Hepcidina
La hepcidina és una hormona peptídica produïda pel fege, que sembla ser el regulador central del metabolisme del ferro en humans i uns atres mamífers. La producció hepàtica és la més important per a senyalisar a les cèlules diana com els enteròcits, i els macròfecs del sistema retícul endotelial.
El mecanisme d'acció bàsicament és l'unió de hepcidina al transportador de ferro en la membrana (en el seu costat basal), la ferroportina, la qual és la via de transport del ferro des de l'enteròcit cap a la sanc, formant el complex hepcidina-ferroportina, este complex induïx el seqüestre per invaginació formant vesícules del mateix per a després ser degradats en els lisosomas, és dir disminuïx la densitat de transportadors de ferro (ferroportina) en la membrana basolateral d'enteròcits, i en macròfecs.
En l'enteròcit es comença a acumular el ferro, i es termina bloquejant el transport apical, disminuint la densitat de transportador de metals divalentes tipo-1(DMT1), disminuint aixina l'absorció de ferro. A la seua volta en els depòsits de ferro també s'impossibilita la movilisació d'est, en macròfecs del bazo i les cèlules de Kupffer el ferro derivat de la degradació d'eritrocits queda acumulat per la degradació de la ferroportina, finalment, tenint com a conseqüència la baixa del ferro circulant en la sanc.
El tractament de pacients en inflamació crònica —entre atres coses— disminuïx els nivells plasmáticos de hepcidina, lo que té com a conseqüència l'aument de la recirculación de ferro en la sanc.
Investigacions
[editar | editar còdic]El pèptid que seria més vesprada conegut com hepcidina, va anar primerament nomenat com LEAP-1, per les seues sigles en anglés: Liver-Expressed Antimicrobial Protein.[1]
Independentment, en una busca de pèptids antimicrobianos, els investigadors del laboratori de Tomas Ganz varen descobrir un pèptid associat en l'inflamació, i ho varen cridar "hepcidina", despuix d'observar que era produïda en el fege ("hep-") i semblava tindre propietats bactericidas ("-cidina" per "matar").[2]
Abdós grups es varen centrar en les propietats antimicrobianas del pèptid, i HAMP és el nom del gen que codifica per a l'hepcidina, el qual està localisat en el cromosoma 19 en humans.
Poc despuix d'este descobriment, els investigadors varen descobrir que la producció de hepcidina en rates s'incrementava en condicions d'excés de ferro, aixina com d'inflamació. Rates modificades per mig d'ingenieria genètica para sobreexpresar hepcidina morien poc despuix del naiximent en deficiències severes de ferro, sugerint de nou un paper central del pèptid en la regulació del ferro.
La primera evidència que va conectar hepcidina en la condició clínica coneguda com anèmia d'inflamació, va vindre del laboratori de Nancy Andrews en Boston quan els investigadors varen observar en els teixits de dos pacients en tumors hepàtics, anèmia microcítica que no responia al suplement de ferro. El teixit tumoral semblava sobreexpresar hepcidina, i contenia grans cantitats del mRNA de l'hepcidina. El removiment quirúrgic dels tumors va resultar en la curació de l'anèmia.
Funcions biològiques
[editar | editar còdic]En conjunt, estos descobriments varen sugerir que l'hepcidina regula el ferro en el cos en humans i uns atres mamífers.[3]
Descobriments més recents han mostrat que l'hepcidina interactua directament en la ferroportina, una proteïna que transporta el ferro cap a les cèlules que ho almagasenen (eritrocits). Esta és una atra confirmació de que l'hepcidina està directament involucrada en l'homeostasis del ferro. Ademés, vàries mutacions en l'hepcidina han mostrat resultar en hemocromatosis jovenil. La majoria dels casos de hemocromatosis jovenil són deguts a mutacions en hemojuvelina, un regulador de la producció de l'hepcidina.
L'hepcidina ha mostrat presentar activitat fungicida. L'activitat antibacteriana de l'hepcidina sembla ser actualment inconsistente. Les evidències científiques actuals sugerixen que l'hepcidina és una hormona reguladora central i la seua acció principal és la regulació de l'homeostasis del ferro sistémico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krausse A. [enllaç trencat] note please insert citation, NCBI is down and has been for several minutes*
- ↑ Park CH, Valore EV, Waring AJ, Ganz T.Hepcidin, a Urinary Antimicrobial Peptide Synthesized in the Liver. J. Biol. Chem., Vol. 276, Issue 11, 7806-7810, March 16, 2001
- ↑ Ganz T. Hepcidin, a key regulator of iron metabolism and mediator of anèmia of inflammation. Blood 2003;102:783-788. PMID 12663437.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hepcidina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.