Hebanthe eriantha

Erro al crear miniatura:

Hebanthe eriantha

Es proposa que este artícul o secció siga fusionat en Suma, Pfaffia paniculata.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de procedir.

El ginseng de Brasil (Hebanthe eriantha) és una enredadera del sol de la família Amaranthaceae, en Sudamérica. La raïl és usada tradicionalment com medicina tonificante. Batejada "per a tot", és una medicina herbal considerada en qualitats adaptogénicas que servixen per a normalisar i millorar els sistemes corporals, incrementant la resistència a estrés i amplificant el bon funcionament.

Farmacologia i modo d'acció

Es creu que millora el balanç hormonal, reduïx inflamacions, inhibix càncer (cèlules de leucèmia), millora immunitat, puja libido, i efectes normalizantes i de rejuvenecimiento. Una de les raons de les seues miríades d'efectes pot ser la seua habilitat d'incrementar l'oxigenaació i eficiència energètica celular. Conté germani, betaecdisterona, alantoína, un grup de saponinas pfaffósidos.^{cita requerida}

Història

L'espècie apareix en el famós manuscrit de 1552 de medicina precolombina: Libellus de Medicinalibus Indorum Herbis.

El herba dels Mayas (Iresine celosia): Durant els anys 1960s fins a 1986, Efraín Contreras (1898-1986), un naturópata ben conegut, descobrix les seues propietats antitumorals. Entre les décades dels 1970s i els 1980s, obté l'aprovació governamental d'administrar-la com un líquit d'extracte de herba seca a pacients hospitalaris en el "Hospital El Retir" i en el "Hospital Bertha Calderón", Managua, Nicaragua. L'evaluació de la "Comissió Científica del Ministeri de Salut de Nicaragua" (1983) conclou que: “ l'extracte herbal Codin VII (Iresine celosia) donat a pacients en tumors en l'aparat digestiu - abans de la cirugia, i despuix, postcirugía. Estos pacients tenien vàries carcinoma d'estòmec i ganglis regionals. Les dosis postcirugía invariablement varen reduir el tamany tumoral i atres casos tractats. Durant la cirugia de les carcinoma en glàndula mamària i metàstasis in situ i a distància, estes metastasis in situ varen desaparéixer dins dels 12-15 dies de tractament, i aquells a distància es varen reduir. En tots els casos a on Codin VII es va amprar, la milloria va ser distintívamente òbvia. Va millorar l'estat general, hemorràgies, descàrregues vaginals i dolor varen desaparéixer. Sense toxicitat ni efectes colaterals es varen observar”. En la década de 1990, la Iresine celosia es va donar a pacients sofrint de problemes prostàtics; en impotència sexual en resultats promisorios. Importants estudis s'han portat a terme per Pierre Crabbé, P.R. Leeming i Carl Djerassi com una contribució del Departament de química de l'Universitat Wayne State, EE. UU. (estructura de l'isoflavona Tlatlancuayin). Iresine celosia es va introduir en Europa en 1994. La Sra. Edda Contreras, filla de Efraín Contreras, colaborant en el primer temps en el "Institut Europeu de Fitoterapia Tropical. De 1994-1998, Iresine celosia es presenta en "De Natura Rerum Forum" en Cannes, Sophia Antipolis, Biarritz, Lió i París (França). Els registres tradicionals mostren que Iresine celosia es va usar en patologies de tumors com a próstata, glàndules mamàries, ovaris, cervell, intestí, etc. La Iresine celosia és també usat per a activar la libido, en patologies psiquiàtriques i en depressió del sistema immune.

Bibliografia

• Vieira, Roberto F. 1999. Conservation of medicinal and aromatic plants in Brasil. p. 152–159. In: J. Janick (ed.), Perspectives on new crops and new uses. ASHS Press, Alexandria, VA.