Hemaglutinina

La hemaglutinina és una substància que causa l'aglutinació dels hematíes o glòbuls rojos de la sanc. Este procés rep el nom d'hemaglutinaació. L'hemaglutinaació es definix com la capacitat que tenen certs virus i bactèries per a unir entre sí els glòbuls rojos, gràcies a les proteïnes que posseïxen en la seua capa externa.

Virus

Existixen numerosos tipos de virus que posseïxen hemaglutininas, sobretot de les famílies: Adenoviridae, Poxviridae, Parvoviridae, Flaviviridae, Togaviridae, Coronaviridae, Rhabdoviridae, l'orde Reovirales i l'orde Bunyavirales. No obstant els virus més coneguts que posseïxen hemaglutininas, pertanyen a la família Orthomyxoviridae, gènero Influenza A, a on s'inclou el virus de la grip.

Hemaglutinina del virus de la grip

La hemaglutinina (HA) és una glucoproteína antigénica que es troba en la superfície del virus de la grip i és la responsable de l'unió del virus a la cèlula infectada. Açò es conseguix perque l'hemaglutinina es fixa a residus d'àcit siálico en la membrana plasmática de la cèlula hoste. El nom hemaglutinina és per la capacitat d'estes proteïnas de provocar aglutinació dels hematíes. Existix una gran varietat per lo que és difícil establir una vacuna en el cas de l'influenza viral.

Hemaglutinina de la pallola

Artícul principal → Hemaglutinina de la pallola.

És un tipo de hemaglutinina produïda pel virus de la pallola.

Hemaglutinina-neuraminidasa de les paperas

Artícul principal → Hemaglutinina-neuraminidasa de les paperas.

És un tipo de hemaglutinina produïda pel virus de les parotiditis.