Helianthemum nummularium
El heliántemo, helianto, tamarilla o perdiguera (Helianthemum nummularium) és una espècie de planta perenne de la família de les cistàcees.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta perenne, de (5)10-35(45) cm d'alt, sufruticosa, laxament cespitosa, més o menys vert; cep ramificada, en freqüència estolonífera. Tallos procumbentes o ascendents, setosos o glabros, rarament tomentosos. Fulls de ovado-lanceoladas a estretament elíptiques o linear-lanceoladas, obtuses, més o menys planes, rarament de marge revoluto, verts pel fes –glabras o en indumento de pèls simples o geminados, rarament en fascículos de 3(4), subsetosos, adpresos–, incano-tomentosas, de nervis laterals alguna cosa prominents pel envés; llim (6)10-25(35) × (2)4-12(18) mm; estípulas més llargues que el peciol, linear-lanceoladas o oblongo- lanceoladas, largament ciliadas, en general glabras, verts; fulls inferiors, menors, en freqüència ovadas o orbiculares. Inflorescència simple, més o menys laxa, de fins a 15(18) flors; bràcteas més curtes que els pedicels, similars a les estípulas. Botons florals ovoideo-cònics, acuminados, subagudos, d'àpiç no o alguna cosa retortillat. Sàpia-ho interns 6-9(10) mm –de 8-10(12) mm en la fructificaació–, anchament ovales, subobtusos, a sovint apiculats, de costelles prominents, purpúreas, en general setoso-híspidas –en pèls més curts que els espais intercostales (generalment de prop d'1 mm), a voltes més llarcs–, en els espais intercostales de casi 1,5 mm d'esgambi màxim, membranáceos, de glabros a tènuement estrelat-tomentosos; sépals externs de llongitut 1/3-1/2 la dels interns, de oblongo-lanceolados a elíptics, ciliats, verdosos. Pétals de 8-12(13) mm, obovado-flabeliformes, rarament oblongo-lanceolados, grocs o anaranjados, més rarament rosats o blancs, maculats. Frut en càpsula de 6-8 mm, menor que el càliç, ovoideo-globosa, densament pelosa, polisperma. Llavors prop d'1,5 mm, pardo-rojoses.[1]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]En tomillars, xaras, pastures més o menys secs, boscs aclarits, pedregales i fissures de roques, en substrat calizo o silíceo; des del nivell de la mar fins a 2750 m d'altitut.
En tota Europa, llevat Islàndia i Noruega, fins a oest d'Àsia. En la Península ibèrica: en la mitat nort i en Serra Nevada.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Helianthemum nummularium en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ Polunin, O (1989). Guia fotogràfica de les flors selvades d'Espanya i d'Europa, Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Helianthemum nummularium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.