Hervir l'Aigua
Hervir l'Aigua és un sistema de cascades petrificadas, formades per carbonat de calcio. Les cascades són d'orige natural i es varen formar fa mils d'anys pel escurrimiento d'aigua en alt contingut de minerals. El lloc s'ubica a uns 70 km de la ciutat d'Oaxaca, en la població de Sant Isidro Roaguía, municipi de Sant Lorenzo Albarradas, estat d'Oaxaca, en Mèxic, en les rodalies de la zona arqueològica de Mitla i a 630 km de la Ciutat de Mèxic. Encara no conta en alguna categoria de protecció, com a àrea natural protegida o reserva de la biosfera.
És també un lloc d'interés arqueològic, puix posseïx un complex sistema de irrigaació i terrats construït pels zapotecas fa uns 2500 anys aproximadament.
L'aigua posseïx una temperatura d'uns 24 graus centígrats i les cascadas tenen entre 12 i 30 metros d'alt. El manantial que va donar orige a les cascades, es va aprofitar per a formar una gran alberca, que actualment funciona com a balneari natural. Ademés, en la zona hi ha algunes pozas naturals excavades, des d'a on poden observar-se molt ben les cascades petrificadas.
Les aigües termals, la bellea natural i el lloc arqueològic han permés que hui siga un lloc d'interés ecoturístico.
Actualment es conta en instalacions per a passar la nit, vestidores, banys, palapas i servicis alimenticis.
Localisació
El lloc està ubicat en una regió aïllada en un terreny difícil de creuar, dominat principalment per arbres, cactus i una atra vegetació semidesértica. Les “Cascades” o formació de roques es troben en els tallats de les montanyes formades per damunt de l'angosta vall.[1] Està localisat en un territori d'una ètnia Mixe, junt a dos propenques i més populars de les comunitats de la zona, les quals són San Lorenzo Albarradas i Sant Isidro Roaguia en una població de 1403 i 320 habitants, respectivament (2005).[2][3] És un dels pocs llocs a on es pot trobar aigua en l'àrea.
Cascades, formacions rocoses i fosses
El lloc consistix en dos caigudes d'aigua fetes de roques, les quals es varen formar a lo llarc de mils d'anys. Abdós cims s'eleven per damunt dels 50 metros des de la base de la vall,[4] en una formació rocosa que baixa dotze metros i l'atra baixa trenta metros. La de dotze metros és cridada “Cascada Chica” i fluïx per una base que té prop de xixanta metros d'ample. L'atra, “Cascada Gran”, s'estén per una base d'uns noranta metros d'ample i huitanta metros sobre la base del cim.
Les formacions de roques es descriuen lo general com a “Cascades de sal”, “Cascades Petrificadas” i “Cascades Pétreas”.[2] Les caigudes es formen per cantitats relativament chicotetes d'aigua que té sobresaturació de carbonat de calci i es presenten en la superfície per mig de fissures o figures en el lloc de la montanya. L'aigua té una temperatura que va des dels 22 °C fins als 27 °C. Conforme l'aigua fluïx cap a davall des de la cara de la roca, esta forma llargues estalactites similars a les que es troben en les cavernes. El fluix d'aigua que es presenta en primavera, varia significativament entre les temporades de sequia i les de pluja.[5] El 95% de la superfície de les formacions rocoses són de carbonat de calc; no obstant, les capes inferiors d'abdós corrents, roca i aigua, són pocs conegudes, ya que estan sagellades per les capes superiors. El carbonat de calci li dona a les formacions una apariència blanca o casi blanca, pero atres minerals que es poden trobar en l'aigua, com a argent, bari o ferro poden determinar el color particular de l'estalactita. El carbonat de calci en l'aigua es dona perque l'aigua de pluja es filtra al subsol. Primer s'absorbixen el diòxit de carbono, que forma molècules d'àcit de carbono. Este àcit té contacte en el marfil que es troba baix terra i la dissol, creant bicarbonato de calcio. Quan l'aigua corre sobre la terra, l'excés de minerals ix.
Estes aigües, en el seu alt contingut de minerals, tenen la reputació de tindre qualitats curativas.
Les més accessibles i més visitades de les dos cascades és la "cascada chica". Este barranc medix al voltant de cinquanta metros sobre la vall, a on hi ha una plataforma natural d'al voltant de xixanta metros d'ample. L'aigua de tres de les quatre cascades és arreplegada per un número chicotet de albercas naturals i dos grans artificials, en les quals els visitants poden nadar. L'alberca en menys profunditat està molt propenca a la vora de la cascada i va ser construïda en el 2007. En estes albercas, l'aigua apareix d'un color turquesa gràcies a la gran cantitat de minerals concentrats. La quarta està localisada més prop de la vora i és responsable de la majoria de les formacions rocoses.
El burbujeo de les fosses es creu que és causat per l'existència de corrents subterrànees. Este burbujeo du al nom de l'àrea, Hervir l'Aigua. L'aigua fluïx constantment, lo que provoca que es generen de modo constant depòsits de calci carbonatado, el qual pot apreciar-se en les parets de les albercas o fosses artificials.
Les formacions rocoses continuen des de la cascada chica fins a la gran, el pis de la vall i atres àrees aledaño. La cascada gran està just al sur de la cascada chica i pot ser fàcilment vista des d'ahí. Esta cascada i la formació rocosa tenen un àngul més vertical que la cascada chica.
Referències
- ↑ «Hervir l'Aigua» (en espanyol). Rets del Coneiximent. Obeservatorio para a Cibersociedad. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2012. Consultat el 16 d'abril de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 16 d'abril de 2010 (en espanyol).
- ↑ «INEGI Census 2005» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2011. Consultat el 16 d'abril de 2010.
- ↑ «[2]». Consultat el 16 d'abril de 2010 (en espanyol).
- ↑ [enllaç trencat]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hierve el Agua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.