Hank Aaron

Hank Aaron

Henry Louis Aaron (Mobile, 5 de febrer de 1934-Atlanta, 22 de giner de 2021), més conegut com Hank Aaron, fon un jugador professional de béisbol nortamericà que jugava com jardiner dret.

Malnomenat Hammer, Hank Aaron està considerat com un dels millors beisbolistas de tots els temps. En el moment de la seua retirada era el jugador en més home runs (755) de les Grans Lligues de Béisbol, trencant el récort de 714 establit per Babe Ruth. És el líder històric de la MLB en carreres impulsades (2.297), hits d'extra base (1.477), bases totals (6,856), temporades consecutives en 150 o més hits (17) i temporades consecutives en 20 o més home runs (20).

A lo llarc de la seua carrera va guanyar una Série Mundial en els Milwaukee Braves en 1957 i el premi al MVP de la Lliga Nacional eixe mateix any. També va guanyar tres Guants d'Or i va participar en 25 jocs d'estreles degut a que va haver 2 jocs d'Estreles des de 1959 fins a 1962. En 1982 va ser introduït en el Saló de la Fama del Béisbol.

Començos en el béisbol i les Lligues Negres

Aaron va nàixer en Mobile, Alabama. Ahí va assistir a la Preparatòria Central (Central High School) en el seu primer i segon any. En l'equip de la seua escola jugava de jardiner i tercera base, ajudant a que l'equip aplegara al campeonat en els dos anys que va assistir a eixa escola.

El seu següent any de preparatòria ho va passar en una escola privada. Aaron va destacar tant en béisbol que va tindre l'oportunitat de jugar com campocorto i tercera base per a un equip semiprofesional, els Atlètics de Pritchett. Despuix va conéixer al scout Ed Scott i va firmar un contracte de 3 dólars per partit en els Orsos Negres de Mobile. La seua mare no li permetia viajar, aixina que solament jugava en els partits locals o en els que anaren en ciutats molt propenques.

Per a 1951 ya havia demostrat ser un jugador talentós. Un atre agent, Bunny Downs, va ajudar a l'equip dels Pallassos de Indianápolis, de les Lligues Negres, a firmar un contracte en Hank Aaron eixe mateix any. En 1952 va ajudar a l'equip a guanyar la Série Mundial de les Lligues Negres. Despuix es va presentar en els Brooklyn Dodgers, pero no va conseguir entrar a l'equip.

Carrera en les Lligues Menors

El 14 de juny de 1952, els Boston Braves varen adquirir el contracte de Hank Aaron per 10 mil dólars. Els Braus ho varen colocar en l'equip de la Lliga del Nort, els Eau Claire Bears. Eixe any va rebre el premi al Novell de l'Any. També va rebre un aument de salari a 350 dólars mensuals.

En 1953 va ser transferit als Jacksonville Tars. Va ser líder en carreres, hits, dobles, carreres impulsades i promig de bateo. Va rebre el premi MVP de la lliga.

L'última parada per a Hank Aaron abans d'anar a les Grans Lligues va ser la lliga hivernal en Puerto Rico. El 13 de març de 1954, el jardiner esquerre dels Braus, Bobby Thomson, es va trencar el turmell en agranar-se en segona base durant un partit de l'entrenament de primavera. Al sendemà, va jugar el seu primer partit en l'entrenament de primavera en els Milwaukee Braves.

Carrera en les Grans Lligues

Primers anys

El 13 d'abril de 1954 va jugar el seu primer partit en les Grans Lligues, terminant el dia sense hits en 5 tandes al bat. El 15 d'abril va conseguir el seu primer hit, un senzill contra el llançador Vic Raschi. Huit dies despuix va conseguir el seu primer quadrangular contra el mateix llançador. Va jugar atres 122 partits, en un promig de bateo de 0,282 i 13 quadrangulars, abans de trencar-se el turmell el 5 de setembre.

En la temporada següent, Aaron va jugar el primer de 24 jocs d'estreles en els que participaria. Va terminar la temporada en un promig de bateo de 0,314, 27 quadrangulars i 106 carreres impulsades. En 1956 va guanyar el seu primer títul de bateo en 0,328. També va ser nomenat jugador de l'any per la revista The Sporting News.

En 1957 va guanyar el seu únic premi MVP. Va tindre un promig de 0,322 i va ser líder de la Lliga Nacional en quadrangulars i carreres impulsades. El 23 de setembre d'eixe any va conectar un quadrangular de 2 carreres en l'undècima entrada d'un partit contra els Moradures. En eixa victòria, els Braus varen conseguir el seu primer campeonat de lliga en Milwaukee. També varen guanyar la Série Mundial contra els New York Yankees, en la que Aaron bateó 0,393 en tres quadrangulars i sèt carreres impulsades.

