Hipòtesis del gran virage
En ciències planetàries, la hipòtesis del gran virage (nom original en anglés: Grand tack hypothesis) propon que el planeta Júpiter, despuix de la seua formació a una distància del Sol de 3.5 unitats astronòmiques, migró cap a l'interior a 1.5 UA, abans de revertir el seu curs per la captura de Saturn en una configuració de resonància orbital, detenint-se finalment prop de la seua òrbita actual a 5.2 UA. L'inversió de la migració de Júpiter es compara en la ruta d'un veler que canvia de direcció (realisant una brodada) a mida que viaja contra el vent.[1]
El disc planetesimal va poder ser truncat a 1.0 UA per la migració de Júpiter, lo que va llimitar el material disponible per a formar Mart.[2] Júpiter va poder creuar dos voltes el cinturó d'asteroides, dispersant els asteroides cap a fòra i després cap a dins. El cinturó d'asteroides resultant té una menuda massa, una àmplia gama d'inclinaments i excentricitats, i una població que s'origina tant dins com fòra de l'òrbita original de Júpiter.[3] Les enrunes produïdes per colisions entre planetesimales arrastrats per davant de Júpiter varen poder haver precipitat una generació primerenca de planetes cap al Sol.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Jupiter's Youthful Travels Redefined Solar System». NASA. Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2011. Consultat el 4 de novembre de 2015.
- ↑ «Our "New, Improved" Solar System». Sky & Telescope. Consultat el 4 de novembre de 2015.
- ↑ «How Did Jupiter Shape Our Solar System?». Universe Today. Consultat el 4 de novembre de 2015.
- ↑ «Jupiter's 'Smashing' Migration May Explain Our Oddball Solar System». Space.com. Consultat el 4 de novembre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipótesis del gran viraje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.