Hainuwele

Hainuwele, "The Coconut Girl", és una figura del folclore Wemale i Alune de l'illa de Seram en les Illes Maluku, Indonèsia. La seua història és un mit d'orige.[1]
El mit de Hainuwele va ser registrat pel etnólogo alemà Adolf E. Jensen seguint l'expedició 1937-8 del Institut Frobenius a les Illes Maluku.
L'estudi d'este mit durant la seua investigació sobre el sacrifici religiós va dur a Jensen a l'introducció del concepte de Deidad Dema en etnologia.[2][3]
Joseph Campbell va narrar per primera volta la llegenda Hainuwele a una audiència de parla anglesa en la seua obra Les caraces de Deu.[4]
Mit
Mentres caçava un dia, un home cridat Ameta va trobar un coco, alguna cosa mai abans vist en Seram, que havia segut atrapat en el clau d'un javalí. Ameta, que era part d'una de les nou famílies originals del poble West Ceram que havia sorgit de les bananes, es va dur el coco a casa. Eixa nit, una figura va aparéixer en un somi i li va instruir que plantara el coco. Ameta ho va fer, i en pocs dies el coco es va convertir en un arbre alt i va florir. Ameta va trepar a l'arbre per a tallar les flors per a arreplegar la llacor, pero en el procés es va tallar el dit i la sanc va caure sobre una flor. Nou dies despuix, Ameta va trobar en el lloc d'esta flor a una chica a la que va cridar Hainuwele, que significa "branca de coco". La va envoldre en un pareo i la va dur a casa. Ella va créixer fins a la madurea en una rapidea sorprenent. Hainuwele tenia un talent notable: quan defecaba excretaba objectes valiosos. Gràcies a estos, Ameta es va fer molt ric.[5]
Hainuwele va assistir a un ball que anava a durar nou nits en un lloc conegut com Tamene Siwa. En este ball, era tradicional que les chiquetes distribuïren anous de areca als hòmens. Hainuwele ho va fer, pero quan els hòmens li varen demanar anous de areca, ella els va donar en el seu lloc les coses valioses que va poder excretar. Cada dia els donava alguna cosa més gran i valiós: pendents d'or, coral, plats de porcelana, gavinets, caixes de coure i gongs. Els hòmens varen ser feliços al principi, pero gradualment varen decidir que lo que Hainuwele estava fent era estrany per lo que, impulsats per les celosies, varen decidir matar-l'en la novena nit.
En els balls successius, els hòmens varen rodejar a les dònes en el centre del camp de ball, Hainuwele entre elles, que varen repartir regals. Abans de la novena nit, els hòmens varen cavar un pou en el centre del camp de ball i, senyalant a Hainuwele, en el curs del ball la varen espentar cada volta més cap a dins fins que va ser espentada cap al pou. Els hòmens ràpidament varen amontonar terra sobre la chiqueta, cobrint els seus crits en la seua cançó. Aixina Hainuwele va ser enterrada viva, mentres els hòmens seguien ballant sobre la terra calcigant-la fermament cap a avall.