L'auge de la seua carrera

En 1958 va tindre un promig de bateo de 0,326, en 30 quadrangulars i 95 carreres impulsades. Va dur als Braus a una atra série mundial, encara que esta volta varen perdre en 7 partits contra els Yankees. En enguany va terminar en tercer lloc en la votació del MVP, pero va guanyar el seu primer Guant d'Or.

Durant els següents anys va tindre moltes de les seues millors temporades. El 21 de juny de 1959 va conectar tres quadrangulars, tots de dos carreres, contra els Sant Francisco Giants en Seals Stadium. El 8 de juny de 1961, Hank Aaron, Eddie Mathews, Joe Adcock i Frank Thomas es varen convertir en els primers quatre jugadors que varen conectar quadrangulars consecutius en un partit.

En 1963 va estar prop de guanyar la triple corona de bateo. Va ser líder de la lliga en 40 quadrangulars i 130 carreres impulsades, i va terminar la temporada en segon lloc de promig de bateo. També va ser el tercer jugador en furtar 30 bases i batear 30 quadrangulars. A pesar de que va tindre una gran temporada, de nou va ser tercer lloc en la votació per al MVP. En terminar la temporada de 1965, els Braus es varen mudar a Atlanta. Durant els seus dies en Atlanta, Aaron va alcançar vàries marques històriques. Va ser l'octau jugador en aplegar a 500 quadrangulars i també va ser el tercer més jove en alcançar eixa marca (solament havia segut superat per Jimmie Fox i Willie Mays en eixos temps; en l'actualitat, el jugador més jove és Alex Rodríguez, Jimmie Foxx en segon, Willie Mays en tercer, Sammy Moixa en quarto i Hank Aaron està en el quint lloc).

La busca del récort

El 30 de juliol de 1969, Aaron va pegar el seu quadrangular número 537, passant a Mickey Mantle i colocant-se en el tercer lloc de tots els temps, darrere de Willie Mays i Babe Ruth. En finalisar la temporada, una volta més, va ser tercer lloc per al MVP.

A l'any següent, va alcançar dos marques importants en la seua carrera. El 17 de maig de 1970, va conseguir el seu hit número 3000. Açò ho va conseguir en un partit contra els Cincinnati Reds, el mateix equip contra el que va jugar el seu primer partit. Eixe hit també ho va convertir en l'únic jugador en 3000 hits i 500 quadrangulars. En el mateix any, va trencar el récort de més temporades en 30 o més quadrangulars en la Lliga Nacional, en ser eixa el seu decimosegunda temporada en més de 30 quadrangulars.

El 27 d'abril de 1971, Aaron va pegar el seu quadrangular número 600. El 31 de juliol, va pegar el seu primer quadrangular en un joc d'estreles. Va pegar el seu quadrangular número 40 de la temporada el 10 d'agost contra els Sant Francisco Giants, establint el récort de la Lliga Nacional de més temporades en 40 o més quadrangulars (7). Va terminar la temporada en 47 quadrangulars i va ser tercer lloc per al MVP de nou.

Durant la temporada de 1972, que va ser acurtada per una folga, Aaron va empatar i va superar a Willie Mays en el seu quadrangular 661. També va alcançar les 2000 carreres impulsades i va pegar un quadrangular en el primer joc d'estreles en Atlanta. Abans de finalisar la temporada, va trencar el récort de Stan Musial de bases totals (6.134).

El récort

La persecució pel récort de Babe Ruth va començar en l'estiu de 1973. Als seus 39 anys, Aaron va terminar la temporada en 40 quadrangulars en 392 tandes al bat. Açò ho deixava en 713 quadrangulars en la seua carrera. Durant l'hivern, va ser amenaçat de mort i va rebre una gran cantitat de correu raciste provinent de persones que no volien vore un home negre trencant el récort de Babe Ruth.

Lewis Grizzard, l'editor de deports de l'Atlanta Journal, estava tan preocupat que va manar a escriure un obituario per a Aaron, solament per si acàs. Aixina i tot, va rebre un immens respal del públic contra els prejuïns. Claire Hodgson, la viuda de Babe Ruth, inclús va reprochar als racistes i va declarar que el seu marit haguera recolzat l'intent d'Aaron de trencar el récort.

