Hedera hibernica
Hedera hibernica és una de les espècies del gènero Hedera nativa de les costes atlàntiques d'Europa[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Planta perenne molt vigorosa, no rizomatoser d'hàbit rastrero o trepador, s'adherix a les superfícies per mig de raïls aérees. Com totes les espècies de Hedera, té dos formes de fulls. Les de les branques jóvens són estèrils, generalment cordiformes o palmeadas; poden ser també puntagudes, en 3 a 5 lòbuls —el central més llarc que els laterals—, en base truncada, de color rojós a verdoso i tricomas estrelats. Les de les branques fèrtils són sanceres —a voltes també trilobuladas—, generalment elíptiques o ovadas, o inclús lanceoladas, separades per entrenudos. Totes són de color vert pardo a intens, en nervis verdosos poc prominents.
Les inflorescèncias terminals sorgixen en umbelas en 10-35 florés diminutes de color groc verdoso, en pétals deltoides i sàpia-hos triangulars de color castany. Els fruts són menudes bayas negre azuladas, a voltes d'un vert obscur. Contenen entre 2 a 5 llavors.
Té un número de cromosomas de 2n = 96.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Originària de les costes atlàntiques europees, tant nort-occidentals com suroccidentales. Es troba naturalisada en Norteamérica.
El seu hàbitat natural són els boscs humits i els templats caducifolios.
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]Es cultiva àmpliament com a ornamental. Pel seu ràpit i vigoroso creiximent, de la mateixa manera que el seu parent Hedera helix (l'hedra comuna), es considera espècie invasora en les zones de Norteamérica que tenen hiverns suaus i tendix a invadir àmplies zones i inclús ofegar les plantes a les que s'adherix per a trepar.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Hedra de l'Atlàntic, hedra d'Irlanda, llaurada, diedra, enredadera (2), harau, hedra, hedra, ferixca, liedra, sidra, trepadera, yedra (2), yendra, yeras.[4]El número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hedera hibernica va ser descrita per (G.Kirchn.) Carrière i publicada en Revue Horticole 62: 163. 1890.[5]
Hedera: nom genèric dau a la hedra.
hibernica: epítet del grec antic que significa "de l'hivern".[6]
- Hedera canariensis var. maculata (Hibberd) Hibberd
- Hedera grandifolia var. maculata Hibberd
- Hedera helix subsp. hibernica (G.Kirchn.) D.C.McClint.
- Hedera helix var. hibernica G.Kirchn.
- Hedera helix var. maculata (Hibberd) Rehder
- Hedera helix forma maculata (Hibberd) Tobler
- Hedera vegeta G.Nicholson
- Hedera vitifolia G.Nicholson[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Hedra de l'Atlàntic (Hedera hibernica)» (en espanyol). Jardí Botànic Atlàntic - Ajuntament de Gijón. Consultat el 29 de març de 2019.
- ↑ Hedera hibernica en Flora Vascular
- ↑ «Hedra anglesa i hedra irlandesa» (en espanyol). East Multnomah Soil and Water Conservation District (EMSWCD). Consultat el 29 de març de 2019.
- ↑ «Hedera hibernica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (Requerix busca). Consultat el 19 de juliol de 2014.
- ↑ «Hedera hibernica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de juliol de 2014.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Catalogue of life [1]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Hedera hibernica.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hedera hibernica.- Este artícul conté una traducció derivada de «Hedera hibernica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.