Ameta, desapareguda Hainuwele, va anar en la seua busca. A través d'un oràcul va descobrir lo que va succeir, despuix va exhumar el seu cadàver i ho va tallar en péntols que despuix va tornar a enterrar al voltant del llogaret. Estes peces es varen convertir en vàries noves plantes útils, inclosos els tubèrculs, donant orige als principals aliments que el poble d'Indonèsia ha gojat des de llavors.[6]
Ameta va dur els braços tallats de Hainuwele a la mulua Satene, la deïtat gobernant sobre els humans. En ells, ella li va construir una porta en forma d'espiral per la que tots els hòmens devien passar. Aquells que pogueren creuar la porta seguirien sent sers humans, encara que en avant mortals, dividint-se en Patalima (Hòmens dels cinc) i Patasiwa (Hòmens dels nou). Aquells que no podien passar a través del llindar es varen convertir en nous tipos d'animals o fantasmes. La pròpia Satene va deixar la Terra i es va convertir en governant sobre el regne dels morts.[Patasiwa és el grup al que pertanyen tant el poble Wemale com el Alune.[7]
Anàlisis i interpretació
Mit de la deïtat de Dema
Hainuwele es pot entendre com un mit de la creació en el que es dona sentit a l'entorn natural, les tasques diàries dels hòmens i les estructures socials. En el mit, es creen esperits i plantes, i es proporciona una explicació per a la mortalitat de l'humanitat i la formació de divisions tribals dins del grup ètnic Wemale. Jensen identifica la figura de Hainuwele en una deïtat Dema. Segons Jensen, la creència en una deïtat Dema és típica de les cultures basades en el cultiu bàsic de plantes en oposició a les cultures de caçadors-recolectors, aixina com de cultures agrícoles complexes com les basades en el cultiu de grans. Jensen identifica l'adoració de les deïtats de Dema en el context de moltes cultures diferents en tot lo món. Ell assumix que es remonta a la revolució neolítica en el història primerenca de l'humanitat. Una de les principals característiques de les deïtats dels Dema és que són assessinats pels primers hòmens immortals ("Dema") i tallats fins als péntols que estan escampats o enterrats.[8]
Jensen va trobar versions del patró bàsic de lo que podria definir-se com "Complex Hainuwele", en el que un assessinat ritual i un sepeli originen els cultius tuberosos en els que vivia la gent, estesos per tot el surest asiàtic i atres llocs. Va contrastar estos mits de la primera era de l'agricultura, utilisant tubèrculs, en els de Àsia i més allà que explicaven l'orige de l'arròs com a provinent d'un robo del cel, un patró de mit que es troba entre els agricultors de cereals. Estos delinean dos époques i cultures diferents en el història de l'agricultura mateixa. El primer va transformar els mits totemísticos de les societats de caça i recolecció, com els que trobem en les cultures aborigen australianes, en resposta al descobriment del cultiu d'aliments, i es va centrar en una deïtat Dema que sorgix de la terra, i les cultures de cultiu de grans en desenroll posterior es varen centrar en un deu del cel. Jensen va explorar les implicacions històric-culturals de llarc alcanç d'estes i atres idees en la seua obra posterior Mit i cult entre els pobles primitius, publicada en 1963.[9]
L'adoració d'una Dema-deïtat implica que la creació d'una nova vida està inevitablement unida al final de la vida, a la mort. A la llum d'este fet, Jensen indica que alguns rituals del poble Wemale, com la "dansa Maro", inclouen molts elements del mit Hainuwele. Per lo tant, el mit i el ritual estaven estructurats en una unitat de significat.
L'investigació disputa l'us del terme Dema-deïtat en el context de l'història de Hainuwele. No està d'acort en la definició de la llegenda com un mit de la creació, preferint definir-la com un mit d'orige. Des del punt de vista de la morfologia cultural, l'idea de la Dema-deïtat ya és problemàtica. Jensen assumix una conexió entre mits molt diferents de diferents cultures ubicades en àrees que estan separades per grans distàncies. Ademés, estos supòsits paralels no estan respalats per senyes arqueològiques o empírics.[10]