Aaron va pegar el seu quadrangular número 713 el 29 de setembre de 1973. En un dia faltante per a completar la temporada, molta gent esperava que empatara el récort. Una audiència de 40.517 persones va assistir al partit d'Atlanta contra els Houston Astres, manejats per Leo Durocher (qui alguna volta va ser companyer de quarto de Babe Ruth), per a vore que Aaron no va conseguir empatar el récort en 1973. Despuix del partit, va declarar que el seu únic temor era no viure suficient com per a vore la temporada de 1974. Un any abans, el 30 de setembre de 1972, Roberto Clemente va jugar el seu últim partit, ya que va morir uns mesos despuix.

En començar la temporada de 1974, va haver una chicoteta controvèrsia sobre la busca del récort. Els Braus varen començar la temporada fòra de casa, en una série de tres jocs en Cincinnati. La directiva dels Braus volia que Aaron trencara el récort en la ciutat d'Atlanta. Per esta raó, havien decidit que no jugaria en els primers tres partits de la temporada. El comissionat Bowie Kuhn va ordenar que Aaron devia jugar en dos dels tres partits. En la seua primera tanda al bat contra el llançador dels Rojos, Jack Billingham, Aaron va empatar a Babe Ruth, pero no va conseguir conectar un atre quadrangular en la série.

53.775 persones es varen presentar el 8 d'abril de 1974. Va ser un récort d'assistència per als Braus. Aaron va conectar el quadrangular número 715 de la seua carrera en la quarta entrada, contra el llançador dels Dodgers Al Downing. La pilota va caure en el bullpen dels Braus, a on el llançador relevista Tom House la va atrapar. Mentres es disparaven canons per a celebrar, dos estudiants universitaris varen córrer les bases a un costat d'Aaron. La mare d'Aaron va córrer en el camp també. Uns mesos més tart, va pegar el seu últim quadrangular com a jugador dels Braus, el seu quadrangular número 733 el 2 d'octubre de 1974.

Trenta dies despuix, Aaron va ser canviat als Milwaukee Brewers per Roger Alexander i Dave May. Degut a que els Cerveceros eren un equip de la Lliga Americana, Aaron podia estendre la seua carrera aprofitant la regla del bateador designat. L'1 de maig de 1975, Aaron va trencar el récort de carreres impulsades. El 20 de juliol de 1976 va pegar l'últim quadrangular de la seua carrera, el número 755, contra el llançador dels Califòrnia Angels Dick Brago, en el Milwaukee County Stadium.

Estadístiques de la seua carrera

J	TB	C	H	2B	3B	HR	CI	BR	AR	BB	K	AVG	OBP	SLG	BT	TS	HBP
3298	12364	2174	3771	624	98	755	2297	240	73	1402	1383	.305	.374	.555	6856	21	32

Carrera despuix del retir

L'1 d'agost de 1982 Hank Aaron va ser inclós en el Saló de la Fama del Béisbol, rebent el 97,8 % dels vots. En eixe temps, solament Ty Cobb va tindre un percentage de vots major que el d'Aaron (98,2 %). Aaron va anar despuix nomenat el president de desenroll de jugadors d'Atlanta.

Des de decembre de 1989 va ser vicepresident i assistent del president dels Braves.

El 5 de febrer de 1999, en el seu natalici número 65, les Grans Lligues de Béisbol varen anunciar un nou premi, el Premi Hank Aaron. Va ser el primer premi en ser presentat en més de trenta anys i també és el primer en ser nomenat per un jugador que seguix viu. Més vesprada eixe any, Aaron va ser el quint jugador en la llista dels 100 millors jugadors del béisbol de la revista The Sporting News i va ser seleccionat per a l'Equip del Sigle de les Grans Lligues de Béisbol. En 2002, va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat, el major honor civil de la seua nació.

La seua autobiografia “I Had a Hammer” (Yo tenia un martell) va ser publicada en 1990. El títul del llibre fa referència al seu renom, “el martell”.

Existixen estàtues de Hank Aaron fora del Turner Field en Atlanta i Miller Park en Milwaukee. Els Braves ho han honrat en la direcció del Turner Field, la qual és Hank Aaron Drive ES #755. Tant els Braves com els Brewers han retirat el seu número, el 44. És l'últim jugador de les Lligues Negres que ha jugat en les Grans Lligues.

En la temporada 2021 dels Braus, el número “44” va estar durant tota la temporada i va permanéixer en el jardí central durant la Série Mundial que els Braus varen jugar en eixe any.

Enllaços externs

• Hank Aaron en la web del Saló de la Fama del Béisbol (en espanyol)
• Hank Aaron en la web del Saló de la Fama del Béisbol (en anglés)