Heleophryne purcelli
Plantilla:Referències adicionals La granota fantasma de la Veta (Heleophryne purcelli) és una espècie d'amfibi anur de la família Heleophrynidae.[1] És endèmica de Suràfrica, trobant-se en rieres de montanya i les seues afores, a on les almohadillas adhesives que presenta en els seus dits li faciliten escalar sobre les esvaroses roques d'aigües de corrents ràpides.[2] Els taperots tarden uns dos anys en alcançar l'estat adult.
Descripció
[editar | editar còdic]La llongitut del cos d'un espècimen adult ronda els 5 cm. En un cos i cap aplanados, posseïx un morro ample i ulls grans. La pell és plana, i cobrix una chicoteta pantorrilla aplanada en direcció contra-abdominal. El cos és vert, groguenc o marró en taques obscures de forma irregular disperses per tota la superfície. Té 4 dits en ventoses en les extremitats davanteres. Els dits de les extremitats posteriors estan conectats per membranes. Solen viure cinc anys.
El taperot pot tindre fins a 60 mm de llarc, i té vàries files de dents labials, en una fila de dents labials de 4/14 a 4/17. No posseïxen una baïna de mandíbula inferior queratinizada.[3]
Una curiositat d'esta espècie és la composició del seu esquelet mineralizado, ya que posseïx apatita.[4]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Els taperots solen ocultar-se baix roques en substrats arenencs de les montanyes centrals de Cederberg, al sur del riu Breede, fins a les montanyes Hottentots Holland. També poden trobar-se a l'est fins a les montanyes Langeberg, prop de Montagu.[5]
La vida d'este amfibi està lligada a l'aigua dolça. Viu en rieres de montanya en aigua freda i fluix ràpit, passant part del seu temps en les costes d'herba densa.
Comportament
[editar | editar còdic]Esta espècie posseïx un hàbit de vida nocturna. El seu chicotet tamany li permet ocultar-se entre la maleza tant per a caçar com per a ocultar-se.
Quan els taperots es veuen amenaçats o se'ls molesta, solen ocultar-se baix l'arena o ocultar-se entre els clavills de les roques circumdants. No té problemes en nadar a contra corrent.
Alimentació
[editar | editar còdic]D'alimentació insectívora, sol capturar insectes, larves i atres invertebrats. En la seua mandíbula superior i paladar hi ha dents, en els que pot sostindre inclús preses molt esvaroses.
Tant les granotes adultes com els taperots són assut habitual de les serps d'aigua de l'espècie Lycodonomorphus rufulus.[3]
Reproducció i desenroll
[editar | editar còdic]De reproducció sexual, la temporada de apareament d'una granota fantasma comença en octubre i dura fins a giner. En eixe moment apareixen chicotets punts en la pell dels machos. Aixina mateix, es reunixen en grups en la vora d'una riera, despuix de lo que comencen a fer cridades a les femelles. Despuix de realisar el apareament en terra, la femella comença a posar grans ous grocs, fins a 200 per apareamiento. El lloc per a ells són tolls o cudols humits situats prop de la riera. Transcorreguts cinc dies, els taperots emergixen dels ous, que són immediatament enviats a la riera i alimentats pel sac vitelino. Tenen ventoses en forma de disc prop de les seues boques que les unixen a les roques. En les ventoses, poden escalar per les roques de les cascades. Els taperots mengen chicotetes algues raspant-les de les superfícies de pedra. En l'etapa de desenroll larvario, alcancen una llongitut de 6 cm. L'etapa de taperot dura 12 mesos i després es convertix en adult.
Les larves de granota fantasma varen ser descobertes abans que els adults. Es diferencien significativament d'atres taperots perque tenen caps en forma de falca que estan fortament aplanadas en l'abdomen espinal i tenen un cos allargat. En comparació, els taperots d'atres espècies de granotes són més redons o ovalats.
Una volta realisen la metamorfosis, les noves granotes abandonen les seues rieres durant els mesos de març i abril.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Heleophryne purcelli en l'ITIS.
- ↑ Zweifel, R. G. (1998). «Frogs and Toads», Harold G. Cogger, David Kirshner (ed.). Encyclopedia of Reptils and Amphibians, 2ª edició (en anglés), Londres, Regne Unit: Academic Press, pp. 240. ISBN 0-12-178560-2.
- ↑ 3,0 3,1 Channing, Alan (2001). Amphibians of Central and Southern Africa (en anglés), Ithaca, NY : Cornell University Press, p. 400. ISBN 0801438659.
- ↑ «EOL».
- ↑ «Amphibian Species of the World».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Heleophryne purcelli.- Amphibia web
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Капская_лягушка-привидение» de Wikipedia en ru, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heleophryne purcelli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.