L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hermeticitat (construcció)

La hermeticidad d'una construcció (també cridada hermeticidad a l'aire) es pot definir com la resistència a les filtracions d'aire cap a l'interior o cap a l'exterior per mig de punts o àrees de fugues no intencionals en l'envolvente d'edificació. Esta fuga d'aire és impulsada per pressions diferencials a lo llarc de la envolvente per la combinació del efecte fumeral, el vent extern i els sistemes de ventilació mecànica.[1]

Hermeticidad (construcció)

La hermeticidad és la propietat fonamental d'un edifici que incidix en l'infiltració i exfiltración (la fuga incontrolada d'aire exterior cap a l'interior i cap a l'exterior per mig de clavills, intersticios o atres obertures no intencionades d'un edifici, causades pels efectes de la pressió del vent i/o l'efecte fumeral).[2]

Una construcció hermètica té varis impactes positius[3] quan es combina en un sistema de ventilació adequat (ya siga natural, mecànic o híbrit):[4]

  • Factures de calefacció més barates per una menor pèrdua de calor, en requisits potencialment menors de capacitat d'equips de climatisació.
  • Sistema de ventilació de millor rendiment
  • Menor provabilitat de verdet i podrimenta en ser menys provable que l'humitat entre i quede atrapada en les cavitats.[5]
  • Menys corrents d'aire i, per tant, major confort tèrmic.

Des d'un punt de vista energètic, casi sempre és desijable aumentar la hermeticidad de l'aire, pero si l'infiltració proporciona una dilució útil dels contaminants interiors, la calitat de l'aire interior pot vore's afectada.[6] No obstant, pugues no estar tan clar cuán útil és esta dilució puix les filtracions en els edificis causen fluix d'aire incontrolats i potencialment habitacions mal ventilades, encara que la taxa total d'intercanvi d'aire de l'edifici pot ser suficient. Este efecte advers ha segut confirmat per simulacions numèriques en el context francés que han demostrat que els sistemes típics de ventilació mecànica produïxen una millor calitat de l'aire interior en envolventes més hermètiques.[7]


La fuga d'aire per mig de l'envolvente des del costat relativament càlit i humit al costat relativament fret i sec pot causar condensació i danys relacionats a mida que la seua temperatura descendix per baix del punt de rocío. [8] [9]

Vies de fuga d'aire

 
Llocs de fuga comunes classificats en 4 categories: unions entre murs i atres murs i pisos (blau); unions entre marcs de finestres i murs (taronger); equips elèctrics (rosat); portes d'accés i atres penetració (verda).

Les fugues solen produir-se en els següents llocs de la envolvente de l'edifici: [10]

  • Unions entre murs i atres murs o pisos
  • Unions entre marcs de finestres i murs
  • Equips elèctrics
  • Portes d'accés i atres penetració de paret
 
Secció vertical d'un edifici típic en identificació de possibles unions en fugues

Els llocs de fuga més comunes s'enumeren en la figura i s'expliquen a continuació:

  1. Unió entre planta baixa i mur vertical
  2. Unió entre ampit de finestra i paret vertical
  3. Unió entre llindar de finestra i paret vertical
  4. Unió entre revestiment de finestra i paret vertical (vista horisontal)
  5. Mur vertical (secció travessera)
  6. Perforació de paret vertical
  7. Unió entre planta alta i paret vertical
  8. Penetració del pis superior
  9. Unió entre finestra francesa i paret vertical
  10. Unió entre sostre inclinat i mur vertical
  11. Penetració de sostre inclinat
  12. Unió entre coberta inclinada i cumbrera
  13. Unió entre sostre inclinat i finestra
  14. Unió entre persiana enrollable i paret vertical
  15. Unió entre forjat intermig i mur vertical
  16. Unió entre llindar de porta exterior i paret vertical
  17. Unió entre llindar de porta exterior i llindar
  18. Penetració en pis inferior, espai d'accés o sòtol
  19. Unió entre ducto de servici i porta d'accés
  20. Unió entre paret interior i sol intermig

Mètrica

La hermeticidad d'un edifici se sol expressar en térmens de la taxa de fluix d'aire de fuga per mig de l'envolvente de l'edifici a una pressió de referència donada (generalment 50 pascals), dividida per:

  • Volum de l'edifici calfat V. Als 50 Pa, es denomina taxa de renovació d'aire a 50 Pa i sol expressar-se com a n50 (unitats: h−1 ).[11][12]
  • Àrea de la envolvente AI. Als 50 Pa, es diu permeabilidad de l'aire a 50 Pa i s'anota generalment com a q50 o qa50 (unitats: m3/(h·m2)).[11][12]
  • Superfície construïda AF. Als 50 Pa, es denomina taxa de fuga específica i generalment s'anota com a w50 (unitats: m3/(h·m2)).[11][12]


L'àrea de fuga efectiva (ELA per les seues sigles en anglés) a una pressió de referència donada, també és una mètrica comuna utilisada per a caracterisar la hermeticidad de l'envolvente. Representa l'àrea d'un orifici perfecte que produiria el mateix cabal d'aire que aquell que passa per mig de la envolvente de l'edifici a la pressió de referència. Per a permetre comparacions entre edificis, el ELA pot dividir-se per l'àrea de la envolvente o del pis, o pot usar-se per a derivar l'àrea de fuga normalisada (NL, per les seues sigles en anglés).[13]

Per a totes estes mètriques, quant menor siga el valor de hermeticidad per a un edifici determinat, més hermètica serà la envolvente d'edificació.


Referències

  1. ↑ G. Guyot, F. R. Carrié and P. Schild. «Project ASIEPI – Stimulation of good building and ductwork airtightness through EPBD».
  2. ↑ Limb, M. (1992). "Technical note AIVC 36- Air Infiltration and Ventilation Glossary," International Energy Agency energy conservation in buildings and community systems programme.
  3. ↑ Building Energy Codes (setembre de 2011). “Building Technologies Program: Air Leakage Guide”, Departament d'Energia d'Estats Units
  4. ↑ Departament d'Energia d'Estats Units (agost de 2018). “enVerid Systems - HVAC Lloeu Reduction”.
  5. ↑ «Is there an optimum range of airtightness for a building?».Journal of Building Physics.39(5)
    395–421.ISSN 1744-2591.doi:10.1177/1744259115603041.
  6. ↑ Sherman, M.H. i Chan R. (2004). "Building Airtightness: Research and Practice", Lawrence Berkeley National Laboratory report NO. LBNL-53356.
  7. ↑ L. Mouradian and X. Boulanger, "QUAD-BBC, Indoor Air Quality and ventilation systems in low energy buildings," AIVC Newsletter No2, June 2012
  8. ↑ TightVent Europe: Building and Ductwork Airitightness Platform, http://tightvent.eu/
  9. ↑ «Feasibility of Exterior Air Barriers in Timber Frame Construction» (en en). Faculteit Industriële Ingenieurswetenschappen. Consultat el 2025-07-14.
  10. ↑ F.R. Carrié, R. Jobert, V. Leprince (2012). “Contributed report 14. Methods and techniques for airtight buildings”, Air Infiltration and Ventilation Centre.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Norma ISO 9972, “Thermal Insulation-Determination of Building Air Tightness – Fan Pressurization Method”, International Standards Organization, 2006
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 EN 13829:2000, "Thermal performance of building - Determination of air permeability of buildings - Fan pressurization method (ISO 9972:1996, modified)", 2000.
  13. ↑ ASHRE, "ASHRAE Handbook-Fundamentals" Atlanta, 2013.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hermeticitat_(construcció)&oldid=1590880»