en forma de radiació infrarroja.[6] D'acort en la llei de Stefan-Boltzmann, si la temperatura absoluta (mida en kelvin) es duplica,[7] l'energia radiativa aumenta per un factor de 16 (2 a la quarta potència).[8]


Les retroalimentaciones són un factor important en la determinació de la sensibilitat del sistema climàtic a un aument de les concentracions atmosfèriques de GEI. Si lo demés es manté, una sensibilitat climàtica superior significa que es produirà un major calfament per a un mateix increment en el forzamiento de gas d'efecte hivernàcul.[9] L'incertitut sobre l'efecte de les retroalimentaciones és una raó important del perqué diferents models climàtics proyecten diferents magnituts de calfament per a un determinat escenari de forzamiento. Es necessita més investigació per a entendre el paper de les retroalimentaciones dels núvols[2] i el cicle del carbono en les proyeccions climàtiques.[10]

Les proyeccions de el IPCC prèviament mencionades figuren en el ranc de «provable» (provabilitat major al 66 %, basat en l'opinió d'experts)[11] per als escenaris d'emissions seleccionats. No obstant, les proyeccions de el IPCC no reflectixen tota la gama d'incertitut.[12] L'extrem inferior del ranc de «provable» sembla estar millor llimitat que el seu extrem superior.[12]

Retroalimentaciones positives

[editar | editar còdic]

Un eixemple de feedback positiu és el efecte albedo: un aument de la massa gelada incrementa la reflexió de la radiació directa i, per tant, amplifica el refredat. També pot actuar a l'inversa, amplificant el calfament quan hi ha una desaparició de massa gelada. També és una retroalimentación la fusió dels conyes polars, ya que creen un efecte d'estancament pel qual les corrents oceàniques no poden creuar eixa regió. En el moment en que s'escomença a obrir el pas a les corrents es contribuïx a homogeneizar les temperatures i favorix la fusió completa de tota la conya i a suavisar les temperatures polars, duent el planeta a un major calfament en reduir l'albedo.


La Terra ha tingut periodos càlits sense conyes polars i recentment s'ha vist que hi ha un estany en el Pol Nort durant l'estiu boreal, per lo que els científics noruecs prediuen que en 50 anys el Àrtic serà navegable en eixa estació. Un planeta sense conyes polars permet una millor circulació de les corrents marines, sobretot en l'hemisferi nort, i disminuïx la diferència de temperatura entre el equador i els Pols.

Retroalimentaciones negatives

[editar | editar còdic]

També hi ha factors moderadors del canvi. Un és l'efecte de la biosfera i, més concretament, dels organismes fotosintéticos (fitoplàncton, algues i plantes) sobre l'aument del diòxit de carbono en l'atmòsfera. S'estima que l'increment de dit gas comportarà un aument en el creiximent dels organismes que facen us d'ell, fenomen que s'ha comprovat experimentalment en laboratori. Els científics creuen, no obstant, que els organismes seran capaços d'absorbir solament una part i que l'aument global de CO2 proseguirà.

Hi ha també mecanismes retroalimentadores per als quals és difícil aclarir que sentit actuaran. És el cas de les núvols. El climatólogo Roy Spencer (escèptic del canvi climàtic vinculat a grups evangèlics conservadors[13]) ha aplegat a la conclusió, per mig d'observacions des de l'espai, de que l'efecte total que produïxen els núvols és de refredat.[14] Pero este estudi solament es referix als núvols actuals. L'efecte net futur i passat és difícil de saber ya que depén de la composició i formació dels núvols.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Nature.575(7784)
    592–595.doi:10.1038/d41586-019-03595-0.Consultat el 29 de novembre de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 Earth Science Communications Team at NASA's Jet Propulsion Laboratory / Califòrnia Institute of Technology.
  3. ↑ Earth Observatory, part of the EOS Project Science Office located at NASA Goddard Space Flight Center.
  4. ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.119(34)
    i2108146119.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.2108146119.Consultat el 2022-08-20.
  5. ↑ Nature.575(7784)
    592–595.doi:10.1038/d41586-019-03595-0.Consultat el 2022-08-20.
  6. ↑ US National Research Council (2003). «Ch. 1 Introduction», Understanding Climate Change Feedbacks (en en), Washington, D.C., EE. UU.: National Academies Press., p.19
  7. ↑ Un aument de la temperatura des de 10 °C a 20 °C no és una duplicació de la temperatura absoluta; un aument a partir de (273 + 10) K = 283 K a (273 + 20) K = 293 K és un aument de (293-283)/283 = 3,5 %.
  8. ↑ (14 de giner de 2009).Earth Observatory, part of the EOS Project Science Office, located at NASA Goddard Space Flight Center.
  9. ↑ US National Research Council (2006). «Ch. 1 Introduction to Technical Chapters», Surface Temperature Reconstructions for the Last 2,000 Years (en en), Washington, D.C., EE. UU.: National Academies Press, pp. 26-27.
  10. ↑ AMS.Boston, Massachusetts, EE. UU.:
  11. ↑ «CLIMATE CHANGE 2014: Synthesis Report. Summary for Policymakers» (en en). IPCC. Consultat el 1 de novembre de 2015. «The following terms have been used to indicate the assessed likelihood of an outcome or a result: virtually certain 99–100% probability, very likely 90–100%, likely 66–100%, about as likely as not 33–66%, unlikely 0–33%, very unlikely 0–10%, exceptionally unlikely 0–1%. Additional terms (extremely likely: 95–100%, more likely than not >50–100%, more unlikely than likely 0–<50% and extremely unlikely 0–5%) may also be used when appropriate.»
  12. ↑ 12,0 12,1 Meehl, G. A.. «Ch 10: Global Climate Projections», Sec 10.5.4.6 Synthesis of Projected Global Temperature at Year 2100] (en en)., en IPCC AR4 WG1 2007
  13. ↑ Science.AAAS.311(5764)
    1082-1083.ISSN 0028-0836.doi:10.1126/science.311.5764.1082a.Consultat el 6 de juliol de 2009.
  14. ↑ «Desaparició dels cirros: el calfament podria aprimar els núvols que atrapen la calor.» [1] archivat en Wayback Machine. RAM, Revista de l'Aficionat a la Meteorologia. Consultat el 29 de juliol de 2009.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Retroalimentación_del_canvi_climàtic&oldid=630003»