Hexacarbonilo de cromo

El hexacarbonilo de cromo, Cr(CO)₆, també conegut com a cromo hexacarbonilo (traducció lliteral de l'anglés) o carbonilo de cromo, és un sòlit estable a l'aire, a pesar de que té una pressió de vapor alta i sublima fàcilment. El Cr té una càrrega formal zero, i es diu que és un complex homoléptico, ya que tots els ligandos són el mateix. El complex és octaèdric en distàncies d'enllaç del Cr-C i C-O d'1,91 i 1,14 Å respectivament.^[1]

Es tracta d'un complex de 18-electrons tòxic i volàtil, que deu manejar-se en precaució.

Síntesis i obtenció

El hexacarbonilo de cromo s'obté per la reducció de clorur de cromo(III) (CrCl₃) en benceno en alumini com agent reductor, i clorur d'alumini com catalisador:^[2]

C r C l_{3} + A l + 6 C O \overset{(300 b a r, 413 K, A l C l_{3})}{\to} C r (C O)_{6} + A l C l_{3}

.

Té un bon rendiment inclús en grans cantitats en el autoclau.

Reactivitat

Reacciones de substitució

Els ligandos carbonilo (CO) poden ser escindits per oxidació tèrmica o fotoquímica. Els llocs de coordinació lliures resultants passen a ser ocupats per molècules de dissolvent. Açò ocorre quan es calfa este compost en dissolvents aromàtics per mig de l'eliminació de tres ligandos carbonilo, substituint-los per un aromàtic:

C r (C O)_{6} + C_{6} H_{6} ⟶ C r (C O)_{3} (C_{6} H_{6}) + 3 C O

Estes reaccions tenen lloc particularment be en arenos rics en densitat electrònica, tals com l'anisol, ya siga com el reactiu pur o utilisant una mescla de THF i éter de dibutilo, este últim per a aumentar el punt d'ebullició de la mescla. Els productes adopten una estructura de "taburete de piano". Estes espècies són típicament sòlits de color groc, que es dissolen be en dissolvents orgànics comuns. El areno pot ser lliberat de la cromo en yodo o per fotólisis en l'aire. En general, els derivats substituïts de Cr(CO)₆ descomponen per exposició a l'aire.

Hi ha atres dissolvents també són capaços de coordinar-se al metal desplaçant als CO del complex. Un eixemple seria el THF:

C r (C O)_{6} + T H F ⟶ C r (C O)_{5} (T H F) + C O

Sínstesis de carbenos de Fischer

Archiu:Pentacarbonylchromcarben.png

Eixemple de carbeno de Fischer partint del hexacarbonilo de cromo

Els reactius de organolitio es adicionan als carbonilos metàlics per a produir aniones acilo de carbonilo metàlic. La O-alquilación d'estos aniones, per eixemple, en sals de Meerwein (tetrafluoroboratos o trialquiloxonios), proporciona carbenos de Fischer:^[3]

Archiu:Synthese-fischer-carben.png

Referències

↑ Whitaker A.; Jeffery, J. W. “The Crystal Structure of Chromium Hexacarbonyl” Acta Crystallographica 1967, volume 23, pp. 977-984. doi:10.1107/S0365110X67004153.
↑ Ernst Otto Fischer, Walter Hafner, Karl Öfele: „Über Aromatenkomplexe von Metallen, XXXI. Eine Synthese für Chromhexacarbonyl“, Chemische Berichte, Volume 92, Issue 12, S. 3050–3052, Dezember 1959; doi:10.1002/cber.19590921207.
↑ Elschenbroich, C. ”Organometallics” (2006) Wiley-VCH: Weinheim. ISBN 978-3-527-29390-2

Este artícul conté una traducció derivada de «Hexacarbonilo de cromo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Whitaker A.; Jeffery, J. W. “The Crystal Structure of Chromium Hexacarbonyl” Acta Crystallographica 1967, volume 23, pp. 977-984. doi:10.1107/S0365110X67004153.

[2] Ernst Otto Fischer, Walter Hafner, Karl Öfele: „Über Aromatenkomplexe von Metallen, XXXI. Eine Synthese für Chromhexacarbonyl“, Chemische Berichte, Volume 92, Issue 12, S. 3050–3052, Dezember 1959; doi:10.1002/cber.19590921207.

[3] Elschenbroich, C. ”Organometallics” (2006) Wiley-VCH: Weinheim. ISBN 978-3-527-29390-2

[1]

[2]

[3]