Ademés, entre els pobles indígenes en Seram, hi ha diferents versions del mit d'orige en el que la dòna "màgica" va produir en secret aliments, sagu i artículs valiosos de la seua sanc menstrual i / o vagina (és dir, menstruada o naixcuda de la seua vagina en lloc de defecada)Algunes versions sugerixen que la sanc menstrual va permetre que estos artículs emergiren de la terra. Quan va ser descoberta, es va convertir en l'arbre productor d'almidó de sagú "original" (pohon sageru; la palma de sucre - Arenga pinnata). Açò sembla en part inusual, ya que Metroxylon sagu s'utilisa principalment per a l'extracció d'almidó, un dels aliments bàsics d'almidó més importants de Malukans. Metroxylon també produïx fulls de palma i fulls per a la construcció de cases de parets, pisos i palla. Per un atre costat, la palma Arenga és útil per a produir sucre, begudes dolces i alcohòliques i almidó de sagú.[11]
Interpretació antropològica social
Actualment l'interpretació del mit Hainuwele posa més émfasis en els aspectes antropològics socials. Per lo tant, subralla el fet de que, ya que els hi havia defecado, els regals que la generosa chiqueta Hainuwele estava donant tenien un orige impuro i, encara que útils, varen contaminar a les persones que els acceptaven. L'estranya forma en que es varen presentar els regals materials senyala la realitat de que tots els objectes enumerats en el mit eren estrangers, no produïts en Seram i, per lo tant, no estaven disponibles en l'illa abans de el XVI.[12]
Alternativament, l'evidència arqueològica de Seram i Ambon, entre atres illes Malukan, indica que la ceràmica de gres de la dinastia Song-Yuan de el XI-Yuan era prou freqüent; els Celadons esmaltados verts eren particularment importants en els intercanvis rituals matrimonials i les solucions de disputes.[Hi ha ceràmica esmaltada tailandesa i vietnamita des de el XIV en avant, aumentant en abundància durant les diverses breches Ming en la política i la pràctica comercial chinenques. Curiosament, la distribució inclou no sol llocs portuaris costers (com Hitu i Hitu Lama en Ambon; o Serapi prop de Hatusua en Seram), sino també llocs remots de l'interior i les terres altes. Açò indica que les cadenes de valor regionals i extrarregionales incloïen tant les zones costeres, portuàries i continentals (terres altes, interiors) com els pobles. Ademés, els tambors i gongs de bronze han estat disponibles durant més de 2000 anys. Gorom encara té un excelent eixemple d'un tambor Dongson de bronze fet en Vietnam. Els tambors Dongson es varen distribuir per tot l'archipèlec i provablement es varen relacionar en el comerç d'espècies que va aplegar fins a China des d'a lo manco la dinastia Han fa més de 2000 anys, a on les taches eren obligatòries per a que els visitants de la cort refrescaren el seu alé. Les espècies de Maluku també varen aplegar cap a l'oest, eventualment cap al Mig Oriente i Europa molt abans de que escomençara el Periodo Colonial Europeu a principis de el XVI (estimat a lo manco fins al primer i principis del segon mileni d. C.). L'or, l'argent, el bronze (especialment els gongs), el vidre (bangles i contes) i els artículs de ferro també estaven disponibles abans del colonialisme occidental, encara que en la seua majoria es comerciaven en lloc de produïts localment. La chicoteta tecnologia de contes del Indopacífico es va originar en Arikamedu, Índia, fa més de 2000 anys. Els contes, per eixemple, són artículs culturalment valiosos que encara estan en circulació hui en dia. Es desconeix si també es varen produir contes similars en el surest asiàtic (principalment el surest asiàtic continental) utilisant tecnologia similar o possiblement artesans i mestres artesans de l'Índia. En qualsevol cas, demostra la llongitut, extensió i inclusió de cadenes de valor aniuades de regions a extrarregionales. Els fragments de braçalet de vidre chinencs precoloniales també es varen recuperar de contexts d'excavació datats per radiocarbono en Seram en la década de 1990 (datats a lo manco en el periodo Srivijaya a mediats i finals del primer mileni d. C.). Les espècies (tacha d'olor, anou moscada i maza) varen ser fonamentals per al comerç i la demanda extrarregionales. Estos artículs eren endèmics de Maluku i buscar el control de la font va impulsar gran part del colonialisme occidental (per eixemple, els portuguesos varen enviar barcos a Maluku en 1512 despuix d'apoderar-se de Melaka en Malàsia en 1511). No obstant, molts atres artículs eren molt importants, com a perles, closques de perla, boscs aromàtics, plomes d'aus del paraís, etc., aixina com molts aliments com sagú (Metroxolyn sagu), kenari (Canarium spp.), sucre de palma (Arenga pinnata), begudes de palma fermentades (sageru; a voltes destilades per a fer sopi molt més forts), tripang, peix, carn i uns atres.
