Hilarionita
La hilarionita és un mineral, arseniat hidratado de ferro en ions sulfat i hidroxilo, que va ser descrit com una nova espècie a partir d'eixemplars trobats en la mina Hilarion, mines de Kamariza, Agios Konstantinos, districte miner de Laurion, Ática (Grècia). El nom deriva del de la mina en la que es va trobar, que conseqüentment és la localitat tipo.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La hilarionita es troba com agregats divergents d'un tamany de fins a 1 mm, formats per creiximents subparalelos de fibres curvades, que tenen aspecte de microcristales prismàtics, de distints tons de vert o groc en tenyides grises. Els fas de fibres són flexibles, pero no elàstics, i tenen lluentor entre sedoso i vítreo. Conté chicotetes cantitats de coure, zinc i fosfat. Està relacionada estructuralment en la kankita.[1]
Jaciments
[editar | editar còdic]La hilarionita és un mineral molt rar, format en zones d'oxidació supergénica de sulfur, que s'ha trobat fins al moment en solament dos localitats en el món,[2] la mina Hilarion, en Grècia, que és la localitat tipo,[1] i la mina Llepolia, en Cuevas del Almanzora, Almeria (Espanya).[3] En la mina Hilarion està associada a goethita, bukovskyita, jarosita, melanterita, calcantita, alofana, algeps i azurita.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hilarionita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.