La varietat de regals de Hainuwele va provocar un element de corrupció, lo que va provocar desigualtat, codícia i celosies en una societat aproximadament homogénea, representada pel present estàndart de les anous areca. Per lo tant, els diversos regals de la chiqueta Coconut poden interpretar-se com "diners bruts", contaminant i degradant a tots els que ho accepten, provocant un conflicte socioeconòmic i la desviació d'un estat ideal. Aixina, la llegenda Hainuwele registrada per Jensen va ser un mit que buscava reorganisar les inconsistencias en les que s'enfrontaven els Wemale, ya que els elements de canvi afectaven a la seua societat en tractar de conseguir un acort del choc socioeconòmic més recent en les representacions mítiques més antigues.[13]
Despuix del conflicte provocat pels objectes materials que es varen obtindre per mig de Hainuwele, l'introducció de la mortalitat entre els sers humans es va convertir en una espècie de compensació per a reintroducir la pau en el món dels esperits i les deïtats. Aixina, el mit Hainuwele senyala el final d'una era i el començ d'una atra.[14]
Vàries d'estes interpretacions són molt discutibles. Algunes versions locals mostren consistència genèriques pero variacions substancials en matisos. Numeroses interpretacions (positives, neutres i negatives) poden ser postulades i han segut oferides per especialistes locals. Ademés, les traduccions i interpretacions inicials de Jensen (o les interpretacions posteriors d'uns atres) poden ser parcialment errònees i/o cuestionablement representatives de les poblacions més grans i els diversos grups socials que deuen retratar com una sola unitat cultural d'anàlisis en parts de l'illa Seram, l'illa Seram en el seu conjunt o les illes veïnes en Maluku central.[15]
Referències
- ↑ Leeming, David (2005). The Oxford Companion to World Mythology (en en), Oxford University Press. doi:10.1093/acref/9780195156690.001.0001/acref-9780195156690-i-657. ISBN 978-0-19-515669-0. Consultat el 2021-05-28.
- ↑ Jensen, Adolf E. i Herman Niggemeyer, Hainuwele; Völkserzählungen von der Molukken-Insel Ceram(Ergebnisse der Frobenius-Expedition vol. I), Frankfurt-am-Main 1939
- ↑ «L'estudi de la(s) religió(és) en Europa Occidental II - Michael Stausberg» https://michaelstausberg.net/old_site/Texts/Western%20Europe%20RELIGION%20II%20pre-proof.pdf
- ↑ Campbell, Joseph, The Masks of God: Primitive Mythology, 1959.
- ↑ Darlington, Beth El mit de Hainuwele: Metamorfosis d'una deesa donzella, Pacifica Graduate Institute, 1991
- ↑ Eliade, Mircea. Mit i realitat. 1963.
- ↑ Jensen, Hainuwele. Pg. 59-64
- ↑ Jensen: Hainuwele. p. 88-111, especialment el paràgraf 107. Compare també Jensen: Mythos und Kult bei Naturvölkern. pg. 142, 240
- ↑ Adolf E. Jensen, Myth and Cult among Primitive Peoples (Chicago: University of Chicago Press, 1963), pp. 88-111, especialment pp. 107ff.
- ↑ Jensen, Adolf E., Myth and Cult among Primitive Peoples, traduït per Marianna Tax Choldin i Wolfgang Weissleder (Chicago: University of Chicago Press, 1963).
- ↑ Jensen: Hainuwele. pg. 17. Comparar en Jensen: Mythos und Kult bei Naturvölkern. p. 239f, 269
- ↑ Prager, Michael "Mig hòmens, embaucadores i donzelles desmembradas: La transformació cosmológica del cos i la societat en la mitologia masculina", École dones hautes études, No. 174, (abril-juny de 2005), pp. 103-124. JSTOR 40661536
- ↑ LATINIS, DAVID KYLE(2008-05-13).«Protohistoric archaeology and settlement in Central Maluku, Eastern Indonèsia».Consultat el 2021-05-28.(en en)
- ↑ D. Kyle Latinis, Diversificació del sistema de subsistència en el surest asiàtic i el Pacífic: ¿on encaixa Maluku?. Honolulu: Ph.D. Tesis; Universitat de Hawái, 1999.
- ↑ Burton Mack, "Introducció: Religió i Ritual". En: Robert G. Hamerton-Kelly (Hrsg.): Orígens violents. Walter Burkert, René Girard i Jonathan Z. Smith sobre l'assessinat ritual i la formació cultural. Stanford University Press, Stanford CA 1987, ISBN 0-8047-1370-7, pp. 41–43
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hainuwele» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.